El FestiNAT desplega més de cinquanta activitats per visibilitzar la protecció d’espècies amenaçades
Comparteix
La quarta edició de l’aplec naturalista reunirà més de trenta-cinc entitats ambientals a Can Moragues per reivindicar la necessitat de conèixer, protegir i restaurar la natura.
Tots els indicadors evidencien que el planeta perd biodiversitat a un ritme alarmant. I Catalunya no és una excepció. La realitat s’imposa amb la duresa de les dades: en només dues dècades, el país ha perdut un 28% de les poblacions de fauna salvatge, segons l’Índex Planeta Viu. La davallada és especialment acusada en ambients agrícoles, on la pèrdua s’enfila fins al 40%.
Davant d’aquest retrocés, la tasca que fan les entitats ambientals és més imprescindible que mai. Són elles qui trepitgen el territori, fan seguiment d’espècies, impulsen projectes de custòdia, restauren hàbitats i acosten la natura a la ciutadania. Ho fan des de la convicció que conèixer i entendre una espècie, un hàbitat o un paisatge és el primer pas per protegir-los.
Amb aquesta idea de fons, el FestiNAT torna el 16 de maig a la finca Can Moragues, a Riudarenes, l’endemà del Dia Mundial de les Espècies en Perill d’Extinció. La 4a edició del festival naturalista, organitzat per la Fundació Emys, la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN) i la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN), posarà el focus en les espècies amenaçades de Catalunya, amb més de cinquanta activitats i la participació d’unes trenta-cinc entitats ambientals d’arreu del país. Tot plegat, per subratllar la necessitat urgent de preservar els ecosistemes i les espècies que hi habiten.
“A Catalunya tenim un repte majúscul amb la conservació de la biodiversitat”, alerta en conversa amb Xarxanet la Paula Puy, tècnica de comunicació i participació de la XCN, alhora que recorda que la pèrdua de fauna salvatge no s’està revertint, ans al contrari: “Lluny de recuperar biodiversitat, veiem com cada vegada n’estem perdent més”. Aquesta davallada, afegeix, colpeja especialment els hàbitats fluvials, agrícoles i de prats, tot i que també s’ha detectat una reducció de la biodiversitat als boscos.
En aquest context, un dels debats que travessarà el FestiNAT és el retard en l’aprovació dels plans de recuperació i conservació d’espècies amenaçades. A Catalunya encara n’hi ha més de set-cents pendents d’elaboració i aprovació, una situació que compromet la supervivència d’algunes espècies. “Aquest retard té unes implicacions directes per a la conservació”, assegura Puy, qui remarca que aquests plans són compromisos previstos per la mateixa normativa catalana.
Precisament, una taula rodona programada al matí abordarà el canvi de model que planteja el Govern en aquest àmbit, i que consisteix a passar de plans centrats en una sola espècie a estratègies multiespècie basades en hàbitats. Des de la XCN ho observen amb una barreja d’expectativa i prudència. “Pot estar encertat si es fa bé, però això no vol dir que sigui una excusa per retardar-ho més, cal actuar ja”, adverteix Puy, qui també reclama que s’hi destinin els recursos necessaris.
A l’espera que aquests plans avancin, bona part de la conservació passa avui per projectes impulsats des del territori. Al FestiNAT, aquesta feina es podrà veure en les activitats proposades i dinamitzades per les més de trenta-cinc entitats ambientals d’arreu del país que hi participaran, centrades en espècies amenaçades com el corriol camanegre, l’os bru, la llúdriga, els pol·linitzadors o el tritó del Montseny, entre altres.
“La conservació no depèn només de la feina de l’administració, també juguen un paper molt important les entitats del territori”, reivindica Puy. Amb tot, explica que aquesta tasca s’ha de fer conjuntament amb altres actors, des de les persones propietàries a través de la custòdia del territori fins a escoles, instituts, projectes de voluntariat o empreses que col·laboren en iniciatives de conservació.
Ciència ciutadana, sortides, tallers i cultura per acostar-se a la natura
Pel que fa a la programació, el FestiNAT oferirà un ampli ventall d’activitats pensades per a tots els públics, que inclouen tallers familiars, sortides de camp, xerrades divulgatives, espais d’art i natura i propostes de ciència ciutadana com el Bioblitz, una activitat que permet identificar i registrar la biodiversitat de l’entorn. Una de les novetats d’enguany serà, precisament, el trasllat d’una part del Bioblitz a l’Estany de Sils, un espai natural de gran valor ecològic que s’incorpora al festival per ampliar la descoberta d’espècies i hàbitats.
“Per primer cop, fem el Bioblitz en un espai nou, que és l’Estany de Sils”, destaca Puy, qui detalla que l’activitat es bifurcarà entre Can Moragues i aquest espai natural “per poder fer més activitats dins del Bioblitz”. La jornada també inclourà xerrades tècniques amb persones expertes en projectes de conservació d’espècies com el turó, el tritó del Montseny, el tritó palmat o diverses espècies de flora amenaçada.
A més, el festival incorporarà propostes culturals i familiars, sempre relacionades amb la natura, com un espectacle de glosa naturalista, un joc participatiu i el concert d’Els Atrapasomnis, una altra de les novetats destacades d’aquesta edició. “Fins ara ho havíem enfocat molt cap al tema naturalista i també volem arribar a un altre tipus de públic”, resumeix Puy.
L’aplec naturalista marcarà el punt de partida de la Setmana de la Natura, que se celebrarà del 22 de maig al 5 de juny amb més de cinc-centes activitats arreu de Catalunya. Sota el lema #FuturViu i durant quinze dies, entitats, escoles, biblioteques, parcs naturals i ajuntaments desplegaran propostes obertes a tothom, amb la recuperació d’espècies amenaçades com a eix vertebrador de l’esdeveniment.
Afegeix un nou comentari