Què és i com obrir un obrador compartit

Són espai amb una infraestructura i equipaments per a la producció i elaboració d’algun producte, transformant matèries primeres o elaborant i comercialitzant productes. Poden tenir cuines, forns... El seu objectiu és fer viable l’arrencada de projectes que volen mantenir el caràcter artesanal i treballar a través de la cooperació entre projectes i l’intercanvi d’experiències. 

Són utilitzats per diverses iniciatives de manera col·lectiva, en processos propis controlats independentment per cadascuna. En els últims anys, ha estat una solució acostumada per a moltes entitats i associacions que fan algun tipus de producte, sobretot de l’àmbit alimentari. 

Un obrador compartit pot ser de diversos tipus segons el seu funcionament i la forma jurídica. Algunes d’aquestes opcions són: 

• Obrador comunitari: a més d’oferir espais i maquinària compartits, els obradors comunitaris es caracteritzen per una administració i presa de decisions assembleària i compartida.
• Obrador públic: en aquest cas, la instal·lació de l’obrador compartit és impulsada per l’administració pública, normalment local.
• Obrador privat: la instal·lació d’aquesta mena d’obradors compartits és impulsada i gestionada per una forma jurídica privada, això és, un particular, una empresa amb ànim de lucre o una entitat sense ànim de lucre.
• Obrador cooperatiu: un obrador privat impulsat per una forma jurídica cooperativa, amb o sense ànim de lucre.
• Obrador viver o incubadora: obradors normalment impulsats des de l’administració pública que acullen projectes d’elaboració en les seves primeres fases. Sovint, amb l’ús de l’obrador, s’ofereixen serveis d’acompanyament administratiu i jurídic.
• Obrador de maquila: aquesta no és estrictament una modalitat compartida, ja que l’elaboració en aquests obradors és a càrrec de la seva entitat titular, i no pas dels productor pimaris, que reben el producte elaborat o envasat. Tanmateix, aquest pot ser un servei ofert de manera complementària des d’un obrador compartit. 

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de La Gatera (@lagateracoop)

El benefici principal d’aquesta mena d’infraestructures es desprèn sobretot del seu potencial transformador al nivell de territori. Per una banda, són espais que reforcen el sector primari, sobretot la petita producció, aportant-hi més valor i generant activitats econòmiques complementàries i que aporten llocs de treball al territori. S’orienten a la qualitat i els productes de proximitat, tendint a la consonància amb la sostenibilitat, optimitzant l’ús de recursos i fomentant la coordinació i el treball en xarxa, fent viable també l’aprofitament d’excedents i incrementant la diversitat de productes en oferta. 

Els obradors compartits, a més, poden ser espais d’investigació i innovació, i afavoreixen la formació, l’aprenentatge i la creativitat.

Tot això es deu a que faciliten la feina a les persones usuàries, en tant que la infraestructura sol ser l’element més complicat d’aconseguir en el desenvolupament de certes iniciatives. Els obradors compartits permeten reduir costos, un accés simplificat a normatives i certificats, flexibilitat en l’ús d’espais i dur a terme el projecte propi amb independència.

Crear un obrador compartit suposa diversos reptes que cal anar superant, com satisfer les necessitats de tots els agents implicats (administració, entitats, personal de gestió...), encaixar els diferents ritmes de treball i garantir que tothom coneix el model d’instal·lació i la seva normativa. 

Per superar aquests obstacles, cal que en les diferents fases de creació se segueixin uns passos necessaris per a garantir que totes les persones i agents implicats estan al dia. 

Abans inclús de cercar un espai per a l’obrador compartit, és essencial plantejar la seva forma, objectius i el rol que tindran les diferents entitats, amb la idea de saber des d’un inici qui i com en formarà part i establir uns fonaments comuns des dels quals partir. 

