Alícia Artiaga: “La fiscalitat també ha de formar part de l’ADN de les organitzacions”

La fiscalitat continua sent un terreny feixuc i complex per a moltes entitats, sobretot per a les més petites, que sovint no disposen de recursos ni coneixements específics per afrontar el repte que suposa posar ordre a la seva gestió econòmica i fiscal.

En parlem amb l’Alícia Artiaga, experta en gestió d’organitzacions no lucratives, membre del patronat de la Fundació Comtal i autora de l’Útil Pràctic 23 de Torre Jussana, 'Les obligacions fiscals de les entitats no lucratives', actualitzat el setembre del 2024. Artiaga defensa que la fiscalitat ha de formar part de la bona gestió de les entitats.

Per a moltes entitats, la fiscalitat és un tema complex i llunyà.

També ho és per a la ciutadania en general. El problema és que la fiscalitat és un espai molt desconegut i amb un llenguatge molt tècnic. Per poder-t’hi implicar, primer has de conèixer-ne mínimament els paràmetres. Ens fa recança perquè no ho coneixem. I això passa a escala individual, però especialment en el cas de les entitats, que sovint no és un àmbit que controlin ni dominin. Per tant, és normal que vagin una mica perdudes. No és una qüestió específica de les entitats. Com a societat, en general, la fiscalitat és un espai que coneixem poc.

Un dels equívocs més habituals és pensar que, pel fet de no tenir ànim de lucre, les entitats queden al marge de la fiscalitat. 

Aquest és un dels grans titulars que no ens agrada al sector, perquè no hi ha una fiscalitat d’entitats com a tal ni una adaptació específica pensada per a la nostra realitat. Sí que existeix la Llei de mecenatge, que no fa gaire es va actualitzar, però només s’hi pot acollir una part de les entitats i no té un efecte real sobre moltes microentitats o nanoentitats, que són una part important del teixit associatiu de base i tenen pocs recursos. La fiscalitat no està pensada per a les entitats i això ens obliga a estar en permanent adaptació. Per això, davant d’aquest desconeixement, és molt important informar-se i formar-se.

S’està treballant per canviar aquest desconeixement.

Sí, des dels ens de suport i de col·laboració amb les organitzacions s’hi està treballant a poc a poc. No és el tema més cridaner ni el que fa més patxoca proposar a les entitats, però s’està avançant perquè cada cop es tingui més present i es facin més formacions. També és important que espais com Xarxanet, altres xarxes similars o webs del sector publiquin recursos relacionats amb fiscalitat, encara que sigui per donar una primera pista.

Hi ha espais que poden ajudar les entitats a fer aquest primer pas.

Sí, i aquests recursos no resoldran tota la situació, però poden obrir una escletxa i ajudar les entitats a saber per on començar. També cal que hi hagi serveis on puguin anar a buscar suport, com Fundesplai, Torre Jussana, el Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils (CRAJ) o el Consell Nacional de la Joventut. És important que hi hagi aquest moviment de dir que la fiscalitat és sobre la taula i que ens hi hem de posar. No serem mai especialistes, perquè no és el nostre espai, però si has de jugar un joc, has de saber-ne les regles. Has de saber en quin joc estàs jugant.

Per on ha de començar una entitat en l’àmbit de la fiscalitat?

L’imprescindible és existir fiscalment, per dir-ho així. Hem d’entendre que les entitats formem part d’aquest engranatge i que no podem pensar que això no va amb nosaltres. Igual que demanem corresponsabilitat a la resta d’actors socials, també ens correspon formar part del sistema que finança els serveis comuns. El plantejament del legislador és que som un subjecte fiscal més. Després ja veurem com es concreta en cada cas, però la primera idea és aquesta: la fiscalitat no ens és aliena.

Per tant, el primer pas és situar-se dins aquest sistema.

Com a mínim, hem de constar dins del registre fiscal. Això vol dir estar donades d’alta mitjançant la declaració censal davant d’Hisenda i tenir el número d’identificació fiscal, el NIF. És bàsic per fer pràcticament qualsevol cosa avui dia: demanar un permís, presentar una instància, sol·licitar una subvenció, tenir un compte bancari o fer una compra amb la factura corresponent. Aquest seria el mínim de mínims: existir fiscalment i poder interactuar amb la resta de la societat.

A partir d’aquí, no totes les entitats tenen les mateixes obligacions.

Segons la realitat de l’organització i les activitats que vulgui fer, les obligacions seran unes o unes altres. Una entitat que se sosté bàsicament amb les quotes de les persones associades no tindrà les mateixes obligacions que una organització que presta serveis i factura.

Quins errors de base solen cometre les entitats quan comencen?

