Javier Granero: “L’accessibilitat no és un extra ni un favor: és una condició perquè tothom pugui participar”
Comparteix
Federación AICE defensa que l’accessibilitat comunicativa s’ha d’incorporar des de l’inici en qualsevol activitat per garantir la participació de les persones amb discapacitat auditiva.
L’accessibilitat comunicativa va molt més enllà de posar subtítols a un vídeo. Una mala acústica, el soroll ambiental, parlar sense micròfon o no respectar els torns de paraula poden convertir-se en barreres per a les persones amb discapacitat auditiva. Fins i tot disposar d’un bucle magnètic no garanteix l’accessibilitat si el sistema no funciona correctament.
Des de Federación AICE treballen per eliminar aquestes barreres i reivindiquen que l’accessibilitat formi part de la planificació de les activitats des del principi. L’entitat també posa el focus en una qüestió sovint desconeguda: sentir no sempre significa comprendre. Les condicions acústiques, la distància o diverses persones parlant simultàniament poden dificultar la comprensió de la parla d’una persona amb implant coclear.
En parlem amb Javier Granero Fuertes, Coordinador de la Federación AICE, per conèixer quines barreres persisteixen i què poden fer les entitats per aconseguir una comunicació més accessible.
Què vol dir que una comunicació sigui accessible?
Des de Federación AICE entenem que una comunicació accessible és aquella que permet que totes les persones puguin rebre, comprendre i participar en la informació en igualtat de condicions, amb independència de les seves capacitats. En el cas de les persones amb discapacitat auditiva amb implant coclear, no es tracta únicament de posar subtítols, sinó de garantir que els diferents elements de la comunicació —àudio, vídeo, actes presencials, reunions, informació escrita o canals digitals— siguin realment accessibles.
L’accessibilitat comunicativa s’ha d’entendre com a sinònim d’inclusió i ha de formar part de la planificació de qualsevol activitat des del principi, i no ser una mesura que s’incorpora a posteriori.
Quines barreres comunicatives troben les persones amb discapacitat auditiva?
Les barreres són molt diverses i sovint passen desapercebudes per a les persones oients. Entre les més habituals hi ha la manca de bucles magnètics i de subtitulació, una mala qualitat acústica, el soroll ambiental, parlar d’esquena o mentre es camina, una il·luminació inadequada que dificulta la lectura labial, els continguts audiovisuals sense subtítols o les reunions en què no es respecten els torns de paraula. També existeixen barreres en l’àmbit de la seguretat, com les alarmes únicament sonores, els missatges transmesos per megafonia o la manca de formació en comunicació entre professionals dels serveis d’emergències.
Un aspecte important és que sentir no significa necessàriament comprendre. Una persona amb implant coclear pot percebre la parla, però les condicions acústiques, el soroll, la distància o diverses persones parlant alhora poden dificultar molt la comprensió.
Quines necessitats tenen les persones amb implant coclear?
Les necessitats són individuals i depenen de factors com el grau i el moment de la pèrdua auditiva, l’edat d’implantació, l’experiència auditiva o l’entorn comunicatiu. En general, les persones amb implant coclear necessiten sobretot bones condicions d’escolta i accés directe a la paraula. Això implica reduir el soroll de fons, garantir una bona acústica, disposar d’un sistema de transmissió del so quan sigui necessari i facilitar el suport visual de la informació. Els bucles magnètics, els sistemes FM o altres sistemes de transmissió d’àudio poden ser molt útils, però és fonamental que estiguin ben instal·lats, configurats i comprovats abans de l’activitat.
Al llarg de la nostra trajectòria hem trobat espais on s’havien instal·lat bucles magnètics per millorar l’accessibilitat de les persones amb pèrdua auditiva, però no s’havia format el personal en el seu ús ni en la comprovació del funcionament. Això provocava que el dispositiu estigués apagat o en desús. A Federación AICE insistim especialment en aquest punt: una tecnologia accessible que no funciona correctament deixa de ser una solució d’accessibilitat.
Quines eines faciliten una comunicació accessible?
És important entendre que no hi ha una única solució vàlida per a tothom. Les necessitats depenen del tipus i grau de pèrdua auditiva, de si la persona utilitza audiòfons o implant coclear i, sobretot, de les característiques de l’entorn comunicatiu. En el cas de les persones amb implant coclear, els sistemes de transmissió directa del so, com els bucles magnètics, els sistemes FM i altres tecnologies de connectivitat, poden facilitar considerablement la comprensió de la parla, especialment en espais amb soroll, reverberació o una certa distància respecte de la persona que parla.
La subtitulació en directe i en continguts audiovisuals també és una eina fonamental. Disposar de la informació per escrit, facilitar transcripcions i utilitzar suports visuals contribueix a garantir que el missatge arribi per diferents canals. També són essencials aspectes que sovint no considerem tecnològics, com una bona acústica, una il·luminació adequada, l’ús correcte dels micròfons i el respecte dels torns de paraula. Una persona amb implant coclear pot tenir una bona percepció de la parla i, tanmateix, trobar moltes dificultats per comprendre-la si diverses persones parlen alhora o si l’entorn acústic és deficient.
Com podem fer accessible un acte o una activitat?
