Georgina Montesinos: "La mobilitat és multidisciplinar, no es pot entendre si no entenem tot el que l’envolta”
Comparteix
La PTP s’ha convertit en l’entitat de referència en defensa del transport públic a Catalunya a través de la seva tasca de promoció d'una mobilitat més justa, sostenible i accessible.
L’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) va néixer el 1993 amb la voluntat de situar el transport públic al centre del debat de mobilitat, en un moment dominat pel vehicle privat. Avui, més de trenta anys després, l’entitat continua sent un actor clau en la defensa d’una mobilitat sostenible, equitativa i planificada amb criteri social.
Des de Xarxanet, parlem amb Georgina Montesinos, Enginyera de Camanis i tècnica de l'entitat, per repassar els orígens de l'associació, els avenços assolits, els reptes pendents i la seva visió del futur del transport públic a Catalunya.
Com i per què va néixer la PTP?
Aquesta pregunta sempre m’agrada molt de respondre. La PTP va néixer l’any 1993 amb tota la ressaca de les olimpíades. L’any 1992 es van inaugurar les rondes i el focus de la mobilitat era i estava 100% dedicat al vehicle privat.
Els cinc membres fundadors de la PTP el que buscaven era crear una entitat de referència que lluités per garantir un transport públic de qualitat. Fins llavors, només hi havia entitats 'amigues del tren' o similars, molt enfocades al ferrocarril, però cap dedicada en la seva totalitat al transport públic. De fet, encara a dia d’avui, som la única entitat especialitzada en la promoció del transport públic a Catalunya i hem creat escola a València, amb una entitat germana, l'Associació Valenciana Pel Transport Públic (AVPTP), sent sòcies mútuament.
Quin és l'objectiu de l'entitat?
L’objectiu de la PTP és clar: promocionar el transport públic i garantir una mobilitat arreu basada en models sostenibles. Aquesta primera idea i ideals es passen a cada 'generació' de presidència i junta, sempre buscant que, de forma continuista, no es perdi mai l’essència.
Vam néixer en un moment clau i ens hem posicionat, després de més de trenta anys, com una entitat clau i reconeguda pel sector de la mobilitat, administracions, etc. I això ha estat possible perquè des dels seus inicis les persones que formen part de la nostra entitat són gent que, en la seva vida professional, treballen també en el sector de la mobilitat. De fet, i del que estem més orgullosos, no som només enginyers, sinó que la nostra base i la nostra junta predica amb allò que defensem: la mobilitat és una ciència multidisciplinar, des de l'enginyeria fins l’economia, l’advocacia, ambientals… La mobilitat no es pot entendre si no entenem tot el que l’envolta.
Com ha canviat el transport públic a Catalunya des que vau començar?
Quan es va posar en marxa l’entitat el transport públic era molt menys visible en el debat públic i hi havia menys eines de planificació, menys integració tarifària i menys consciència sobre els impactes de la mobilitat. Avui tenim xarxes més extenses, sistemes tarifaris integrats, noves infraestructures com el TRAM, més accessibilitat i una sensibilitat social molt més gran envers la mobilitat sostenible.
Ara bé, també hem vist que molts dels reptes de fons continuen oberts. Catalunya ha avançat, però no al ritme necessari. Les inversions ferroviàries insuficients, els problemes de fiabilitat de Rodalies, les desigualtats territorials en l'accés al transport públic o la dependència excessiva del vehicle privat en moltes zones segueixen sent assignatures pendents.
Per què és important per a vosaltres fer divulgació sobre mobilitat?
Perquè la mobilitat és un dret bàsic per accedir a serveis essencials. I perquè la mobilitat sostenible és una qüestió d’equitat social i salut. El transport col·lectiu no discrimina i disposa d’eines per garantir l’accés a persones vulnerables que no poden assumir els costos del vehicle privat.
La PTP també posa el focus en la contaminació i en la necessitat de fer entendre que l’aire brut és tan inacceptable com ho seria un got d’aigua bruta. Per això impulsen campanyes com 'El transport públic ens dona més', que expliquen amb dades els beneficis de la mobilitat sostenible.
Quins són avui els principals reptes dels busos, tant urbans com interurbans?
Els reptes són molts i diferents, però tots tenen un element comú: cal un canvi estructural i sostingut. En el cas del bus interurbà, des de la PTP s'alerta que falten estacions dignes i funcionals arreu del territori. Tot i que ara s’anomenen 'intercanviadors', la realitat és que són insuficients i poc eficients.
A això s’hi suma un problema greu: la pròrroga del mapa concessional, que ha deixat en suspens la renovació d’uns contractes antics, allargats i que sovint incompleixen normatives d’accessibilitat. Es dona un marge de sis anys per implementar millores, però la PTP ens preguntem a què passarà després. D'altra banda, en l’àmbit del bus urbà, especialment a Barcelona, el repte central és la velocitat comercial, afectada per semàfors, invasions de carril i congestió. Sense millorar-la, el bus no pot competir amb el vehicle privat.
I quins reptes queden pendents pel que fa al ferrocarril i el tren?
Pel que fa al ferrocarril, el diagnòstic és encara més crític. Catalunya pateix un 'barcelonacentrisme' evident tant en circulació com en inversions. Les línies 9 i 10 han absorbit grans recursos que podrien haver-se distribuït d’una altra manera.
Fora de Barcelona, la situació és encara més preocupant: Rodalies no funciona, i l’autobús no pot suplir la capacitat d’un tren. La PTP denunciem fa anys de desinversió estatal, amb projectes acumulant més de dos anys de retard. A més, alerta que la prioritat no hauria de ser fer noves línies com la Línia Orbital, sinó abordar actuacions urgents com desdoblaments, vies d’apartat i increment de capacitat en estacions que avui són colls d’ampolla.
Quins projectes o eines de la PTP han ajudat més la ciutadania?
És difícil resumir trenta anys de feina, però hi ha projectes que han tingut un impacte claríssim en la vida quotidiana de la ciutadania. En el cas de la PTP són els següents:
- L’aprovació de la Llei 9/2003 de mobilitat i la Llei 21/2015 de finançament del transport públic.
- La lluita per una tarifació social justa i l’arribada del sistema integrat (2001) i de la T-usual (2020).
- L’impuls del primer bus exprés amb la Vall del Tenes.
- La defensa històrica de la connexió del tramvia a l’àrea metropolitana.
En tres dècades, la PTP ha estat present en batalles grans i petites, algunes molt populars i altres més tècniques, però totes amb un mateix objectiu: millorar el transport públic i fer-lo més just, eficient i accessible.
Com us imagineu el futur del transport públic i què cal fer per millorar-lo?
Ens imaginem un futur on el transport públic sigui l'opció més fàcil, còmoda i evident per a la majoria de desplaçaments quotidians. Un sistema on no calgui mirar horaris perquè les freqüències siguin elevades, on els transbordaments siguin senzills, les estacions accessibles i el servei fiable a tot el territori. També ens imaginem un transport públic més integrat: tren, metro, tramvia, autobús, bicicleta compartida i mobilitat a demanda funcionant com una única xarxa al servei de les persones.
Per arribar-hi calen tres coses fonamentals. La primera, inversió sostinguda en manteniment i millora de les infraestructures. La segona, una planificació que posi les necessitats de la ciutadania al centre i no només les grans obres. I la tercera, garantir que qualsevol persona, visqui on visqui, tingui una alternativa real al vehicle privat. Al final, el futur del transport públic no és només una qüestió de mobilitat: és una qüestió d'equitat social, salut, competitivitat econòmica i lluita contra el canvi climàtic.
Afegeix un nou comentari