La Caravana Obrim Fronteres es posa en marxa per denunciar el racisme i les polítiques migratòries europees

Un any més, i ja en van nou, la Caravana Obrim Fronteres es llança a la carretera per denunciar les polítiques migratòries de mort i mostrar la seva solidaritat amb les persones en trànsit que pateixen les constants vulneracions de drets humans que es perpetren a les fronteres europees. 

Enguany, la iniciativa posa rumb a Calais, epicentre de la violència fronterera a Europa després del Brexit, i inicia el seu periple des de dos punts simbòlics, Girona i Irun, dues fronteres calentes de l’Estat espanyol que posen de manifest la criminalització, la repressió i l’abandonament institucional que pateixen els milers de persones en trànsit que intenten creuar-les cada dia. 

Així, la Caravana 2025 arrenca l’11 de juliol des de dos punts simultanis, amb activitats locals de denúncia i sensibilització abans de confluir a París el 14 de juliol, on el grup participarà en una contramarxa, coincidint amb la celebració del dia de la presa de la Bastilla. Entre el 15 i el 17 de juliol, la Caravana se centra a Calais i Dunkerque, duent a terme accions amb col·lectius locals —com tallers, protestes i incidència política— i culminarà a Tolosa, entre el 18 i el 20 de juliol, amb trobades comunitàries, projeccions i rutes de memòria històrica.

Per què vaig a la Caravana? pic.twitter.com/saxMYVsvAG

— Caravana Obrim Fronteres (@CaravanaObrim) July 5, 2025

Denunciar la impunitat i l’augment dels discursos racistes i feixistes

Si ens remuntem als seus orígens, el 2016, la Caravana Obrim Fronteres va sorgir per denunciar les violacions de drets humans i les polítiques de l’Europa Fortalesa en el context d’un dels majors èxodes de la història recent, amb milions de persones procedents de Síria empeses a fugir i abandonar el seu país a causa dels estralls de la guerra. 

D’aleshores ençà, com expressa la Sira Ruiz, membre de l’organització de la Caravana Obrim Fronteres, la situació de les persones en trànsit ha empitjorat sobre manera: “Les violències en tots els àmbits contra els cossos de les persones que es mouen han anat a més, i el més greu és que avui els discursos que justifiquen i legitimen aquestes violències han permeabilitzat en la conversa quotidiana de les nostres societats”. 

Una deriva que també s’ha reforçat a nivell institucional, amb acords com el Pacte Europeu de Migració i Asil (PEMA), i ha quallat en el sentit que “avui es fan discursos obertament racistes, xenòfobs i feixistes amb una impunitat absoluta que esgarrifa”. Amb tot, la Sira no creu que estem davant d’una onada reaccionària, sinó més aviat d’un ressorgir: “Europa, amb el seu colonialisme tant mental com material i l’espoliació constant de recursos, ha basat sempre la seva subsistència en la desigualtat, legitimant-se a través del supremacisme”, assegura, alhora que adverteix que aquest ressorgir “tot just comença i anirà a més”.

Davant d’aquest escenari, les persones que emprenen el viatge la Caravana tenen clar que no es quedaran de braços plegats. “Continuarem posant els nostres cossos i caminant juntes, que també és un acte de resistència perquè ens volen soles”, diu la Sira, qui posa l’accent en la denúncia de “l’atzucac i l’espai de patiment per a moltes persones que és aquesta Europa Fortalesa”.  

Girona i Calais, punts destacats de la ruta de la Caravana

Girona, un dels dos punts des d’on parteix la Caravana d’enguany, és també un dels punts clau de l’itinerari, segons les organitzadores, que el situen com el primer espai de trànsit, la primera frontera interna amb què es topen les persones que travessen el Mediterrani. “Per allà hi passa pràcticament tothom, es creu que per la frontera dels Pirineus orientals passen unes 13.000 persones l’any, i és una frontera molt invisibilitzada”, expliquen.   

