Com engegar un projecte de custòdia del territori

Quan una entitat vol engegar un projecte de custòdia, ha de valorar diversos aspectes relacionats amb la seva missió, abans d’acceptar tirar endavant la iniciativa. Cal que s’avaluïn els següents factors: 

• Que la proposta és coherent amb els valors i l’estratègia de l’entitat.
• Que es garanteix el consens i la implicació de les persones membre des de l’inici del procés. Això vol dir no només que l’equip d’estructura està involucrat, sinó que hi ha una bona base social a darrere (voluntariat, persones sòcies...).
• En aquest sentit, que hi ha la possibilitat d’establir aliances amb altres entitats, organitzacions i centres de recerca.
• Que hi ha unes necessitats concretes a cobrir, que tot i això poden ser només conegudes si el territori és conegut, o provenir d’una demanda més col·lectiva.
• Que la iniciativa aporta un valor afegit a allò que ja existeix. Si les accions de conservació fetes anteriorment han estat nul·les, aquest factor estarà claríssim, però, si no, caldrà valorar què ha fallat i incorporar noves propostes.

Si, efectivament, la iniciativa interessa, arriba el moment de valorar si es compta amb els recursos necessaris per a dur-la a terme, per preparar-los o adquirir-les si escau, i si és possible. S’haurà de tenir en compte el següent: 

Pel que fa a l’equip de treball: 

• Que té la capacitació suficient per a les tasques
• Quantes persones voluntàries cal implicar per a donar suport a l’equip d’estructura

En relació amb els recursos financers: 

• Caldrà fer un pressupost que s’ajusti a les tasques a dur a terme, fent un càlcul exacte de la capacitat econòmica de l’entitat. 
• S’haurà d’establir un sistema de seguiment per a preveure les despeses futures en la iniciativa i coordinar la recaptació.
• De manera similar, és essencial utilitzar aquest seguiment per a garantir que els recursos son sostenibles en el temps.

Una situació que sovinteja, és que l’entitat firmi l’acord amb la finca sense disposar de tots els recursos per a les accions. És per això que cal deixar clar des del primer moment que les accions tindran lloc a llarg termini, i demanar l’exploració de fonts de finançament. 

Les tasques de conservació d’un territori són de mitjà i llarg termini. De fet, s’estima que ha de transcórrer un mínim de quinze anys per a assolir els objectius de custòdia. D’aquí que sigui essencial que l’entitat i la propietat del terreny concretin les condicions de l’acció. Això ho han de fer per mitjà d’un acord formal que ha d’establir les bases de la gestió, plasmant la relació de complicitat i confiança construïda mitjançant reunions i trobades periòdiques.

A partir d’aquí, hi ha diversos acords de custòdia segons les realitats de la propietat i de l’entitat: 

• Cessió d’ús: Una mena de préstec, sense una durada determinada i amb la possibilitat de trencar l’acord en qualsevol moment. 
• Contracte de custòdia: Un compromís en ferm amb una durada concreta.
• Contracte de renúncia de drets de tala o pastura: La propietat cedeix l’aprofitament de recursos a un tercer per un preu.
• Contracte de d’arrendament: La propietat lloga la finca i l’aprofitament agrícola, ramader, forestal i de pastures.
• Contracte de constitució d’un dret real limitat: Es vincula l’entitat directament amb la finca, i no només amb la propietat.
• Transmissió de la propietat: Disposició per part de la propietat a cedir la finca o bé per venda o de manera gratuïta.
• Acord verbal: Poc recomanable, ja que tot i que pot establir confiança, no ofereix cap seguretat jurídica.  

Junt amb l’acord, cal determinar quina és l’extensió exacta del territori que es custodiarà. Els límits cartogràfics no tenen per què coincidir amb aquest últim. De fet, és usual que només una part de la finca es dediqui a la conservació, ja que normalment la propietat es reserva alguna àrea per a la producció. 

Per tot això, serà essencial delimitar la zona objecte de la conservació, i deixar plasmat igualment a l’acord que a la zona no conservada no es realitzaran activitats incompatibles amb els objectius de protecció. 

