En Lehbib es col·loca la túnica tradicional sahrauí mentre dona un cop d’ull a la sala que, a poc a poc, s’omple de mirades curioses, xiuxiuejos de fascinació i un ambient d’impaciència i afany d’endinsar-se en la història i la cultura del poble sahrauí. Amb l’ajuda d’un kamishibai, una petita estructura japonesa de fusta amb il·lustracions, s’inicia la narració del conte ‘L’eriçó i el xacal’, el qual relata el recorregut, la trajectòria i les situacions a les quals està sotmesa la comunitat del Sàhara Occidental.

El públic infantil observa atent mentre el xacal, un animal temut per les seves característiques de caçador ferotge, i l’eriçó, un petit mamífer que s’associa a la intel·ligència, l’astúcia i la saviesa, protagonitzen el relat. Aquests animals no han estat escollits a l’atzar per ser els personatges principals del conte, sinó que formen part del folklore tradicional sahrauí i són estimats per la cultura de la comunitat.

Una manera diferent de conscienciar els infants

Aquesta iniciativa itinerant és impulsada per la Coordinadora Catalana d’Ajuntaments Solidaris amb el Poble Sahrauí (CCASPS) i ha engegat motors amb l’objectiu de sensibilitzar i visibilitzar la greu situació que pateix la població del Sàhara Occidental. “A partir del conte, el que hem buscat és poder explicar als infants la realitat d’aquest poble, refugiat per culpa d'un sistema avar: importa més l’economia que de les vides i els drets”, destaca Lehbib Sidahmed, dinamitzador de l'activitat.

“Per a poder-ho explicar el millor possible, el xacal l’hem anomenat Mohamed VI, el qual representa un malvat lladre i bandoler, i l’eriçó pren el nom de Sultana, una agricultora que proveeix d’aliments el seu poble”, detalla Sidahmed. El conte explica com el malvat xacal s’intenta apropiar de les terres de l’eriçó per tots els mitjans, fins i tot utilitzant violència i amenaces, i l’eriçó aconsegueix esquivar-lo gràcies a la seva intel·ligència. La iniciativa està pensada per a infants de quatre a vuit anys.

L’activitat, de moment, s’ha realitzat als municipis de Sant Cugat del Vallès, Montcada i Reixac, Vilafranca del Penedès i Santa Coloma de Gramenet i, en els pròxims mesos, arribarà a Rubí, Tarragona, Sabadell i a diferents poblacions del Maresme. Segons destaca el dinamitzador del contacontes, és una manera d’apropar i explicar al públic infantil aquesta realitat per tal d’ajudar-los a interpretar la informació i oferir-los l’oportunitat de reflexionar al voltant del problema.

Divulgar i fomentar el valor de la solidaritat i activar la imaginació de les més menudes de casa també és un dels objectius de la iniciativa. És per aquest motiu que, a més de la vestimenta del dinamitzador, la sala també es decora com una haima, una mena de cabanya que fa de llar de les refugiades sahrauís als diferents camps, i també actua com a símbol de resistència. Les il·lustracions que es mostren al kamishibai per donar suport al relat són de l’autora Maria Lapido.

Sensacions positives del recorregut de l’activitat

“La rebuda ens ha sorprès moltíssim cap a bé. És la primera vegada que experimentem aquest tipus de tallers amb infants tan petits. És molt satisfactori explicar el conte, veure les expressions dels nens i les nenes i aquest interès a fer-te preguntes”, destaca Lehbib Sidahmed.

A més, encara que l’activitat està especialment dirigida al públic infantil, també hi ha un segon missatge per als adults que participen indirectament en l’activitat. Un cop s’acaba el relat del conte, es desenvolupa una petita secció per als pares i mares en la qual s’explica la simbologia dels diferents personatges, el que es vol transmetre i es demana retorn i valoració de la iniciativa.

“És sorprenent i positiu que, moltes de les famílies acudeixen al taller per deixar que l’infant gaudeixi del conte i, de cop, es troben que elles mateixes també estan aprenent de tot el que s’exposa”, diu el dinamitzador del contacontes.

Afegeix que cal denunciar el silenci mediàtic que hi ha al voltant de la vulneració de drets del poble sahrauí i que, des de l’organització, detecten el gran desconeixement que hi ha per part de la societat sobre un tema que no pot seguir prolongant-se en el temps perquè les conseqüències per al poble sahrauí cada vegada són més greus i irreversibles. “És necessària una solució que contempli el dret a la determinació, el dret de retorn de la seva terra el més aviat possible”, conclou Sidahmed.