Catalunya avança cap a una llei pròpia de mecenatge després d’anys de reivindicació

“No es tracta només d’una reivindicació fiscal, sinó d’una aposta de país”, defensa la Sara Pérez, gerenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF), sobre la llei catalana de mecenatge. Llargament reclamada pel sector, la norma ha fet el primer pas al Parlament, impulsada per PSC, ERC i Junts. La proposta, presentada com a Proposició de llei de foment del mecenatge, permet avançar cap a una normativa pròpia per incentivar la participació voluntària de la ciutadania, les empreses i altres agents en el finançament de projectes d’interès general.

Amb tot, no ha estat un camí fàcil. La proposició de llei arriba després d’anys de reivindicació d’entitats fundacionals, culturals i socials, que fa temps que demanen un marc més favorable per promoure les donacions i reconèixer el paper de la societat civil en el sosteniment d’iniciatives col·lectives. “Catalunya té una societat civil activa, amb un teixit fundacional i associatiu fort, divers i arrelat al territori”, assegura Pérez, qui situa la llei com una oportunitat per reforçar projectes socials, culturals, educatius, científics, sanitaris i ambientals.

En la mateixa línia, la Fundació Catalunya Cultura (FCC), una de les entitats que més ha treballat per impulsar aquest marc normatiu, valora el registre com un pas determinant. La seva directora, Maite Esteve, recorda que la demanda ve de molt lluny i que, per primera vegada, la proposició arriba al Parlament amb el suport de tres forces amb prou pes polític per tirar-la endavant: “Tenim un consens molt ferm en el text i faltava un consens en el context”. Ara, el repte és que aquest escenari favorable es tradueixi, per fi, en una llei efectiva.

Una tradició de país que ve de lluny 

La reivindicació d’una llei catalana enfonsa les seves arrels en una tradició de país. Des de la CCF, Pérez afirma que una llei pròpia ha de servir per reconèixer millor una realitat que ja existeix a Catalunya, un país amb una àmplia xarxa d’entitats que, lluny dels focus i amb recursos limitats, sostenen projectes socials, culturals, educatius, científics, sanitaris i ambientals. “Una llei pròpia permetria reconèixer millor aquesta realitat i dotar-la d’un marc jurídic i fiscal més adequat”, apunta la gerenta de la CCF, qui demana una norma “útil i ambiciosa, adaptada a la realitat del país i del seu teixit social i cívic”.

Per la seva banda, la Maite Esteve gira la vista encara més enrere. Per a la directora de la FCC, el mecenatge a Catalunya forma part d’una tradició de participació ciutadana i d’associacionisme que ha fet possible alguns dels grans símbols del país. “Tenim un llegat com el passeig de Gràcia, la Sagrada Família, el Palau o el Liceu, que van ser construïts amb l’associacionisme, amb la participació de la gent”, recorda. Per això, afegeix, és incomprensible que Catalunya encara no tingui una llei pròpia quan altres comunitats autònomes ja l’han desenvolupat i aprovat.

La qüestió, però, no és només sumar incentius, sinó posar en valor una manera d’entendre el compromís amb l’entorn. En aquest sentit, el sector veu la proposició registrada al Parlament com l’oportunitat de passar d’una pràctica difusa i poc reconeguda a un marc més clar, estable i compartit. Es tracta, sobretot, de donar eines i reconeixement a una implicació social que ja existeix, però que sovint resta poc visible i sense prou incentius.

📌 Aquesta setmana s'ha donat un pas determinant perquè Catalunya disposi d'una normativa pròpia de #mecenatge.
⚖️El registre de la proposició de llei ha tingut una destacada repercussió mediàtica.
📰Consulta el recull de premsa👉 https://t.co/yaUPaugejG#PlataformapleMecenatge pic.twitter.com/J6mXNn6S2R

— Fundació Catalunya Cultura (@fcatcultura) May 15, 2026

Més enllà dels incentius fiscals 

Com està plantejada, la proposició de llei preveu sumar incentius catalans al marc estatal de mecenatge, sobretot a través de deduccions en el tram autonòmic de l’IRPF. També vol reforçar les petites aportacions, ampliar els àmbits i les entitats beneficiàries —des de la cultura a l’acció social, la recerca, la salut, l’esport o el medi ambient— i obrir la porta a noves formes de suport a projectes d’interès general. Amb tot, i això és important, les entitats insisteixen que la norma no es pot llegir només en clau de desgravació.

Esteve ho resumeix dient que la llei té dues parts. La primera, la més visible, són els incentius fiscals: “És el que crida més l’atenció perquè és el que reverteix a la butxaca de la gent”. La segona, que la directora de la FCC veu “tant o més important” és la creació del Consell per al Foment del Mecenatge, un òrgan inspirat per la llei Aillagon francesa, i pensat per fer pedagogia, donar visibilitat a aquesta pràctica i contribuir a explicar des de les polítiques públiques què és el mecenatge, qui pot exercir-lo i quin retorn social té. 