A Girona, la Caravana donarà suport a col·lectius antiracistes de la zona per conèixer la situació actual de les persones migrants en trànsit, joves i sol·licitants d’asil. Entre les activitats, hi haurà la projecció de documentals, una taula rodona sobre fronteres externes i internes amb participants de banda i banda de la frontera nord, tallers antiracistes i una taula d’experiències locals i estratègies globals.

“Igualment, volem posar el focus en el fet que per aquesta frontera, com assenyalen informes d’entitats com Amnistia Internacional, es genera molt tràfic de persones”, afirma la Sira, qui afegeix que “hi ha persones migrants en trànsit que es queden a Salt o Girona i acaben patint desnonaments i situacions d’habitatge precàries, que afecten també segones i terceres generacions, mentre que altres malviuen als pobles fronterers o moren intentant travessar els Pirineus”.

📢Activitats de l'#EtapaGirona de la #CaravanaCalais2025 els
dies 11 i 12 de juliol amb un programa ple d’activitats obertes a tothom. pic.twitter.com/N0F3rxB7d0

— Caravana Obrim Fronteres (@CaravanaObrim) July 8, 2025

L’altre emplaçament destacat de la ruta és Calais, al nord de França, que simbolitza “un espai absolut de no dret, en què centenars de persones s’amunteguen en campaments i ara comparteixen espai amb moltes altres que tornen desesperades del Regne Unit, i pateixen situacions de sensellarisme, malvivint i morint”, assevera la membre de la Caravana Obrim Fronteres, alhora que subratlla que “Calais és l’atzucac que representa les polítiques del Brexit i aquest context europeu de retrocés i violència”. 

De fet, només el 2024, almenys 89 persones van perdre la vida a la frontera franco-britànica. Si ens remuntem a l’any 2000, d’aleshores ençà, més de 400 persones han mort ofegades, atropellades per trens o aixafades a l’Eurotúnel.

La Caravana també farà una parada simbòlica a París el 14 de juliol, coincidint amb el dia de la presa de la Bastilla. Allà, com explica la Sira Ruiz, “participarem en una contramarxa antimilitarista convocada per col·lectius de suport migrant”. La cloenda de l’itinerari serà a Tolosa, on la recuperació de la memòria històrica esdevé un eix central. L’activista avança que “tancarem el cercle amb el passat republicà, denunciant la despossessió dels cossos de les persones”, un gest que vincula el recorregut contemporani amb els valors de resistència i solidaritat que han marcat històricament la frontera sud de França.

Activisme a peu de carrer

Organitzar una iniciativa com la Caravana Obrim Fronteres implica reptes humans, logístics i polítics que, segons la Sira, posen a prova la capacitat de resistència del col·lectiu: “Al cap i a la fi, estem posant els nostres cossos i també paguem un cost econòmic; a banda que moltes persones que donen suport a la iniciativa no poden acompanyar-nos perquè estan en situacions administratives irregulars, fet que ens genera contradiccions dins el mateix col·lectiu”.

Més enllà d’això, coordinar una xarxa que supera les cinquanta entitats obliga a consensuar missatges, calendaris i estratègies: “Mantenir la flama és complicat”, admet Ruiz. A més, han de fer front a la creixent criminalització: des de multes reiterades fins a onades d’odi a les xarxes i, fins i tot, al carrer. Però no tot és por: “Estem trobant espais de resistència i també de solidaritat a peu de carrer”, conclou, subratllant la necessitat de reivindicar la mobilitat com a acte de justícia i d’acompanyament.

Precisament, des de la Caravana Obrim Fronteres remarquen que la sensibilització a peu de carrer representa el vertader impacte de la iniciativa. “Com que no tenim ressò mediàtic, ens movem en aquest àmbit de l’activisme a peu de carrer, parlant i responent a les inquietuds de les persones que ens trobem al llarg del camí; al final, aquest és l’impacte que tenim”, conclou la Sira Ruiz.