L’accessibilitat s’ha de començar a treballar abans de l’acte. Primer cal preguntar-se qui hi participarà i quines necessitats pot tenir. En un acte presencial és important garantir una bona acústica, utilitzar micròfons, evitar sorolls innecessaris, assegurar una correcta il·luminació de les persones ponents, respectar els torns de paraula i incorporar subtitulació. Si hi ha un bucle magnètic o un altre sistema d’ajuda auditiva, cal provar-lo abans que comenci l’activitat.
En les activitats d’AICE procurem aplicar aquestes mesures. Per exemple, en l’última trobada de joventut amb implant coclear que va tenir lloc a Lleida es va fer una visita guiada per la ciutat i es van utilitzar emissores FM amb llaços d’inducció que van permetre seguir les explicacions del guia malgrat el soroll ambiental. A més, en les nostres jornades i congressos, l’accessibilitat comunicativa forma part de la planificació. És important recordar que l’accessibilitat no acaba quan comença l’acte: cal garantir-la durant tot el desenvolupament de l’activitat.
Quins errors es cometen més sovint?
Un dels errors més habituals és confondre disposar d’una eina amb ser accessible. Per exemple, anunciar que un espai disposa de bucle magnètic no garanteix que funcioni correctament. També és freqüent incorporar l’accessibilitat a última hora, no informar les persones participants de les mesures disponibles, parlar sense micròfon, permetre que diverses persones parlin simultàniament o projectar vídeos sense subtítols.Un altre error és pensar que totes les persones amb discapacitat auditiva tenen les mateixes necessitats. No és així.
"Per això és essencial preguntar i escoltar i adaptar les mesures a les persones participants."
Què poden fer les entitats per millorar la seva comunicació?
El primer pas és incorporar l’accessibilitat com un criteri transversal de l’entitat, i no com una actuació puntual. Això implica revisar la comunicació digital, les xarxes socials, els vídeos, els documents, les reunions i els actes presencials. També és molt útil formar els equips i establir protocols interns.
A Federación AICE, per exemple, l’accessibilitat forma part de la nostra activitat habitual. Disposem de canals d’informació com la revista 'Integración', el butlletí 'Día a Día' i les xarxes socials, i treballem perquè la informació relacionada amb la discapacitat auditiva arribi de manera comprensible i accessible. També desenvolupem activitats d’oci accessible que, a més de fomentar la cultura, busquen conscienciar el col·lectiu de persones amb implant coclear sobre la importància de l’accessibilitat i facilitar-los eines per reclamar-la.
Què falta per assolir una comunicació accessible per a tothom?
Hem avançat molt en el reconeixement del dret a l’accessibilitat. No n’hi ha prou amb disposar de tecnologia o normativa: cal que les mesures d’accessibilitat es planifiquin, s’apliquin correctament i se’n comprovi el funcionament. En aquest sentit, hi ha hagut un pas important amb l’entrada en aplicació, el 28 de juny de 2025, de la Llei Europea d’Accessibilitat, derivada de la Directiva (UE) 2019/882 i transposada a Espanya mitjançant la Llei 11/2023. Aquesta normativa estableix requisits comuns d’accessibilitat per a determinats productes i serveis.
Des de Federación AICE considerem especialment important que aquest canvi normatiu es tradueixi en canvis reals en l’experiència de les persones amb discapacitat auditiva. També cal avançar en la formació dels equips professionals, en el coneixement de les necessitats de les persones amb discapacitat auditiva i en la participació de les mateixes persones usuàries en el disseny i l’avaluació de les mesures.
Ens podríeu compartir algun exemple de bona pràctica que hagi tingut un impacte positiu?
Un exemple és el Premi AICE a l’Accessibilitat 2025, que Federación AICE va atorgar a la Basílica de la Sagrada Família pel seu treball en matèria d’accessibilitat comunicativa. La Sagrada Família ha incorporat diferents sistemes de suport auditiu, subtitulació i connectivitat, facilitant que les persones amb pèrdua auditiva puguin accedir a les activitats culturals i formatives en condicions d’igualtat. Es tracta de fer possible que una persona amb implant coclear o amb pèrdua auditiva pugui gaudir d’un espai cultural, comprendre les explicacions i participar en l’experiència en igualtat de condicions.
A més, el reconeixement té un significat especial perquè Federación AICE havia participat prèviament en una prova d’accessibilitat auditiva de la Sagrada Família amb un grup de persones usuàries d’implant coclear, una experiència que va permetre comprovar l’accessibilitat des de la perspectiva de les persones destinatàries. Creiem que aquest és precisament un element clau d’una bona pràctica: comptar amb les persones que l’han d’utilitzar.
Quin missatge traslladaríeu a les entitats que encara no incorporen criteris d’accessibilitat?
Els diríem que l’accessibilitat no és un extra ni un favor: és una condició perquè tothom pugui participar en igualtat de condicions. I que no cal esperar a tenir una persona amb discapacitat entre el públic per començar a aplicar-la. Incorporar subtítols, utilitzar correctament els micròfons, cuidar l’acústica, facilitar la informació per escrit o comprovar que un sistema d’ajuda auditiva funciona són mesures que milloren la comunicació per a moltes persones.
Des de Federación AICE animem les entitats a fer-se una pregunta molt senzilla abans de cada activitat: “Pot realment tothom rebre, comprendre i participar en aquesta comunicació?”. Si la resposta és no, encara tenim feina per fer.
Afegeix un nou comentari