Donar les coses per fetes. Cal informar-se i ser conscients que, si venem una samarreta, per exemple, això no deixa de ser una venda. I si entrem en la venda, entrem en un altre espai, que a efectes fiscals és diferent. A vegades ens pot la proactivitat de fer, fer i fer, però val la pena parar un moment i preguntar-se on deriva tot això i com es classifica fiscalment.

No és només una qüestió fiscal, sinó també de gestió interna.

És clar. La fiscalitat també ha de formar part de l’ADN de les organitzacions. Al capdavall, és un element de bones pràctiques, transparència i rendició de comptes. Hi ha gent que confia en nosaltres i ens dona recursos perquè els gestionem i fem coses, i ho hem de correspondre amb una bona gestió. No tot s’hi val, perquè hi ha unes regles de joc. Cada entitat decidirà si es basa més en facturació, donatius, quotes o subvencions, però ha de saber en quin terreny es mou.

Parlem de les obligacions fiscals més habituals que ha de tenir present una entitat.

Depèn molt del que faci l’entitat. Hi ha obligacions que són només informatives, com el model 347, que es presenta un cop l’any per declarar moviments superiors a 3.000 euros anuals amb un mateix NIF. No és pagar, és informar. Hisenda comprova que les dues parts declarin la mateixa operació. Si no has tingut cap moviment d’aquest tipus, no el presentes, però si l’has de declarar, l’has de declarar. Darrerament, a més, també s’hi han incorporat les subvencions cobrades.

Un altre concepte habitual és l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE).

Sí. L’IAE funciona sobretot com una classificació. Les entitats, com que generalment tenen pressupostos baixos, acostumen a entrar en una exempció genèrica, però aquest impost les situa dins l’estructura econòmica i identifica quin tipus d’activitat fan. I si del que fa l’entitat se’n deriva facturació, poden aparèixer obligacions vinculades a l’IVA, tot i que cal mirar-ho cas per cas perquè no totes les activitats repercuteixen IVA.

L’IVA també acostuma a ser un dels temes que genera més dubtes.

Sí, en genera molts. L’IVA té un plantejament europeu i, a Espanya, una concreció estatal, però està molt pensat per al món de les empreses productives i intermediàries. Per a aquestes empreses, l’IVA és un impost que gestionen: el mouen, però no els hauria de suposar ni un guany ni una pèrdua.

En el cas de les entitats, la lògica és diferent. 

En moltes entitats això no funciona ben bé així. La llei de l’IVA recull activitats exemptes de repercutir-lo, és a dir, activitats en què no el pots aplicar quan factures o vens. Però si no pots repercutir l’IVA, tampoc et pots deduir l’IVA suportat, i això acaba sent un cost per a l’entitat. Aquest és un dels greuges que tenim com a sector i genera molts dubtes. 

Per tant, una exempció no sempre és una bona notícia?

No sempre. En teoria, l’exempció es va introduir per reduir el preu final que pagava la consumidora, perquè es consideraven activitats importants per a la ciutadania. Però, a la llarga, això fa que qui desenvolupa l’activitat tingui un tap: no repercuteix l’IVA, però tampoc se’l pot deduir, i l’acaba assumint com a cost. El problema és saber si l’activitat que fa l’entitat entra o no en aquesta exempció, perquè les entitats no són monofocals: no només tenen quotes, donatius o subvencions, sinó que de vegades també venen o facturen. I, en cada cas, cal saber si aquella activitat porta IVA o no en porta. Això és el que genera enrenou.

Un altre impost que sovint apareix és l’IRPF.

L’IRPF és un impost que a les entitats, com a tals, no ens hauria de suposar un cost tributari. Ara bé, si correspon, i no sempre correspon, les entitats en poden ser gestores. És a dir, l’han de moure i han de fer una sèrie de tràmits, però, si ho fan bé, no els hauria de representar un cost. Hi ha diversos supòsits, però n’hi ha dos de principals.

Quins són?

Si tens personal contractat o professionals autònoms que et facturen. En aquests casos, quan els has de pagar, has de retenir una part de l’import en nom d’aquestes persones i ingressar-la a Hisenda. Si no tens personal en plantilla ni professionals autònoms que et facturin, no necessàriament hauràs de gestionar l’IRPF. Per això deia que depèn del que faci l’entitat. L’IRPF és una qüestió de gestió: no hauria de ser un cost tributari per a les organitzacions, però si l’han de moure, ho han de fer bé.

I pel que fa a l’impost de societats?

L’Impost de Societats és el més desconegut. De fet, potser no genera més dubtes precisament perquè és molt desconegut, però és el que més hauria d’afectar les organitzacions, perquè pel sol fet de ser organitzacions hi estan subjectes.

Encara que no tinguin beneficis?

Sí. L’Impost de Societats és, conceptualment, el més semblant a l’impost de la renda de cadascú de nosaltres, però aplicat a les persones jurídiques. Té en compte la capacitat econòmica que ha tingut l’organització durant l’any. Sovint se’n diu impost sobre beneficis perquè grava les rendes obtingudes per l’organització, que, simplificant-ho, serien els ingressos menys les despeses. Per això pot afectar una entitat encara que no tingui una voluntat lucrativa.

