Una altra manera d'aprendre, una altra manera de treballar. El cooperativisme arriba a la universitat

Vivim en una societat que ens convida constantment a competir en soledat. Competim per una feina, per un salari millor, per accedir a un habitatge, per una oportunitat professional i, sovint, també per obtenir una bona qualificació acadèmica. La universitat no és aliena a aquesta lògica. Malgrat els discursos sobre el treball en equip i les competències transversals, bona part de l'experiència universitària continua organitzada al voltant del rendiment individual. Però, què passaria si, en lloc d'ensenyar a competir, poséssim la cooperació i les persones al centre de l'aprenentatge?

Aquesta és una de les preguntes que inspira COOPERA, un projecte d’innovació docent que desenvolupem a la Universitat Pompeu Fabra a diverses matèries de sociologia sobre el treball i les organitzacions; i que es desplega en col·laboració amb l’Ateneu Cooperatiu de l’Hospitalet La Col·lectiva, la cooperativa La Fundició i la Xarxa d’Economia Solidària de L’Hospitalet (XESLH). Durant el primer trimestre de 2026, els estudiants del grau de Relacions Laborals, organitzats en equips, han de dissenyar una cooperativa des de zero. Han de decidir com s'organitzaran, com distribuiran les responsabilitats, quins mecanismes de participació democràtica establiran i com garantiran la viabilitat econòmica i social del projecte a la vegada que incorporar valors transformadors: igualtat de gènere, democràcia, inclusió  interseccional i sostenibilitat ecològica. No es tracta només d'aprendre què és una cooperativa, sinó d'experimentar, encara que sigui en un entorn educatiu, les contradiccions i dificultats que comporta construir una organització col·lectiva i alhora empresarial.

Perquè cooperar no és simplement treballar en grup. Implica escoltar, negociar, gestionar desacords, assumir responsabilitats compartides i reconèixer que les relacions de poder no desapareixen automàticament pel fet d'adoptar una estructura democràtica. També obliga a qüestionar idees molt arrelades sobre el lideratge, què és l'eficiència o com abordar la presa de decisions. En aquest sentit, el cooperativisme constitueix una eina pedagògica especialment valuosa per a la sociologia: permet comprendre que les organitzacions no són estructures neutres, sinó espais socials en què es reprodueixen, es negocien i, potencialment, es transformen les desigualtats.

En un context marcat per la precarietat laboral i l’individualisme, reivindicar la cooperació també és una manera de reivindicar una altra universitat. Una universitat que no es limiti a preparar estudiants perquè s'adaptin al mercat de treball, sinó que els proporcioni eines per imaginar i construir altres formes d'organitzar-lo. COOPERA és una experiència modesta, amb les limitacions pròpies d'una assignatura universitària, però parteix d'una convicció senzilla: si volem una societat més democràtica, solidària i justa, també hem d'aprendre a organitzar-nos democràticament. I això, com tantes altres coses, s'aprèn practicant.