Es pot transformar la percepció social sobre la presó?

La presó és un espai desconegut i llunyà per a una bona part de la societat, un  lloc que sovint només apareix en el debat públic quan hi ha alarma, por o titulars sensacionalistes, però els voluntaris i voluntàries que entrem als centres penitenciaris sabem que aquesta mirada és incompleta. El voluntariat tenim el repte de fer possible un canvi en la percepció social del sistema penitenciari i volem interpel·lar el conjunt de la societat obrint un debat necessari sobre les condicions de vida a la presó i les alternatives possibles. La presó no és una realitat aliena, sinó un mirall de la societat.

Amb aquesta convicció, el Grup de Treball de Voluntariat Penitenciari (GTVP), sota l’empara de la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS), hem celebrat la 2a Trobada de Voluntariat Penitenciari, centrada en la “percepció social de la presó”. La jornada va partir d’un manifest compartit per les entitats del grup com a declaració que invita a preguntar-se sobre les alternatives més enllà del càstig. Som molt conscients de la importància que l’opinió pública té sobre les decisions de caràcter polític i social i, particularment, en moments complexos com el present. És per això que val la pena aturar-se un moment, no deixar-se dur per la inèrcia i decidir si el camí de “més presó” és eficaç per als problemes que tenim plantejats.  

La declaració alerta que els discursos dominants pretenen que aquesta fase de reflexió no es produeixi: n’hi ha prou en apel·lar a la por i a la seguretat pública de tal manera que la presó –entesa com a càstig, sense que ens calgui decidir si compleix adequadament la seva funció– es presenta com gairebé l’única opció. La gran dificultat que tenim com a societat és legislar o opinar sota la pressió d’aquest populisme que -ho comprovem el voluntariat- en realitat  ens allunya de solucions eficaces. I no es tracta, evidentment, de ser condescendents amb el delicte, sinó de preguntar-nos què ha passat abans per a arribar a delinquir i què cal per a posar-hi remei veritablement. El voluntariat penitenciari veiem cada dia realitats que no arriben a l’opinió pública, persones amb voluntat de superació, però també veiem d’altres realitats amb frustracions, fragilitats i històries vitals marcades per la manca d’oportunitats.

La declaració del GTVP ho expressa amb molta claredat: sovint es parla de segones oportunitats quan moltes persones no n’han tingut ni tan sols una primera. Per això és molt important mirar l’abans de la presó i el després, no només el durant.

I què volem que passi després? Apartar, tancar i oblidar? O volem que qui ha comés el delicte assumeixi responsabilitats, repari el dany i torni a la comunitat en pau amb la societat? Condemnes amb penes més llargues no asseguren un millor resultat, més presó no vol dir més seguretat. S’ha de poder dir.

De la mateixa manera, creiem que s’ha de poder parlar amb valentia de les mesures penals alternatives, en especial en delictes no violents o per a determinats delictes econòmics. Defensem una aposta per aquestes mesures, per una justícia restaurativa per a les víctimes i per humanitzar els internaments de veritat, perquè som una societat que no renuncia a la responsabilitat ni a la dignitat.

Catalunya ha fet passos importants des que té assumida la competència de gestió de l’activitat penitenciària, però creiem que bona part dels recursos invertits poden tenir més impacte social si es destinen a un ús reparador, preventiu i més humà. El cost públic per intern és molt alt, però, a més, el tancament no és una garantia de rehabilitació i reinserció. 

Transformar la percepció que té la societat sobre les presons és possible si difonem informació rigorosa i consciència col·lectiva. Cal donar a conèixer els processos de canvi, de reinserció i experiències constructives i positives que ens facin sentir orgull de ser capaços d’oferir oportunitats a qui no les ha tingut mai. La societat té el deure de preguntar-se què fa amb les seves presons i amb les persones que un dia tornaran a conviure en llibertat, perquè no oblidem que de la presó se’n surt.