Desirée Gómez Cardosa: “La irrupció de la IA generativa ha estat un revulsiu dins les aules”
Comparteix
La UOC assenyala el 2026 com un any clau per a la transformació educativa, marcada per la irrupció de la IA generativa, la personalització dels aprenentatges i noves metodologies com la ludificació.
El 2026 es presenta com un punt d’inflexió per a l’educació digital. La consolidació de la intel·ligència artificial generativa, la modularització dels estudis i l’expansió de metodologies actives estan transformant la manera d’ensenyar i aprendre.
En aquest context, Desirée Gómez Cardosa, analista de tendències educatives i innovació a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), explica com aquestes eines poden millorar l’aprenentatge, quines competències seran essencials i quins reptes ètics i pedagògics cal afrontar perquè la revolució digital sigui realment inclusiva.
La UOC afirma que el 2026 serà un any clau per a la transformació de l’educació digital. Quins factors expliquen aquest punt d’inflexió i per què ara?
La introducció de nous enginys tecnològics està facilitant que les eines impulsin la pedagogia i que hi hagi una col·laboració metodològica que millori els processos d’ensenyament i aprenentatge. Fins ara, la irrupció de la IA generativa ha estat un revulsiu dins les aules i ha obligat el sector educatiu a entendre’n els riscos i els avantatges.
Un cop superada —o almenys avançada— aquesta fase inicial, els professionals estan incorporant metodologies i avenços tecnopedagògics que permeten aprofitar aquestes eines i millorar l’adquisició de coneixements i competències de l’estudiantat.
Els xatbots i la ludificació apareixen com a eines centrals. Com poden millorar l’aprenentatge?
Cal diferenciar entre eines i pedagogia. Els xatbots permeten mantenir converses en llenguatge natural i són útils per a l’entrenament competencial a temps real, especialment en simulacions i en l’adquisició de coneixements disciplinaris, sempre amb acompanyament i supervisió docent.
La ludificació, mitjançant dinàmiques pròpies del joc, facilita l’adquisició d’habilitats i coneixements. Les noves tecnologies han democratitzat aquestes pedagogies basades en l’aprendre fent (learning by doing), afavorint la motivació i el compromís de l’estudiantat.
Quins avantatges té la personalització curricular i l’oferta modular?
Permet que l’estudiantat esculli temàtiques del seu interès, construint un corpus teòric alineat amb els seus objectius curriculars i professionals. L’oferta modular, més breu i flexible, facilita adquirir o actualitzar coneixements de manera ràpida i aplicable.
Aquesta flexibilitat s’alinea amb els conceptes d’upskilling i upcycling, que responen a la necessitat d’un aprenentatge al llarg de la vida en un context laboral en transformació constant.
Quines habilitats seran imprescindibles el 2026 en un mercat laboral impactat per la IA generativa?
La IA generativa està automatitzant tasques relacionades amb el llenguatge, el pensament i altres habilitats fins ara exclusivament humanes. Davant aquesta mímesi cognitiva, les habilitats clau seran les humanocèntriques.
Entre les més valorades hi ha la comunicació, el lideratge, la presa de decisions, la resiliència, l’empatia, el rigor, el pensament crític i la creativitat.
Com s’han de repensar les metodologies educatives per ensenyar competències humanes no automatitzables?
Cal basar-se en tres pilars: una base teòrica sòlida, una vessant pràctica per entrenar capacitats i una dimensió social per desenvolupar habilitats de manera compartida. Tot plegat ha d’anar acompanyat d’un treball metacognitiu guiat pel professorat.
Podem parlar d’un constructivisme amb una forta component de sociabilització, on l’estudiantat és al centre del procés i aprèn al seu ritme combinant teoria, pràctica i posada en comú.
Quins reptes ètics, pedagògics o d’equitat cal tenir en compte perquè la revolució de la IA sigui inclusiva?
El primer repte és reduir qualsevol bretxa digital o de gènere, garantint l’accés a les eines i l’alfabetització digital de l’estudiantat. També cal tenir en compte les normatives, la privacitat i la legalitat, emprant eines que respectin marcs com l’AI Act de la Unió Europea.
Finalment, és essencial establir directrius clares perquè professorat i estudiantat facin un ús correcte de la IA, respectant els paràmetres ètics, legals i de privacitat.
Afegeix un nou comentari