Marc Masip: “Les mentides i mitges veritats omplen els buits d’informació”
Comparteix
En un context global marcat per guerres, 'infoxicació' i continguts generats amb IA, Verificat alerta que la desinformació aprofita la incertesa i les emocions per expandir-se.
La desinformació s’ha convertit en un dels principals reptes del nostre ecosistema digital, especialment en contextos de guerra, on la manca d’informació i la càrrega emocional faciliten la propagació de continguts falsos.
La irrupció de la intel·ligència artificial ha multiplicat l’escala i la velocitat d’aquest fenomen. Per saber més, parlem amb Marc Masip, editor en cap de Verificat, que analitza com operen les falsedats en temps de conflicte, quin paper hi juguen les 'deepfakes' (continguts audiovisuals manipulats amb IA) i quines eines educatives poden ajudar a combatre-ho.
Per què les guerres són un terreny tan propici per a la desinformació i la propaganda digital?
Les guerres són moments d’incertesa, amb informació que arriba en comptagotes, sovint esbiaixada i barrejada amb propaganda. En aquest context emocional, la desinformació aprofita els buits informatius per circular amb rapidesa: les mentides i mitges veritats ofereixen explicacions senzilles i emocionals que connecten amb la ciutadania i omplen aquests buits d'informació.
Això fa que aquests continguts es difonguin molt més ràpidament. La combinació de por, confusió i necessitat d’entendre què passa converteix els conflictes en un terreny especialment fèrtil per a la manipulació digital.
Com ha canviat la irrupció de la IA la manera com es creen i es difonen continguts falsos en temps de guerra?
Abans, la desinformació audiovisual es basava en vídeos reals però descontextualitzats. Ara, la IA permet generar contingut sintètic que mai no ha existit, cosa que amplia enormement les possibilitats de manipulació i dificulta la verificació.
El canvi més gran és l’escala. En qüestió d’hores, xarxes com Instagram o TikTok poden omplir-se de centenars de vídeos falsos generats artificialment, fins al punt de confondre fins i tot xatbots d’IA. Aquest fenomen, conegut com 'AI Slop', crea un volum massiu de contingut fals que dibuixa realitats alternatives i satura l’espai informatiu.
Quins riscos concrets generen les 'deepfakes' en un context bèl·lic?
Les 'deepfakes' exageren la intensitat dels conflictes, generen confusió i alimenten narratives desinformatives. Però el risc més greu és la pèrdua de confiança: la ciutadania assumeix que tot pot ser fals i acaba desconfiant de qualsevol vídeo, sigui real o no. Això erosiona la capacitat col·lectiva de construir una realitat compartida.
Per això és clau recolzar-se en fonts professionals i mitjans de qualitat. La lluita contra la desinformació no es pot fer individualment: cal una xarxa de fonts fiables que permeti prendre decisions informades.
Per què la 'infoxicació' - l'excés d'informació que acaba resultant paralitzador - dificulta tant la capacitat de la ciutadania per informar-se bé?
A les xarxes socials es barregen informació veraç, contingut fals i publicacions irrellevants. En moments de tensió, destriar el gra de la palla és especialment complicat. L’excés d’informació genera saturació cognitiva, que afavoreix la circulació de continguts enganyosos.
La clau és disposar d’una xarxa de fonts de confiança que permeti filtrar el que és rellevant i fiable del que no ho és. Sense aquest filtre, la ciutadania queda exposada a un soroll constant que dificulta la comprensió del que passa.
Quin paper juga l’alfabetització mediàtica per combatre la desinformació generada amb IA?
L’alfabetització mediàtica i informacional, que Verificat treballa amb el programa Desfake, és essencial per dotar la ciutadania d’eines per identificar informació confiable. L’objectiu no és verificar-ho tot, sinó saber què val la pena consumir i què no. No cal que tothom sigui verificador, sinó ciutadans crítics amb eines simples i aplicables.
Això implica fer comprovacions ràpides: identificar la font, contrastar amb fonts fiables i construir una xarxa de referents que treballin amb transparència i processos de verificació clars. És molt més eficient invertir temps en aquesta xarxa que intentar verificar cada contingut individualment.
Quins projectes educatius o eines poden ajudar a detectar informació falsa?
Verificat disposa de projectes per a infants, joves, professorat, famílies i gent gran, perquè la desinformació aprofita vulnerabilitats diverses. El programa Desfake ofereix tallers, formació i assessorament per fer que la lluita contra la desinformació sigui transversal als centres educatius.
El programa SUM (Sèniors Units contra les Mentides) forma persones grans perquè esdevinguin ambaixadores contra la desinformació. Paral·lelament, el projecte SharedTime desenvolupa materials per a famílies, responent a la necessitat d’acompanyar els menors en un ús saludable de la tecnologia i les xarxes socials.
Afegeix un nou comentari