Un triple repte amenaça el futur de l'acció humanitària global i local
Comparteix
Amb motiu del Dia Internacional de l'Assistència Humanitària el 19 d’agost, el Fons Català de Cooperació alerta que l'escalada de conflictes, l'emergència climàtica i la caiguda històrica del finançament obliguen a repensar el model d'intervenció des del municipalisme.
Més de 239 milions de persones a tot el món necessiten assistència i protecció urgent, una xifra crítica provocada per la proliferació de conflictes de llarga durada i l'impacte cada vegada més sever de l'emergència ambiental. En el marc del Dia Internacional de l'Assistència Humanitària, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) posa de manifest que el sector enfronta un triple repte estructural: la crisi climàtica, l'increment de conflictes i una caiguda sense precedents del finançament.
Segons les dades recollides per l'Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinació d'Afers Humanitaris (OCHA), més de 130 conflictes actius han disparat la inseguretat alimentària greu —que ja afecta 295 milions de persones— i han obligat a fugir de casa seva a més de 117 milions de persones en escenaris d'alta vulnerabilitat com el Sudan, Gaza, Ucraïna, Haití o la República Democràtica del Congo.
La caiguda de fons impacta en el teixit local
Aquesta multiplicació de necessitats coincideix amb un punt de gir preocupant: el sistema humanitari va patir el darrer any la reducció de finançament global més gran de la seva història.
Aquesta tendència es replica en l'entorn més proper. Tal com recull l'Observatori de la Cooperació Municipalista, l'Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) en acció humanitària es va reduir un 18,5%, mentre que els fons públics municipals destinats a emergències van caure un 4,1%. Aquesta retallada obliga a establir criteris de priorització extrems i a reforçar l'eficiència dels recursos disponibles.
Més enllà del socors: incidència i enfocament de drets
En la seva anàlisi, el Fons Català recorda la diferència substancial entre el socors puntual i l'acompanyament humanitari integral. En l'actualitat, la feina del sector no es limita al lliurament de béns de primera necessitat, sinó que s'ha convertit en una eina clau de denúncia política, prevenció i defensa del Dret Internacional Humanitari.
Davant la creixent politització de l'ajuda, les entitats reafirmen la vigència dels seus principis fundacionals —humanitat, neutralitat, imparcialitat i independència— i avancen cap a un model d'acció anticipatòria, capacitant les comunitats locals abans que es produeixi el desastre.
El paper clau de la cooperació municipalista catalana
El Fons Català gestiona entre el 50% i el 60% dels fons que els ajuntaments catalans dediquen a emergències. Mitjançant el suport a les organitzacions del terreny i l'aposta per la localització de l'ajuda, la cooperació municipalista manté obertes diverses línies d'actuació prioritàries:
- Mobilitat humana i refugi: Resposta als desplaçaments forçats mitjançant la campanya Món Local Refugi.
- Emergències sobrevingudes: Atenció immediata en catàstrofes naturals o crisis provocades per l'acció humana en zones amb aliances prèvies.
- Crisis oblidades: Canalització de fons sostinguts en contextos que han perdut l'atenció mediàtica, com els campaments de persones refugiades sahrauís a Tindouf, el Líban o Palestina.
Afegeix un nou comentari