Quines dificultats comporta?

La primera dificultat és que l’Impost de Societats està pensat des d’una lògica que no és la nostra. Parteix dels ingressos i després hi vincula les despeses. En canvi, les entitats normalment funcionem al revés: pensem quines despeses tenim per fer allò que volem fer i, després, mirem com ho cobrim. Hi ha un desajust entre la lògica de l’impost i la manera com funcionen les organitzacions.

Per tant, no és només presentar un impost, sinó entendre com està formada l’economia de l’entitat. 

Exacte. Cal tenir molt ben ordenada l’economia anual de l’entitat per poder separar la informació. Aquí la normativa sí que reconeix que existeixen les organitzacions, cosa que és d’agrair, i permet identificar una part que pot quedar exempta. Però cal tenir-ho present i adaptar-s’hi. Només la part més estrictament vinculada a una venda, si genera beneficis, podria suposar un cost tributari. Per això pot ser que l’Impost de Societats ens afecti i que, segons el volum econòmic, s’hagi de presentar encara que sigui per dir que no toca pagar.

O sigui que presentar-lo no vol dir necessàriament pagar?

Sí, pot ser una qüestió declarativa. En el cas de les entitats, haver de presentar l’Impost de Societats està més pensat perquè es conegui quin volum econòmic gestionen, no tant amb una intenció recaptatòria.

I això obliga a tenir molt ben endreçada la gestió econòmica del dia a dia. 

Sí, perquè no saber una cosa no t’estalvia l’error si un dia arriba una carta d’Hisenda. Un error molt comú és no tenir prou coneixement de les obligacions que tens i despistar-te: havies de presentar un model i no l’has presentat perquè t’ha passat per alt. Per això és important tenir clara la gestió econòmica: quin tipus de justificants tens, com guardes les factures, com ho registres... Al final, si a l’Impost de Societats has d’explicar quina ha estat la teva economia anual, necessites haver fet una gestió correcta per poder-hi donar resposta.

I quan canvien les persones, aquest coneixement sovint es perd pel camí.

Sí, la rotació és una qüestió molt important dins les organitzacions. La fiscalitat també ha de formar part del coneixement que l’entitat conserva i transmet. De vegades pensem que ja ens en sortirem, però si no tenim aquest coneixement, cal buscar ajuda. Entenc que les entitats vulguin dedicar els recursos a l’activitat principal, perquè és per al que existeixen, però també és important poder comptar amb assessorament, recursos, articles, manuals o formacions que ajudin a fer-ho bé.

Què recomanaries a una entitat per portar la fiscalitat al dia i no anar sempre a remolc?

Sobretot, no deixar-ho en un racó. Tant la part econòmica com la fiscal s’han de mantenir al dia i cal tenir present el calendari. Igual que les entitats saben quan s’obre una convocatòria de subvencions o quan l’han de justificar, la fiscalitat també ha d’entrar en aquest circuit. Si tenim una obligació determinada, per exemple perquè gestionem IRPF, hem de saber que cada trimestre hem d’estar al cas i que, en algun moment, també haurem de fer una declaració anual.

Aconselles centralitzar tota aquesta tasca en una única persona?

Cada cas és un món i cada entitat té el que té, però la fiscalitat no pot ser una responsabilitat solitària de la persona de tresoreria, o de qui faci aquesta funció. És una qüestió de tota l’organització, perquè tothom participa, directament o indirectament, en el circuit econòmic: cal saber que s’han de guardar factures, que si ens factura una persona autònoma pot haver-hi IRPF, o que si venem alguna cosa pot aparèixer l’IVA. Està bé que hi hagi una persona de referència, però no la podem deixar sola. Cal buscar el suport que faci falta i entendre que és una qüestió organitzativa.

Quin paper poden tenir espais com Xarxanet en aquest acompanyament?

Xarxanet pot ser un espai important per publicar notícies i recursos sobre aquest àmbit, perquè les entitats estiguin al dia. Al final, es tracta de no baixar la guàrdia. Hem d’estar al cas, hem d’aprendre i hem de poder gestionar. Si les entitats tenim aquesta responsabilitat, també necessitem recursos i formacions que ens ajudin a cobrir-la correctament.

📣 Coneix des de dins el servei d’acompanyament de Xarxanet

⚙️ Per a qui encara no ho sàpiga, el portal ofereix un servei gratuït a entitats, joves i no tan joves, que necessitin ajuda amb qualsevol tema de la seva gestió diària

📌 @dsocialscat

https://t.co/fscg7j2VVV pic.twitter.com/98Qwwz1zGd

— Xarxanet Actualitat (@xarxanetorg) June 20, 2026