La Taula del Tercer Sector i la PINCat reclamen mesures per aturar “el genocidi en curs” a Gaza
Comparteix
Les entitats exigeixen a les institucions i a la comunitat internacional accions concretes per aturar la massacre i garantir l’ajuda humanitària a la població palestina.
El clam contra el genocidi que Israel està perpetrant contra el poble palestí s’estén com una taca d’oli arreu de Catalunya. La indignació no para de créixer i, dia rere dia, cada cop més persones alcen la veu per expressar la seva solidaritat amb Palestina, denunciar la impunitat dels atacs contra la població civil, exigir mesures contundents per aïllar Israel i posar fi a la massacre humanitària a Gaza.
Prova d’aquesta creixent resposta col·lectiva van ser les multitudinàries manifestacions que va omplir els carrers de ciutats com Barcelona —on la mobilització va aplegar milers de persones i va comptar amb l’adhesió de més de sis-centes entitats—, fins a iniciatives sorgides de l’activisme com la Global Summud Flotilla, interceptada per l’exèrcit israelià abans d’arribar a Gaza per entregar ajuda humanitària.
En aquest context, la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i la Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCat) s’han sumat a la condemna de l’actuació d’Israel amb un comunicat conjunt en què denuncien la violència sistemàtica contra la població palestina i exigeixen mesures urgents a les institucions catalanes, al govern espanyol i a la Unió Europea (UE) davant el que consideren sense embuts “un genocidi en curs”.
La Taula i la PINCat reclamen sancions i la ruptura amb Israel
En el text, les entitats, que representen més de tres mil entitats i el moviment associatiu per la infància, censuren “els atacs continus contra la població palestina” i alerten que els bombardejos i el bloqueig humanitari han provocat “la mort de milers de persones, especialment infants”. Un fet que no dubten a considerar una “vulneració sistemàtica dels drets humans i del dret internacional”. Per això, exigeixen que s’aturi immediatament la violència i que es garanteixi l’accés segur i suficient a l’ajuda humanitària.
En aquest sentit, les entitats denuncien que l’ajuda humanitària s’ha convertit en una arma de guerra i reclamen que arribi sense restriccions a la població civil, com estableix el dret internacional humanitari. “Bloquejar aliments, aigua i medicaments és una violació greu del dret internacional”, subratllen.
Les dues plataformes exigeixen als organismes internacionals que assumeixin les seves obligacions i actuïn “de manera decidida i urgent davant la massacre”. També demanen al govern espanyol i a la Unió Europea que suspenguin els acords polítics, econòmics i militars amb Israel, apliquin sancions als seus dirigents i estableixin un embargament total d’armes.
Pel que fa a les institucions catalanes, insten la Generalitat i els ajuntaments a trencar relacions amb empreses o organismes que col·laborin amb l’ocupació i a revisar contractes i aliances per garantir que “no contribueixin al genocidi”.
El comunicat es tanca amb una crida a impulsar “una pau justa i duradora” basada en el respecte als drets humans i al dret internacional. “No hi haurà pau fins que es posi fi al genocidi, l’ocupació i el desplaçament forçós de la població palestina”, conclouen les entitats, qui recorden que defensar els drets humans i la protecció de la infància és una responsabilitat compartida de tota la societat.
La devastació a Gaza i un pla de pau qüestionat
Passats dos anys de l’atac de Hamàs del 7 d’octubre del 2023, les dades que deixa el conflicte i la crisi humanitària són demolidores. Segons l’Oficina de Coordinació Humanitària de l’ONU (OCHA), més de 67.000 persones han estat assassinades per Israel a la Franja de Gaza des de l’inici de l'ofensiva.
En només 365 quilòmetres quadrats, s’han registrat més de vint-i-un mil atacs, entre bombardejos aeris, d’artilleria i drons, que han devastat ciutats senceres i deixat la població atrapada en un territori cada cop més petit, on la vida és cada cop més insostenible. Els organismes internacionals calculen que el 82% de Gaza és avui zona restringida o desallotjada, mentre les anomenades zones segures continuen sent objectius dels atacs.
A la dimensió d’aquesta destrucció s’hi afegeix una taxa de mortalitat que ha repuntat fins a nivells extrems: només entre octubre del 2023 i el mateix mes del 2024, a Gaza i Cisjordània es van registrar 812 morts per cada 100.000 habitants, una proporció que triplica àmpliament la de la guerra d’Ucraïna.
Com ha fet palès recentment un informe d’una comissió independent de l’ONU, Israel està cometent un genocidi a Gaza, amb una ofensiva que té com a objectiu “destruir el poble palestí de la Franja com a grup” i que, segons els experts, evidencia una intenció genocida clara i sostinguda. Tot plegat posa sobre la taula una crisi humanitària sense precedents, amb una població civil devastada, sense recursos i sotmesa a una violència constant que, com ha reiterat la comunitat internacional, vulnera de manera flagrant el dret internacional humanitari.
En aquests moments, la situació del conflicte està marcada per les negociacions sobre el pla de pau de vint punts articulat pels Estats Units i Israel, que preveu la fi immediata del conflicte, la retirada de les forces israelianes, el retorn d’ostatges, la reconstrucció de Gaza i la supervisió d’un govern de transició internacional. Amb tot, des de Palestina avisen que el suposat pla de pau neix sense legitimitat ni garanties, atès que ha estat dissenyat només per Trump i Netanyahu, sense mediació imparcial ni participació palestina, i sense cap mecanisme de justícia pels més de 67.000 morts a Gaza.
En aquest sentit, veus com la de Natàlia Abu Sharar, presidenta de la Comunitat Palestina de Catalunya, han carregat contra la iniciativa, que qualifiquen “d’una altra tapadora per continuar amb el genocidi” per part d’Israel. “Aquest acord s’ha fet sense parlar amb els palestins, sense tenir en compte els drets dels palestins i sense parlar amb Palestina”, ha reblat.
Afegeix un nou comentari