Temps de Saó: educar per sembrar consciència ecològica a les Cinc Sénies
Comparteix
Dedicada a l’educació ambiental i a la conservació de l’espai agrari de les Cinc Sénies, l’associació porta en actiu des del 2013 i continua treballant amb l’objectiu de promoure l’ecologia, la sobirania alimentària i el comerç just.
Amb la motivació principal d’assessorar i formar a la ciutadania, a finals de l’any 2013 va néixer l’Associació Agroambiental Temps de Saó, establerta a Mataró, més concretament, a la finca Sénia Viva, situada al veïnat de les Cinc Sénies. Sempre amb un vessant pedagògic, l’entitat ofereix tallers, sortides i formacions que tracten temes d’agricultura ecològica, de sobirania alimentària i de fauna i flora de la zona, entre d’altres, amb la finalitat, també, de crear comunitat.
Un dels seus projectes principals és la cura i manteniment de la seva bassa agrícola, la qual van construir amb una base d’argila compactada per tal d’emular les basses naturals que es troben a la natura, amb l'objectiu de crear un hàbitat segur per a amfibis i flora autòctona. Hem parlat amb Helena Clos, ambientòloga i coordinadora de projectes en educació, i amb Ferran Ballesta, agricultor i coordinador dels projectes de l’hort comunitari, per conèixer Temps de Saó.
Com va començar Temps de Saó?
Helena Clos (H.C.): La inquietud principal va ser muntar cursos de formació i assessorament per a la població i per al personal de les institucions i ajuntaments de la zona del Vallès Oriental, per començar a donar consciència sobre l’agricultura ecològica i les bones pràctiques a instaurar als camps i a les collites.
Al llarg dels anys, l’entitat va començar a incorporar activitats com sortides familiars, per tal de donar a conèixer, per exemple, les plantes silvestres o les plantes comestibles de la zona, i també vam iniciar les participacions en fires, com la Fira de l’Arbre de Mataró.
La finca Sénia Viva és el vostre espai de treball. Què significa per a vosaltres?
H.C.: Vam arribar-hi el 2019 i treballar en aquesta finca ha sigut l’embranzida que ens ha portat on estem ara. Per nosaltres va ser consolidar-nos en un espai físic on hem pogut aplicar tota la difusió de coneixements que teníem tantes ganes d’aconseguir. Els valors que ens defineixen són la sobirania alimentària.
Des del 2019, hem pogut organitzar i impulsar, per exemple, cursos de seixanta hores de formació en ecologia a joves nouvinguts. Hem fet dues promocions amb cinquanta alumnes, més o menys, els anys 2021 i 2022. També vam fer accions com tallers de plantació a escoles, una bicicletada i gestionar una horta de secà, entre d’altres. A partir d’aquí, ens vam envalentir i vam consolidar encara més tot el projecte, per créixer encara més.
Un dels vostres projectes principals és la bassa agrícola. Com va sorgir?
H.C.: L’actual president de l’associació, l’Oriol, la va construir el 2013, amb l’ajuda de la Fundació Catalunya La Pedrera. El procediment que va seguir va ser copiar un bassal d’aigua de muntanya, col·locant argila compactada a la base i, per tant, prescindint de plàstics i teixits. D’aquesta manera s’aconsegueix impermeabilitzar el terreny i es copia la natura.
Al llarg dels anys, ha anat cobrant vida: vam incloure una sèrie d’illes flotants, elaborades amb suro, amb l’objectiu de fer-les flotar, per tal que fossin planter aquàtic, atraguessin amfibis i poguessin reproduir-se. A més, vam oferir instal·lar aquestes illes flotants a altres basses tradicionals de la zona, fetes amb ciment, per tal de potenciar l’entorn natural i la presència d’amfibis.
Per què és única aquesta bassa?
