Garantir el dret a viure plenament en català de tota la ciutadania de Catalunya, fomentar l’ús social de la llengua catalana i situar el català com una llengua de primera. La Plataforma per la Llengua situa aquestes tres idees força com l’horitzó que cal perseguir per treure la llengua catalana de la situació d’emergència lingüística en què es troba.

La històrica entitat, nascuda per promoure la llengua catalana com a eina de cohesió social, no vol deixar passar l’oportunitat que ofereixen les eleccions al Parlament de Catalunya del pròxim 12 de maig per situar el català al centre del debat públic durant la campanya electoral.

Amb aquest propòsit, la plataforma reprèn la campanya ‘Vota per la llengua’, i en aquest marc, ha elaborat un programa amb vint-i-cinc accions per la llengua catalana que ha fet arribar a les formacions polítiques que concorren als comicis catalans perquè les facin seves i les incorporin als seus programes. A més, l’entitat es posa a disposició dels partits –com ho ha fet sempre– per orientar-los en matèria de política lingüística i adverteix que analitzarà els seus programes per informar i guiar les electores en aquest àmbit.

Plataforma per la Llengua sempre ha cregut en la més que necessària mobilització i pressió ciutadana per defensar el català. I més tenint en compte algunes dades preocupants per a la salut de la llengua, especialment entre el jovent. En aquest sentit, per exemple, la darrera Enquesta a la Joventut de Catalunya mostra com el català perd força entre les persones joves del país en favor del castellà. Així, segons l’estudi, el 2007 el català era la llengua principal d'un 43% del jovent, mentre que ara ho és només del 25%.

“La implicació de la ciutadania és clau per aconseguir polítiques públiques que normalitzin el català i que serveixin per defensar els drets lingüístics dels catalanoparlants”, expliquen des de l’entitat, i, tanmateix, adverteixen que “encara són molts els ciutadans que no tenen prou consciència lingüística i això es trasllada als partits, que durant molts anys han obviat el conflicte lingüístic i han fet veure que la situació del català ja s'havia normalitzat”.

En aquest context, des de Plataforma per la Llengua celebren que, per primer cop, el Govern de la Generalitat reconegui que avui tenim un problema amb el català. Alhora, l’entitat valora algunes iniciatives empreses en aquest àmbit com que la política lingüística hagi augmentat de rang i passi a ser una secretaria, que s’hagi tornat a apostar per l’audiovisual en català o que s’hagin introduït millores en l’aplicació dels aspectes lingüístics del Codi de Consum.

Amb tot, des de la plataforma creuen que “cal un compromís molt més fort i transversal de tot el Govern amb la nostra llengua per aconseguir-ne la plena normalitat”.

Mesures a favor del català que abasten àmbits molt diversos

Per tant, i per tal de marcar les línies d’actuació que haurien de considerar-se prioritàries per fer front a l’emergència que viu el català, l’entitat ha elaborat un programa marc amb vint-i-cinc accions que han de servir, principalment, per centralitzar el debat públic entorn de la llengua catalana, incidir activament en la confecció dels programes electoral dels diferents grups polítics i donar resposta a les demandes i preocupacions de la ciutadania.

El programa inclou propostes a favor del català en diferents àrees, com l’administració, comerç i consum, educació, integració social, salut, justícia i cultura i audiovisual, així com peticions a l’Estat espanyol.

En l’àmbit administratiu, Plataforma per la Llengua reclama que la Secretaria de Política Lingüística tingui caràcter transversal, elabori estudis preceptius d'impacte lingüístic de totes les polítiques del Govern i exerceixi capacitat d'incidència sobre totes les conselleries. Per a l’entitat, també cal exigir que tots els càrrecs de les administracions catalanes s’expressin en llengua catalana als actes públics en què participin i que es garanteixi la capacitació lingüística de totes les treballadores de l'administració amb un requisit d'accés i cursos de formació.

Igualment, s’insta al fet que les empreses beneficiàries de subvencions, licitacions i contractes públics garanteixin la disponibilitat del web complet i la comunicació via xarxes socials en català; i que es desplegui la regulació sobre les discriminacions per raó de llengua, amb un règim sancionador específic i contundent.

En comerç i consum, la plataforma demana que s’asseguri el compliment del Codi de consum de Catalunya en matèria lingüística, que es regulin els drets digitals, s’informi les empreses estrangeres que vinguin a Catalunya per tal que emprin el català i es garanteixi l’oficialitat de la llengua catalana en grans esdeveniments com la Copa Amèrica o el Mobile World Congress.

Tot plegat s’ha de completar amb una campanya d’incentius i convenis amb grans empreses per desenvolupar plans interns de normalització lingüística i amb l’esforç per promocionar la introducció del català en el programari de productes i serveis.

Si parlem d’educació, un dels sectors clau per a la supervivència del català, Plataforma per la Llengua demana, entre altres, assegurar l'educació immersiva en català a tots els centres educatius, dotar d’una bona formació inicial i continuada el professorat, garantir l'ensenyament del català i en català als estudis de formació professional i que el 80% de la docència de les universitats sigui en català. Per plantar cara a l’ofensiva judicial en marxa que pretén limitar el català a l’escola, l’entitat exhorta a teixir una estratègia conjunta entre comunitat educativa, entitats i Govern.

Pel que fa a la integració social, el plantejament de la plataforma advoca per dotar dels recursos necessaris el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) i la resta d’entitats que es dediquen a la formació d’adults per tal de garantir la plena integració de les persones nouvingudes i en risc d’exclusió.

De la mateixa manera, en l’àmbit de la salut, les accions proposades se centren a assegurar la plena capacitació lingüística del personal sanitari i establir un protocol de prevenció i tractament de les discriminacions per raó de llengua a la sanitat, com s’han denunciat alguns casos en els darrers temps.

La justícia és un altre àmbit en què incideix Plataforma per la Llengua, exigint que es formin els futurs juristes en drets lingüístics i que es garanteixi el dret d'opció lingüística en seu judicial, així com aprofundir en la recollida de dades dels incompliments que es puguin produir.

En matèria cultural i audiovisual, malgrat les darreres mesures, la plataforma ho considera un àmbit clau per a l’avenç del català i defensa fomentar un espai audiovisual compartit entre tots els territoris del domini lingüístic garantint la reciprocitat dels mitjans de comunicació, que es promoguin referents audiovisuals i culturals adreçats al públic infantil i juvenil, i que es fomenti la indústria del videojoc en català.

Finalment, en el marc de les peticions que els partits catalans puguin adreçar a l’Estat espanyol, l’entitat crida a assumir un compromís per part de les formacions polítiques per avançar cap a la igualtat de reconeixement dels seus grups lingüístics, una consideració equiparable a democràcies lingüístiques plenes com ara Suïssa, Bèlgica o el Canadà.