El Casal Lambda consolida gairebé trenta anys d’espais accessibles per a persones sordes LGTBIQ+

El Grup de Persones Sordes del Casal Lambda fa gairebé tres dècades que crea un espai propi de socialització, creixement personal i participació dins del col·lectiu LGTBIQ+. Va començar de manera informal l’any 1998 i, des del 2001, forma part dels estatuts de l’entitat. Amb els anys, el grup ha anat consolidant la seva presència en el conjunt de la vida associativa de l’entitat. 

La socialització i el creixement personal són al centre d’aquest projecte, però perquè les persones sordes hi puguin participar en igualtat de condicions cal garantir els suports necessaris. En aquest sentit, la interpretació en llengua de signes és una peça clau en moltes de les propostes de l'entitat. “Si en una sortida cultural és necessari algun intèrpret, hi és; i si ho demanen, nosaltres el posem”, explica el president del Casal Lambda, Jordi Samsó.

Participar també en els espais de decisió 

El grup també està preparant un taller de llengua de signes obert tant a persones vinculades a l’entitat com a públic extern, amb l’objectiu d’apropar aquesta llengua a més gent i facilitar nous espais de relació. Les persones sordes, a més, poden sumar-se al conjunt de propostes de l'entitat, des de sortides culturals fins a tallers, xerrades o accions de voluntariat, amb els suports necessaris en cada cas.

Aquesta inclusió també arriba als òrgans de govern. Actualment, dues persones sordes formen part de la junta del Casal Lambda, fet que permet incorporar directament la seva mirada en la presa de decisions. “La participació més implicada és estar a la junta; hi ha dues persones sordes i intentem que hi hagi representació dels diferents grups”, explica Samsó.

De la sensibilització a una accessibilitat real 

Des del Casal Lambda assenyalen que, en el conjunt del món associatiu, la sensibilització envers l’accessibilitat ha avançat, però encara queda recorregut perquè aquesta consciència es tradueixi en condicions reals de participació. Garantir entorns inclusius implica detectar barreres, adaptar les propostes i assegurar els suports necessaris perquè tothom hi pugui accedir en igualtat de condicions. 

“Aquestes persones existeixen. On són? Qui facilita que puguin socialitzar?”, planteja Samsó. El president del Casal Lambda recorda que, al llarg de la trajectòria de l’entitat, també hi han participat persones cegues i sordcegues, especialment durant els primers anys 2000. Una realitat que, segons defensa, evidencia la necessitat d’ampliar la mirada sobre l’accessibilitat i generar espais on també aquestes persones puguin trobar-se i relacionar-se. 

Fer possible aquesta participació, però, requereix recursos. Intèrprets, adaptacions i altres suports tenen un cost que les entitats no sempre poden assumir soles, i el suport institucional no sempre arriba de la mateixa manera. Per això, des del Casal Lambda reivindiquen més col·laboració i recursos perquè l’accessibilitat no quedi només en una declaració d’intencions, sinó que es concreti en mesures efectives.