Meritxell Tudela: “No ens podem permetre tenir el riu Anoia tan degradat i maltractat”

Anoia pel Clima va néixer inspirada pel despertar climàtic del jovent, abanderat a escala global per la Greta Thunberg i els seus Fridays for Future. Tot i sorgir en un context de denúncia, ben aviat va decidir passa a l’acció local. Amb una mirada sobretot urbana, l’entitat ha posat el focus en el riu Anoia, especialment en el seu tram urbà, on els vessaments d’aigües residuals degraden greument el seu estat.

De la mà de la Meritxell Tudela, membre de l’entitat, repassem l’origen i les línies de treball d’Anoia pel Clima, els reptes que comporta la restauració del riu i el paper de la Festa’l Riu, que el 26 d’abril celebrarà la seva quarta edició per reivindicar el riu, reconnectar-lo amb la ciutadania, així com exigir mesures i actuacions per recuperar-lo.

En quin context va néixer Anoia pel Clima?

Sorgeix a l’època de la Greta Thunberg i els Fridays For Future. Érem un grup de gent d’Igualada que ens preguntàvem què podíem fer nosaltres, i vam començar a trobar-nos amb concentracions a la plaça de l’Ajuntament. Amb el temps, però, vam veure que no n’hi havia prou amb la denúncia i vam voler passar a l’acció per veure, sobretot a escala local, on podíem posar el focus i en què podíem treballar. 

On poseu el focus?

Som una entitat amb una mirada sobretot urbana. Vam néixer a Igualada —de fet, al principi ens dèiem Igualada pel Clima—, però aviat vam passar a dir-nos Anoia pel Clima perquè en aquest territori els límits entre municipis són difusos i no tenia gaire sentit quedar-nos en un sol nom. Tot i això, el nostre focus continua sent molt urbà. Més que en els boscos o els ecosistemes en general, ens interessa veure què es pot fer als municipis i en l’entorn més immediat.

Quines són les vostres principals línies de treball?

En tenim diverses, però la que ens ocupa més i considerem prioritària és el riu Anoia. A la Conca d’Òdena arriba en unes condicions prou dignes, amb una qualitat de l’aigua acceptable i un bosc de ribera que encara es manté. El problema és quan travessa Santa Margarida de Montbui, Igualada i Vilanova del Camí, perquè cada vegada que plou s’hi aboquen aigües residuals que degraden molt l’estat del riu. En aquest tram urbà, sembla una claveguera oberta i realment fa molta angúnia.

Davant d’això, no us vau quedar de braços plegats.

Vam començar fent moltes campanyes de neteja i recollint tovalloletes, sabó i tota mena de residus que van a parar al riu. Però fa quatre anys ens vam adonar que això, per si sol, no tenia gaire sentit: netejàvem un dia i, després d’un episodi de pluja, el riu tornava a quedar igual per culpa dels vessaments d’aigües residuals. Més enllà de la sensibilització ciutadana, vèiem que amb això no n’hi havia prou.

Calia fer un pas més enllà.

Sí, va ser aleshores quan vam pensar que calia fer una gran festa al riu per reivindicar un espai natural que hauria d’estar en unes condicions dignes i, en canvi, està en un estat deplorable. La Festa’l Riu neix d’aquí, d’un cert cansament davant d’unes activitats de neteja que, per si soles, no canviaven res, però també de la voluntat d’intentar transformar la situació i mobilitzar molta gent. Al capdavall, és sobretot un acte de denúncia pública i de pressió a l’administració responsable.

La ciutadania viu d’esquena al riu?

Sí, totalment. Però no només la ciutadania, també els polítics i l’administració. Aquests tres municipis han crescut gràcies al riu i al seu costat, però el riu ha quedat trinxat, malmès i profundament alterat. És veritat que en els últims anys ha millorat una mica —per exemple, la indústria adobera ja no hi aboca directament com abans—, però continua estant molt degradat, i això fa que tant la ciutadania com l’administració li girin l’esquena.

D’un temps ençà, això està canviant.

Sí, perquè també és un espai cada vegada més concorregut. Amb la Via Blava, el riu ha esdevingut un lloc per on passa i passeja força gent cada dia. Al cap i a la fi, continua sent un espai natural bonic, i això també obre una oportunitat per reconnectar-hi.

Més enllà de la denúncia, la Festa’l Riu també ha obert noves vies d’acció.

Sobretot, la vam plantejar com una via per pressionar l’administració. Aquest any en celebrem la quarta edició i, arran de la seva consolidació, ens hem embrancat en un projecte de custòdia fluvial. Estem tramitant un acord amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) —encara no està tancat i ara mateix n’estem redactant el projecte tècnic—, però l’objectiu és poder continuar treballant al riu amb més recursos i més eines per intervenir-hi directament i promoure’n la restauració ecològica. 

 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Anoia pel clima (@anoiapelclima)

En què consisteix un acord de custòdia fluvial?