Per tant, un dels reptes de fons és eixamplar la idea de mecenatge. Des de la CCF, Pérez alerta que encara predomina una visió sovint massa vinculada a grans donants, empreses o patrimonis. “El mecenatge no es defineix només per la quantitat aportada, sinó per la voluntat de contribuir a una finalitat d’interès general”, destaca. Per això, una donació petita, una aportació periòdica o el suport puntual a una causa també formen part d’aquesta pràctica.

La clau, segons Pérez, és entendre el mecenatge com una forma accessible i quotidiana de compromís cívic. “Quan una persona dona a una fundació o a una entitat, no només aporta recursos, també expressa confiança, corresponsabilitat i voluntat de participar”, sosté.

🔵🟠 Celebrem la Proposició de llei de foment del #mecenatge i reclamem una norma ambiciosa per impulsar la filantropia a Catalunya 

Vols saber els aspectes més destacats d'aquesta proposició de llei?

T'ho expliquem! 👇https://t.co/QKwEK2Qo1N

— Coordinadora Catalana de Fundacions (@CCFundacions) May 15, 2026

Esteve coincideix amb aquest diagnòstic, i també assenyala l’estigma que encara arrossega el mecenatge. “Quan parles de mecenatge tothom està pensant que algú ha fet alguna cosa malament, i per això ara fa greenwashing”, lamenta. Per a la directora de la FCC, aquesta mirada ha allunyat el concepte del seu sentit més comunitari. “Hem marxat lluny d’aquell sentiment de corresponsabilitat envers el teu entorn”, rebla.

Per explicar-ho, Esteve recorre a una escena habitual a les seves conferències. Quan pregunta al públic qui es considera mecenes, normalment només s’aixequen una o dues mans. Després, pregunta qui ha donat diners a La Marató, col·labora amb una fundació, dona suport a una associació propera o ha contribuït a algun projecte col·lectiu. “Quan vaig desglossant què és ser mecenes, acaba tota la sala amb la mà enlaire”, il·lustra.

Aquest canvi de mirada és, per a les dues entitats, tan rellevant com els incentius fiscals. En paraules de Pérez, una bona llei hauria d’ajudar a “democratitzar aquesta pràctica”, fer-la més visible i reconèixer-ne el valor social.

El repte de donar continuïtat als projectes 

Per a les entitats, l’impacte de la llei no es mesurarà només en el volum de donacions que pugui activar, sinó també en la capacitat de donar més continuïtat als projectes. Esteve recorda que moltes organitzacions que treballen pel bé comú ho fan amb pressupostos fràgils i sovint discontinus. “La precarietat del sistema fa que moltes de les entitats que treballem pel bé comú depenguem de pressupostos inestables”, assenyala.

En aquest sentit, reivindica que el mecenatge pot ajudar a construir vincles més estables entre donants i entitats. La clau, diu, no és tant una aportació puntual com la possibilitat de fidelitzar suports al llarg del temps. “No ens soluciona gran cosa una aportació puntual, el que busquem és que l’aportació sigui mantinguda en el temps”, expressa. Per això, veu important que la norma premiï també la permanència i afavoreixi una relació més sostinguda amb els projectes.

Des de la CCF, Pérez amplia la mirada i insisteix que els incentius no haurien de quedar restringits a uns pocs àmbits. La llei, defensa, ha de reconèixer la diversitat del sector i arribar al conjunt de finalitats d’interès general, com l’acció social, la cultura, l’educació, la salut, la recerca, la cooperació, la protecció del medi ambient i altres causes que sostenen les entitats. “Les fundacions actuen en camps molt diferents, però totes comparteixen una mateixa lògica: posar recursos, coneixement i capacitat d’organització al servei d’una finalitat d’interès general”, afirma.

A partir d’ara, la proposició haurà de superar el tràmit parlamentari. Les entitats celebren que el text arrenqui amb un acord ampli, però també avisen que el consens no pot acabar rebaixant l’ambició de la norma. “Caldrà evitar que el consens polític acabi derivant en una llei de mínims”, adverteix Pérez, qui reclama una llei “transversal, ambiciosa, comprensible i útil per a les entitats i per a la ciutadania”.

Esteve també posa el focus en el calendari. Després d’anys de feina i d’intents que no han arribat a bon port, demana que la tramitació no s’eternitzi i que avanci amb celeritat. “Tots els esforços que hem fet, si això no veu la llum, no serviran de res”, alerta. Aprovar la llei serà el primer pas. Desplegar-la bé, explicar-la amb claredat i acompanyar les entitats perquè la puguin fer servir serà el que determinarà si el mecenatge es consolida com una eina real al servei del bé comú.