Les finques objecte d’accions de conservació formalitzades poden inscriure’s al Registre de Finques amb Iniciatives de Conservació del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, que el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya va obrir el 2023 amb l’objectiu de recopilar informació sobre aquestes iniciatives i facilitar-los l’accés a subvencions o beneficis fiscals. 

Per a inscriure’s calen: 

• Les dades de les dues parts
• Els plànols de la situació de la finca, cadastrals i topogràfics
• Els elements del patrimoni natural
• Els usos de la finca
• Els objectius de la conservació i el programa d’actuacions previst per a assolir-los
• Les actuacions de seguiment
• La vigència de la iniciativa

Igualment, les iniciatives de conservació tenen l’opció de registrar-se al Visor dels Acords de Custòdia de Catalunya, de la Xarxa per a la Conservació de la Natura, una eina que recull de manera cartogràfica tots els projectes d’aquesta mena que tenen lloc a Catalunya. 

Per tal de garantir la sostenibilitat de la iniciativa de conservació i caminar cap a l’assoliment dels objectius de manera ferma, s’hauran de planificar detalladament totes les accions en un pla de gestió, que recollirà tot allò necessari per a gestionar un espai concret durant un temps definit. 

En el moment de la planificació, però, caldrà tenir en compte si hi ha altres instruments de planificació aprovats i vinculants en el territori on es troba la finca, és a dir, si hi ha algun Instrument d’Ordenació Forestal (IOF). Per conèixer aquesta informació, es pot consultar el visor d’IOF de Digiforcat. Fer la redacció del Pla de Gestió a partir d’aquest instrument serà molt més fàcil.

 En tot cas, hi ha diversos elements que la planificació d’accions de conservació ha d’incorporar: 

• Detecció dels valors naturals de l’espai, és a dir, de les espècies i hàbitats  que hi ha, i prioritzar-ne aquells on es vol tenir més incidència. 
• Anàlisi de les pressions -factors que influeixen ja- i amenaces -factors que influiran en un futur- sobre els valors naturals detectats. L’afectació pot ser directa o indirecta, i cal determinar quines cal prioritzar per tal de focalitzar-hi les accions.
• Identificació dels valors culturals, que si ve no seran segurament una prioritat d’una entitat medi ambiental, es troben sovint estretament lligats a la conservació natural. 
• Definició d’uns objectius de conservació clars segons els valors detectats, amb indicadors quantificables i un nombre acotat. 
• Definició de les accions derivant-les dels objectius, amb un full de ruta clar i una càrrega de feina distribuïda, amb un calendari detallat. 
• Zonificació de les accions en el territori, segons les unitats de gestió, dividida per exemple pels tipus d’hàbitats o usos de la finca.
• Projecció del finançament necessari per a cada fase de la iniciativa.

Un cop encetades les accions de conservació cal mantenir un seguiment detallat de l’evolució dels objectes de conservació, per tal de valorar l’eficàcia de les mesures. S’haurà de fer aquest seguiment de forma estandarditzada, i dedicant un equip humà només a aquesta tasca. Una bona forma de fer això és participar en algun programa més general de recollida de dades, contribuint a més al control de la biodiversitat per mitjà de la ciència ciutadana.

La valoració de l’eficàcia de les tasques permetrà revisar la planificació i anar-la actualitzant segons necessitats. Es recomana fer una avaluació periòdica dels objectius de conservació. 

Durant tot el procés, l’entitat haurà de ser transparent amb les seves accions, informant sobre el finançament que rep i les accions que duu a terme. Això no vol dir només donar compliment a la Llei de Transparència, sinó també disposar de canals de comunicació, divulgant els valors naturals conservats i els resultats obtinguts. Això serà especialment interessant pel que fa a construir una vinculació al territori, essencial per a la custòdia del territori. 

Per a garantir una comunicació completa, s’haurà de planificar en un pla de comunicació, per al qual es pot seguir aquest recurs de Xarxanet.