Una nova aliança reclama una auditoria independent de la xarxa elèctrica a Catalunya
Comparteix
Entitats socials, municipis, cooperatives i comunitats energètiques exigeixen un diagnòstic exhaustiu sobre qüestions com l’estat de la xarxa de distribució elèctrica, les inversions executades i les traves a l’autoconsum.
Llums i taquígrafs per desentrallar la caixa negra de la xarxa de distribució elèctrica a Catalunya. Amb aquest objectiu, i coincidint amb el primer aniversari de l’apagada massiva que va deixar l’Estat espanyol i Portugal a les fosques, una àmplia representació d’agents socials, municipals i cooperatius de Catalunya ha unit forces per impulsar l’Aliança per l’Auditoria de la Xarxa de Distribució Elèctrica.
La nova plataforma denuncia l’opacitat que envolta aquesta infraestructura essencial per garantir el subministrament d’energia a les llars, als municipis i a les empreses, alhora que reclama una auditoria independent per esbrinar-ne l’estat real, les inversions executades i la capacitat per assumir la transició energètica. Amb aquest diagnòstic, les entitats ambicionen fer un primer pas “que posi fi a l’oligopoli”.
L’Aliança s’ha presentat amb un manifest fundacional —obert a noves adhesions— que posa el focus en una realitat que les entitats consideren especialment preocupant: més del 95% de la xarxa de distribució elèctrica a Catalunya és propietat, titularitat i gestió d’E-Distribución, del grup Endesa. Aquesta concentració en mans d’un únic operador fa que les decisions sobre inversions, manteniment i modernització de la xarxa siguin opaques i responguin més a criteris de rendibilitat econòmica que no pas a l’interès general.
Les organitzacions impulsores avisen que aquesta manca de transparència té conseqüències directes en la qualitat del subministrament, especialment en municipis petits, barris vulnerabilitzats i zones amb infraestructures envellides o sobrecarregades. Segons les dades que exposa el manifest, en l’última dècada la xarxa d’Endesa a Catalunya ha registrat almenys 5.462 apagades massives.
De fet, aquests talls i microtalls, assenyalen les entitats, no afecten tothom de la mateixa manera i sovint colpegen més durament els territoris i veïnats amb menys capacitat d’incidència. En aquest sentit, també se citen casos com els de Mont-roig del Camp (Baix Camp) i Tortosa (Baix Ebre), així com els de barris com Sant Roc (Badalona); la Prosperitat, el Raval i Torre Baró (Barcelona); o el Culubret (Figueres).
“Cooperatives i ajuntaments es troben amb informació opaca o contradictòria, moltes dades que no arriben, excedents que no s’arriben a pagar, i xarxes que no s’adapten a la ciutadania”, ha explicat el Roger Reixach, de Som Energia, durant l’acte de presentació.
Més enllà dels talls de subministrament, les entitats també alerten que la situació actual de la xarxa dificulta el desplegament de l’autoconsum col·lectiu, les comunitats energètiques i nova generació renovable. Les xifres que aporta la plataforma indiquen que el 83,4% dels nusos de connexió estan saturats, una circumstància que pot convertir la xarxa en un coll d’ampolla per a la transició energètica.
En aquest sentit, Arnau Gonzàlez, de Batec, ha remarcat que les empreses distribuïdores “disposen de la informació de l’estat i de la capacitat de la xarxa” però que aquesta informació no arriba ni a les persones usuàries ni a les administracions locals. “Hem de saber si es fan les actuacions necessàries, si la xarxa està actualitzada i quina capacitat té”, ha reivindicat.
Una auditoria per obrir la xarxa a la ciutadania
L’auditoria que reclama l’Aliança planteja revisar tres grans àmbits. Primer, la part econòmica, per contrastar les inversions planificades amb les realment executades i analitzar el marge empresarial destinat a reinversió. En segon lloc, la qualitat del servei, amb l’objectiu d’avaluar el manteniment real de les instal·lacions i els talls i microtalls que afecten la vida quotidiana de moltes persones. I, finalment, la capacitat de la xarxa per assumir noves electrificacions, autoconsums i comunitats energètiques.
La proposta també planteja estudiar l’estat dels actius i el seu nivell d’amortització, els temps i criteris d’accés i connexió a la xarxa, possibles abusos de poder per reserves de potència no utilitzades i eventuals incompliments de la regulació del servei de distribució.
Disposar d’aquesta informació, defensen els promotors de la iniciativa, és clau perquè els municipis puguin planificar polítiques energètiques pròpies i no hagin de prendre decisions “a cegues”. El Jordi Tarragó, de l’Associació de Micropobles de Catalunya, ha destacat aquesta realitat en el cas de les zones de baixa densitat: “No tenim cap mena d’informació de les xarxes, i tenir-la facilitaria la creació de comunitats energètiques locals, promovent així una transició energètica de proximitat”.
En la mateixa línia, el Noel Duque, president de l’Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública (AMEP) i regidor d’Acció Climàtica de l’Ajuntament de Terrassa, ha alertat del risc que la transició energètica deixi fora una part de la població. “Volem assegurar-nos que no s’està avançant cap a una transició energètica classista que deixa fora les famílies més humils”, ha declarat.
La demanda connecta amb el debat que planteja l’informe ‘Quina energia necessitarem el 2050 a Catalunya?’, elaborat per la Xarxa per la Sobirania Energètica (XSE), que defensa que la transició energètica no pot limitar-se a substituir unes fonts d’energia per unes altres, sinó que ha d’anar lligada a una planificació democràtica, a la reducció del consum i a la sobirania energètica.
“Col·laborarem per fer passes endavant en aquesta auditoria perquè l’energia és un dret; si hem assegut Endesa per parlar de pobresa energètica, asseurem Endesa per parlar d’un tema tan important com és la distribució energètica i l’accés a la seva informació”, ha reblat la Mònica Guiteras, membre de la XSE.
Per fer possible l’auditoria, els impulsors demanen la col·laboració activa de la Direcció General d’Energia de la Generalitat de Catalunya, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. L’objectiu, defensen, és que la xarxa de distribució deixi de funcionar com una “caixa negra” i passi a estar al servei de la ciutadania, els municipis i una transició energètica justa.
Afegeix un nou comentari