Bianca Galusca: “La lluita contra el racisme és un compromís col·lectiu”
Comparteix
Amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Discriminació Racial, parlem amb la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGiC), sobre l’antigitanisme, els discursos d’odi i els reptes per combatre el racisme contra el poble gitano.
La Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGiC) és una entitat sense afany de lucre fundada l’any 1991 que treballa per defensar els drets del Poble Gitano i promoure la seva història i cultura. A través de diferents àrees d’acció impulsa iniciatives per combatre l’antigitanisme i fomentar la participació de la comunitat gitana.
En parlem amb Annabel Carballo, directora executiva de la FAGiC, i amb Bianca Galusca, cap de l’Àrea Europa i Internacional de l’entitat, amb qui reflexionem sobre l’antigitanisme, els discursos d’odi a les xarxes socials i els reptes per avançar cap a una societat més justa.
Per començar, podríeu explicar breument quina és la tasca de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGiC) i en quins àmbits treballeu?
La Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGiC) és una entitat sense afany de lucre i la més representativa de l’associacionisme gitano. Es va fundar l’any 1991 amb l’objectiu de defensar els drets del Poble Gitano i promoure la seva història i cultura, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat i també a nivell europeu.
Una de les principals missions de la FAGiC és millorar les actuacions adreçades al Poble Gitano, recollint les seves preocupacions i interessos. A partir d’aquestes necessitats impulsem programes i projectes que busquen avançar cap a una societat més justa i garantir la igualtat de drets.
En quins àmbits d’acció s’organitza la feina de la federació?
Les actuacions de la FAGiC s’estructuren en cinc grans àrees de treball. L’àrea d’Inclusió i Igualtat impulsa accions per garantir els drets socials del Poble Gitano i combatre l’antigitanisme i els discursos d’odi.
També treballem des de l’àrea de Cultura i Memòria, que preserva i transmet la història i les aportacions del Poble Gitano a la societat. L’àrea de Salut i Dona, centrada en garantir els drets i la salut integral de les dones gitanes. L’àrea d’Inserció Laboral, que afavoreix l’accés al mercat de treball i l'àrea d’Europa, Joventut i Participació, que promou l’apoderament de la joventut gitana i la seva participació en la vida social, política i cultural.
Amb quins tipus de discriminació o racisme es troba habitualment el Poble Gitano avui dia?
Els gitanos i les gitanes s’enfronten cada dia a dos tipus d’antigitanisme.
D’una banda, hi ha un antigitanisme quotidià que sovint està normalitzat per la societat, i de l’altra, un antigitanisme institucional. Tots dos formen part d’un racisme estructural que afecta el Poble Gitano en diferents àmbits de la vida.
L’antigitanisme quotidià es manifesta a través de prejudicis i estereotips en espais com l’escola, la feina, els comerços o el veïnat. En canvi, l’antigitanisme institucional apareix quan normes o pràctiques institucionals generen desigualtat o un tracte injust cap al Poble Gitano, afectant àmbits com l’habitatge, l’educació o l’ocupació.
Aquest antigitanisme també té arrels històriques?
Sí. Aquesta realitat té arrels històriques profundes. El Poble Gitano ha patit més de 600 anys de persecució i discriminació a la Península Ibèrica, amb episodis com la Gran Redada de 1749 o diferents polítiques assimilacionistes que van intentar eliminar la seva identitat cultural.
Tot això ha contribuït a construir un imaginari col·lectiu ple d’estereotips i prejudicis que encara avui condiciona la manera com una part de la societat percep el Poble Gitano i que continua tenint conseqüències en la vida quotidiana de moltes persones gitanes.
Com es tradueixen aquests prejudicis en situacions concretes del dia a dia?
Aquest imaginari col·lectiu es manifesta en situacions de discriminació quotidiana. Per exemple, pot passar que el personal de seguretat d’un centre comercial segueixi una persona gitana només pel fet de ser-ho, o que una persona tingui dificultats per llogar un habitatge o accedir a una feina.
També es poden produir situacions en què professionals o institucions prenen decisions condicionades per prejudicis sobre el Poble Gitano, cosa que mostra fins a quin punt aquests estereotips encara influeixen en diferents àmbits de la vida.
En els darrers anys s’ha parlat molt dels discursos d’odi a internet. Com es manifesten aquests discursos cap al Poble Gitano a les xarxes socials?
Les xarxes socials s’han convertit en una eina molt potent per difondre discursos d’odi i, malauradament, el Poble Gitano sovint es converteix en un dels col·lectius objectiu. Aquests discursos es manifesten a través de comentaris ofensius, estereotips i generalitzacions negatives, així com missatges que fomenten el rebuig i l’estigmatització.