Ferran Ballesta (F.B.): Les zones agrícoles, en general, estan plenes de bases industrials. El problema que presenten és que, quan es rega, el nivell de l’aigua puja moltíssim i després torna a disminuir fortament. És a dir, el nivell de l’aigua puja i baixa molt seguidament. Si buides la bassa de cop, els amfibis i la fauna queda atrapada, i si s’omple ràpidament, els animals es poden ofegar.
La nostra bassa té rampes i illes flotants i, encara que pugi i baixi el nivell de l'aigua, la fauna està estable, pot sortir i entrar quan vulgui, hi troben vegetació i s’hi senten com a casa. És aquesta intenció nostra de copiar la natura.
Per què és important crear refugi per a la fauna?
F.B.: Nosaltres estem en una zona agrícola, amb cultius de grans dimensions, per tant, hi ha molta presència i utilització de maquinària, tractors, etc. El seu ús converteix l’entorn natural en un desert sense condicions òptimes de vida per a la fauna i la flora silvestre: morien o marxaven. L’objectiu d’aquesta bassa naturalitzada era tornar a portar aquesta fauna i crear un hàbitat més natural.
Els amfibis són espècies que viuen en metapoblació, es desplacen pel territori i si no els donàvem aquesta facilitat de tenir punts de refugi, hàbitats, no tenien condicions òptimes per viure i reproduir-se.
Quin és l’estat de salut dels amfibis?
H.C.: Des de la dècada dels anys setanta, amb l’arribada de la ‘revolució verda’ i la construcció dels canals de regadiu, la població d’amfibis va començar a disminuir a causa d’aquest canvi en el sistema de rec. Per una banda, sí que hem guanyat més eficiència en l’aigua, però per l’altra s’han modificat els hàbitats que necessiten per viure.
La gestió dels espais agrícoles també ha canviat molt, hi ha menys recursos humans i moltes més màquines, un fet que tampoc ha ajudat en la conservació de la biodiversitat. Actualment, és una espècie considerada en perill d’extinció.
A través d’aquest projecte heu creat activitats per a escoles.
H.C.: Sí. Hem organitzat visites perquè els alumnes poguessin observar la bassa i el seu fons marí, diguéssim, per descobrir, per exemple, l’acció depuradora de les algues, que filtren l’aigua. Gràcies a aquests cursos, el nostre objectiu era sensibilitzar sobre la conscienciació de la natura.
Un cop a l’any, impulsem una jornada de neteja i manteniment de la bassa, de servei comunitari, i dediquem un matí a tota mena de tasques de conservació i cura de la bassa. Sempre intentem que vinguin classes de tercer d’ESO i organitzar tallers amb ells.
"Volem que la ciutadania s'adoni que la terra ens dona moltíssimes coses"
Temps de Saó té un vessant molt educatiu. Quins projectes teniu entre mans?
F.B.: Una de les accions que estem treballant és el muntatge d’una sala polivalent, perquè volem intentar que puguin venir més escoles a fer visites i crear un espai amable per acollir tota la ciutadania.
Actualment, també comencem a enfocar-nos cap als processats d’aliments ecològics, és a dir, a partir del nostre cultiu ecològic estem creant melmelades i conserves. Tot això ho volem introduir als tallers, per fer-ne formació i ampliar la consciència, sobretot, del producte de temporada i les maneres que tenim de processar els aliments, gairebé com es feia antigament.
Quins són els vostres reptes de futur?
F.B.: El repte principal és que totes aquestes activitats que preparem d’una manera molt passional, puguin acabar obrint-se camí entre tot un públic interessat. Volem que el nostre producte es pugui vendre, que la gent entengui què és l’aliment de proximitat i tot el que treballem a la finca.
Per exemple, també comencem a obrir una línia amb herbes aromàtiques i medicinals per preparar olis essencials i sabons, entre d’altres. Volem que la ciutadania s'adoni que la terra ens dona moltíssimes coses i que no és necessari consumir ni comprar diàriament productes de supermercat que no sabem ni d’on venen. Tot ens ho pot proporcionar la terra i ho tenim aquí.
Afegeix un nou comentari