Àmbit
Econòmic

Quan un ingrés es pot considerar un donatiu?

Entitat redactora
Suport Tercer Sector - Econòmic
Autor/a
Aina Galceran Zamora i Dolors Martinez Mendoza.
  • Segons l’estudi ‘La Realitat del Soci i Donant 2023’ el 61% de les persones sòcies a Espanya supera els cinquanta-cinc anys.
    Perquè un ingrés es pugui considerar un donatiu, la persona que el fa no ha de rebre una contraprestació obligatòria a canvi. Font: Canva.

No tots els diners que rep una entitat tenen el mateix tractament fiscal. Distingir entre un donatiu i el pagament d'un servei és fonamental per evitar errors en la gestió econòmica i complir correctament amb les obligacions tributàries. 

Les entitats sense ànim de lucre organitzen sovint activitats per obtenir recursos que els permetin desenvolupar els seus projectes. Concerts, dinars populars, tallers, excursions o conferències són només alguns exemples d'iniciatives que combinen la participació de la ciutadania amb la captació de fons. 

Ara bé, el fet que una activitat tingui una finalitat solidària no implica que tots els ingressos que genera siguin donatius. Des del punt de vista fiscal, cal diferenciar quan una persona fa una aportació voluntària i quan, en realitat, està pagant per rebre un bé o un servei. Aquesta distinció condiciona aspectes com l'aplicació de L’Import de Valor Afegit (IVA) o la manera de justificar els ingressos de l'entitat. 

Índex

Quan un pagament és un donatiu?

Perquè un ingrés es pugui considerar un donatiu, la persona que el fa no ha de rebre una contraprestació obligatòria a canvi. És a dir, l'aportació ha de ser voluntària i no pot condicionar l'accés a un servei o a una activitat. 

Aquesta situació es pot donar, per exemple, quan una entitat organitza un espectacle o una activitat oberta i permet que qualsevol persona hi pugui participar independentment de si fa una aportació econòmica o no. En aquests casos, es podria establir un preu voluntari o una aportació lliure. Perquè aquesta naturalesa quedi clara, és recomanable que aquesta circumstància aparegui expressament indicada als cartells, a la difusió de l'activitat o als tiquets, especificant que es tracta d'una aportació voluntària.

En canvi, si cal pagar una quantitat determinada per poder entrar o participar en l'activitat, aquest import deixa de tenir la consideració de donatiu i passa a ser el preu d'un servei. Això és independent del fet que els guanys que s’obtinguin es destinin íntegrament a finançar els projectes de l'entitat. 

Per aquest motiu, abans d'organitzar una activitat és convenient decidir quin model de finançament es vol aplicar i assegurar-se que la comunicació amb les persones participants reflecteix correctament la naturalesa de l'aportació.

No tots els ingressos d'una activitat poden tractar-se com a donatius

En moltes activitats organitzades per les entitats conviuen diferents tipus d'ingressos, i cadascun pot tenir un tractament diferent. Un dels exemples més habituals és el dels serveis de bar durant una festa, un concert o una celebració popular. 

En aquests casos, la venda de begudes o aliments mai no es considera un donatiu, encara que els beneficis obtinguts es destinin íntegrament als projectes de l'entitat. La persona consumidora està adquirint un producte o un servei i, per tant, existeix una contraprestació clara. 

Una situació similar es pot donar en altres activitats, com ara calçotades, dinars populars, conferències o tallers. Si les persones participants paguen una quota per assistir-hi, amb caràcter general aquest import correspon al preu d'un servei. Només en determinades activitats de captació de fons, amb imports simbòlics i sense una contraprestació equiparable al pagament realitzat, es podria defensar que una part de l'aportació tingui la naturalesa de donatiu. 

Per això és important analitzar cada activitat de manera individual i no donar per fet que qualsevol pagament relacionat amb una iniciativa solidària té automàticament aquesta consideració.

Planificar bé les activitats ajuda a evitar incidències fiscals

Abans d'organitzar una activitat, és recomanable que l'entitat defineixi clarament quina serà la naturalesa dels ingressos que espera obtenir. Aquesta planificació permetrà determinar des del primer moment quina documentació caldrà emetre, quines obligacions fiscals poden derivar-se de l'activitat i com s'hauran de registrar els ingressos a la comptabilitat. 

També és important que la informació facilitada al públic sigui coherent amb aquesta decisió. Si una entrada és voluntària, aquesta circumstància ha de quedar clarament indicada. Si, en canvi, existeix un preu fix per participar en una activitat, convé presentar-lo com el que és: el pagament d'un servei ofert per l'entitat. 

Una bona planificació evita confusions tant entre les persones participants com davant l'Administració tributària. A més, contribueix a reforçar la transparència en la gestió econòmica i facilita que l'entitat pugui justificar correctament els ingressos obtinguts en cadascuna de les activitats que organitza.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives, es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

Comparteix i difon