També es produeix la difusió de continguts estigmatitzadors o comentaris que associen el Poble Gitano amb determinats estereotips. En molts casos, aquests missatges no només afecten una persona concreta, sinó que generalitzen i afecten tot el Poble Gitano.
Quin impacte tenen aquests discursos d’odi en la vida quotidiana de les persones gitanes?
Aquests discursos tenen un impacte directe en la vida quotidiana de les persones gitanes, perquè reforcen prejudicis socials i generen estigmatització, exclusió i inseguretat. També poden afectar la participació social i la manera com les persones gitanes se senten percebudes dins la societat.
A més, aquests discursos actuen com factors d’estrès social que poden afectar la salut mental i l’autoestima. Quan els estereotips i els missatges d’odi es repeteixen constantment en l’entorn social i mediàtic, existeix el risc que es produeixi una internalització de l’estigma, que pot influir en la manera com les persones es perceben a si mateixes.
Des de la FAGiC, quines accions o iniciatives impulseu per combatre el racisme i els estereotips contra el Poble Gitano?
Des de la FAGiC treballem l’antigitanisme de manera transversal. Això vol dir que totes les accions que desenvolupem tenen també com a objectiu combatre el racisme antigitano i promoure una societat més justa i inclusiva.
Entre les iniciatives que impulsem hi ha campanyes de sensibilització i formació en antigitanisme, amb tallers, jornades i activitats educatives dirigides a institucions, professionals i a la societat en general. Aquestes accions busquen explicar què és l’antigitanisme, com es manifesta i quines conseqüències té en la vida quotidiana del Poble Gitano.
També impulseu projectes de recerca o iniciatives de memòria?
Sí. Des de l’àrea d’Europa i a través de diversos projectes europeus hem realitzat recerca sobre discursos d’odi antigitanos en línia i sobre discriminació en àmbits com l’educació, l’ocupació, la salut o l’habitatge. Aquests informes ajuden a visibilitzar que existeix un problema estructural de racisme antigitano.
Alhora també desenvolupem projectes de cultura i memòria del Poble Gitano, especialment vinculats a la persecució que aquesta comunitat va patir durant el franquisme. A través de jornades, espais de debat i activitats culturals volem promoure el coneixement de la història del Poble Gitano i generar contra-narratives davant els relats que l’han invisibilitzat.
També treballeu per fomentar la participació i l’empoderament de la comunitat gitana?
Sí. Una part molt important de la nostra feina és l’empoderament de les entitats gitanes i del conjunt del Poble Gitano, especialment de la joventut i de les dones.
Impulsem iniciatives que promouen la participació social, cultural i política de les persones gitanes i fomentem la participació de la joventut gitana en projectes internacionals com 'Dikh He Na Bister (Mira i no oblidis)', una iniciativa europea que promou la memòria de l’Holocaust i la reflexió sobre l’antigitanisme i altres formes de racisme a l’Europa actual.
Quin paper poden jugar les entitats socials i el teixit associatiu a l’hora de frenar els discursos d’odi?
Les entitats socials tenen un paper clau en la lluita contra els discursos d’odi, perquè són les que coneixen de primera mà la realitat de les persones que pateixen discriminació. Aquest coneixement permet impulsar iniciatives de sensibilització, formació i educació que ajuden a desmuntar estereotips i fomentar el respecte i la convivència.
Tot i això, per frenar realment aquests discursos també cal un compromís polític clar. Les administracions i les entitats han de treballar en xarxa per impulsar lleis i polítiques públiques que sancionin els comportaments racistes i protegeixin les víctimes, sempre amb els recursos i el pressupost necessaris.
Què poden fer les persones usuàries de les xarxes socials quan es troben amb comentaris racistes o discriminadors?
Des de la FAGiC recomanem denunciar el contingut a la plataforma corresponent perquè pugui ser revisat i, si cal, eliminat. També és important denunciar i bloquejar els comptes que difonen missatges d’odi.
Al mateix temps, sovint recomanem no entrar en confrontació amb aquests perfils, especialment quan utilitzen pseudònims i busquen generar conflicte. També és important conèixer eines com el Codi de Conducta europeu contra el discurs d’odi en línia, que obliga les plataformes a revisar els continguts denunciats i retirar els que siguin il·legals.
Quin missatge us agradaria transmetre a la ciutadania amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Discriminació Racial?
Com a FAGiC, volem recordar que la lluita contra el racisme és un compromís col·lectiu amb la dignitat i els drets de totes les persones.
Només amb consciència, respecte i implicació de tota la societat podrem avançar cap a una convivència basada en la igualtat i la justícia.
Afegeix un nou comentari