Primer de tot, cal preguntar-se per la identitat de l’obrador: Qui l’impulsa? Quina serà la relació entre l’entitat titular i les experiències acollides? Qui elaborarà els productes i com? Quines necessitats busca satisfer (reducció de costos inicials, dinamització o formació socioeconòmica...). A partir d’aquestes preguntes, es pot definir el següent: 

• Titularitat: pública, privada, público-cooperativa o mixta

• Objectiu: benefici econòmic, viabilitat de l’elaboració, emprenedoria o dinamització socioeconòmica del territori

• Governança: contracte entre gestora i elaboradora, participada o comunitària

• Forma d’elaboració: cada entitat fa els seus productes, producció agrupada o un projecte elabora per a la resta

També caldrà decidir qui podrà formar part de l’obrador compartit (és a dir, quin és el perfil de les persones, entitats o projectes que faran l’elaboració, quina formació prèvia necessiten, com d’avançades han de ser les propostes) i si es prioritzen alguns tipus d’elaboracions per sobre de les altres (amb criteris de proximitat, encapçalaments de dones, elaboració ecològica...). 

Una altra qüestió primordial és, és clar, quins productes s’elaboraran, i si se’n produirà més d’un. Això és important perquè cal contemplar la compatibilitat entre productes, que vindrà determinada per la natura d’aquests productes i per les instal·lacions de l’obrador. 

Evidentment, un obrador compartit ha de respondre a unes necessitats de l’entorn i encaixar-se en el context en què es troba. Així, abans de crear-lo, és important fer un estudi de quin serà el públic dels productes elaborats i quin teixit associatiu i d’altres obradors hi ha en les proximitats. 

Pel que fa al públic, s’hauran de quantificar el nombre de persones usuàries potencials, tot calculant la demanda potencial local. Es poden fer enquestes telefòniques o en línia, grups focals, preguntar al carrer... 

D’altra banda, també caldrà mirar, alhora, quines altres entitats hi ha en els voltants que podrien col·laborar amb l’obrador, formalment o no, i si hi ha altres instal·lacions similars, per tal de valorar quina és la novetat que l’obrador por aportar a la zona. 

A part dels aspectes bàsics de l’obrador compartit, s’hauran de definir qüestions secundàries que són igualment primordials i definitòries de l’equipament. 

Per començar, s’ha de decidir la ubicació de l’obrador, que variarà segons la disponibilitat d’espais i la seva naturalesa (a mans de l’administració, part de mercats o altres equipaments municipals, espais cooperatius...),. 

També caldrà definir de manera precisa els serveis que s’oferiran a l’obrador, els seus preus, tarifes i modalitats d’ús. S’haurà d’atendre a la forma d’ús de l’espai, el servei d’emmagatzematge, els serveis complementaris d’assessorament o gestió, la possibilitat de fer formacions, els catàlegs per a l’elaboració a tercers (si s’escau...), etc.  

A més, s’ha de pensar i gestionar la forma jurídica de l’obrador, que podrà ser: una associació, una cooperativa o una altra fórmula del tipus societat mercantil. 

No hi ha una normativa específica sobre obradors compartits, així que caldrà acollir-se a la normativa de producció i distribució del producte que s’elabori. Així doncs, a continuació es recullen els requisits legals de les dues elaboracions que més sovintegen als obradors compartits: 

• L’elaboració de productes alimentaris s’ha d’adherir a la normativa europea del ‘paquet higienico-sanitari’, el que vol dir que no només han tenir autorització dels organismes competents, sinó també aplicar sistemes d’autocontrol segons polítiques com l’Anàlisi de perills i punts crítics i de control (APPCC) o manuals de bones pràctiques d’higiene. Hi ha obradors que també hauran d’estar al ‘Registre General Sanitari d’Empreses Alimentàries i Aliments’ (RGSEAA). No caldrà en els següents casos: si es ven al consumidor final, si fan comerç amb establiments de venda minorista, inferior al 25% del volum anual.
• Si l’àmbit de treball és la producció de productes cosmètics cal seguir les següents obligacions: elaborar aquesta mena de productes exclusivament, designar una persona responsable i un personal amb uns mínims de formació i disposar de la documentació de tots els productes. 

Per a una bona gestió compartida de l’obrador s’hauran de definir diferents qüestions relacionades amb l’ús diari. Primerament, s’haurà de buscar la manera d’administrar l’espai i les reserves per a optimitzar l’ús de l’equipament. S’ha de buscar la bona convivència entre projectes i coordinar les tasques de manteniment. 

També cal delimitar molt bé les responsabilitats, sobretot pel que fa a l’àmbit sanitari i de la seguretat. En aquest sentit, s’han d’establir condicions d’accés (formats i termini de les sol·licituds i condicions econòmiques), el Reglament de Règim Intern, els estatuts com a cooperativa o associació, els models de contracte...