La custòdia fluvial és un acord legal entre entitats i l’ACA per definir, de manera coordinada, quines actuacions cal fer al riu. En el nostre cas, el tirem endavant conjuntament amb Per la Conca, a partir d’un document tècnic que analitza l’estat del riu i fixa les actuacions prioritàries per als pròxims quatre anys, amb l’objectiu de promoure’n la restauració ecològica, recuperar el bosc de ribera i millorar la qualitat de l’aigua.

Com s’articula això sobre el terreny? 

A partir d’aquí, cal consensuar-ho amb els ajuntaments implicats, perquè la idea és treballar plegats i donar coherència a les actuacions que es facin al riu. A més, el fet que hi participin entitats permet implicar la ciutadania a través del voluntariat i fer que aquestes accions de conservació tinguin continuïtat i es mantinguin en el temps.

Quines actuacions concretes veieu més urgents?

Ara encara les estem definint, però sí que n’hi ha d’òbvies i molt importants. La que considerem prioritària és acabar amb els vessaments d’aigües residuals al riu. Sí que tenim molt clar que podem anar plantant arbres i podem retirar canya, però si continuem enviant tòxics al riu cada vegada que plou, poca cosa hi ha a fer.

On és el principal focus del problema? 

Cada vegada que plou, el clavegueram no té prou capacitat i els sobreeixidors d’emergència aboquen al riu aigües residuals de les cases. Això vol dir olis, sabons, tovalloletes i altres contaminants que van a parar directament al riu. Per això, arreglar aquestes sortides hauria de ser una prioritat absoluta. 

Més enllà dels vessaments, quins altres fronts teniu identificats? 

N’hi ha diversos, com la presència d’espècies invasores, la manca d’arbrat i la necessitat de recuperar un bosc de ribera en un tram urbà molt despullat. Per tant, cal actuar alhora per aturar els contaminants, incrementar l’arbrat i afavorir espècies autòctones més resilients al canvi climàtic. 

Què es trobarà la gent que s’acosti a la Festa’l Riu?

La gent hi trobarà més de quaranta activitats, gairebé totes gratuïtes —només cal pagar la paella popular, que val 10 euros—, des de les vuit del matí fins a les cinc de la tarda. El programa s’ha organitzat en cinc itineraris: divulgació, benestar, art, entreteniment i gastronomia.

La divulgació hi té un paper central, també.

La nostra idea és reforçar especialment aquest eix de divulgació, perquè creiem que conèixer el medi natural és clau per estimar-lo i defensar-lo. Per això hi haurà activitats per descobrir el riu i el seu entorn, però també espais de benestar, propostes artístiques, jocs i una part gastronòmica pensada perquè tothom pugui gaudir de la jornada. 

Quin paper hi tenen les entitats, el voluntariat i la xarxa local?

Tenen un rol clau. Moltes de les activitats les sostenen persones voluntàries, que són imprescindibles per muntar i desmuntar tota la infraestructura en un sol dia, cosa que és força complexa. A més, la seva participació també és la que fa possible que el programa vagi prenent forma. Al final, la gent que s’implica voluntàriament i les entitats que hi col·laboren són les que permeten construir una proposta tan completa i diversa com aquesta.

Quin missatge voleu transmetre a la ciutadania?

El missatge és molt clar: volem un riu Anoia net i viu. Net, perquè avui no ho està; i viu, perquè amb aquest nivell de contaminació costa que hi prosperi la vida. La Festa’l Riu vol interpel·lar l’administració responsable i reclamar que actuï d’una vegada en la restauració del riu.

Què està en joc?

Parlem d’un ecosistema fluvial que és clau, encara més en un context de canvi climàtic, tant per mantenir la biodiversitat com per ajudar a reduir temperatures. No ens podem permetre tenir un riu que travessa tres municipis en un estat tan degradat i maltractat.

Amb tot, la vostra feina no s’acaba al riu.

Treballem altres fronts de sensibilització ambiental a escala local. Hem fet molta feina sobre el verd urbà, tant de denúncia com de sensibilització, per alertar de la tala d’arbres, l’asfaltatge de zones verdes i la pèrdua de capacitat d’infiltració de l’aigua al sòl. També expliquem com el verd urbà ajuda a reduir la temperatura a les ciutats.

A més, treballem qüestions com la contaminació, promovent la bicicleta i la mobilitat sostenible, i també els residus, amb iniciatives com la Fira de Nadal de residu zero. Al final, intentem impulsar activitats útils per sensibilitzar ambientalment des de l’àmbit local.

Parlem de reptes de futur. Què teniu al davant?

En tenim d’importants. El principal és tancar l’acord de custòdia fluvial, però també volem reforçar el treball conjunt amb altres entitats locals per poder impulsar projectes més ambiciosos i afrontar de manera coordinada les amenaces ambientals que tenim al territori. Un altre repte de fons és crear una escola de natura a l’Anoia. Creiem que falta un espai de referència per a la divulgació ambiental i el coneixement del medi, i per a nosaltres això és clau. Sense coneixement és difícil que hi hagi estima, i sense estima no hi ha defensa. Aquest seria l’horitzó, tot i que encara l’estem començant a esbossar.