El Festimariu reivindica la cultura com una eina d’arrelament al territori
Comparteix
Estamariu, un petit municipi de l’Alt Urgell, acollirà de l’11 al 13 de setembre més d’una trentena de propostes de música, art, literatura, circ, natura i gastronomia en la quarta edició del festival.
“La cultura i la identitat són un dels eixos que més arrelen la gent al territori, per això vam crear el Festimariu”. Amb aquesta idea, la Fundació Planes Corts va posar en marxa ara fa quatre anys el Festival de les Arts i la Cultura d’Estamariu, un petit municipi de l’Alt Urgell d’uns 130 habitants. De l’11 al 13 de setembre, el certamen arriba a la quarta edició amb més d’una trentena de propostes de música, art, literatura, circ, natura i gastronomia repartides per diferents espais del poble. Una programació molt diversa que respon a la voluntat d’emprar la cultura com una via per generar activitat i afavorir l’arrelament al territori.
El Festimariu va néixer pràcticament al mateix temps que la Fundació Planes Corts, una entitat creada amb l’objectiu de contribuir a garantir la qualitat de vida i fixar població a Estamariu i Bescaran. Per fer-ho, la fundació treballa a partir de set eixos de desenvolupament, entre els quals hi ha la cultura i la identitat. “El festival és molt transversal i intentem comptar, sempre que podem, amb persones del territori”, explica a Xarxanet la Montse Ferrer, directora de la fundació. Aquest enfocament es pot copsar en una programació que barreja disciplines i formats, però també en la implicació d’artistes, entitats i iniciatives de l’entorn pirinenc.
Créixer sense fer-se gran
Quatre anys després de la primera edició, el Festimariu ha anat guanyant espai al calendari. El festival va començar concentrat en dos dies i enguany afegeix la tarda de divendres, aprofitant que l’11 de setembre és festiu. “Hi ha tantes coses que volem fer i ensenyar aquí, i tanta gent que volem portar, que ja no ens caben en dos dies”, apunta Ferrer.
El creixement, però, té un límit evident. “Molt gran tampoc no es pot fer, perquè el poble és petit. No és tant que el festival s’hagi fet més gran, sinó que mantenim la mateixa línia”, assenyala la directora de la Fundació Planes Corts.
En aquest sentit, aquesta quarta edició manté aquesta aposta amb activitats repartides per places, carrers i equipaments del municipi. El festival ocupa des de les esglésies de Sant Vicenç i Santa Cecília fins a l’Espai Joan Planes, la plaça Major o la Font Vella. Enguany, a més, s’hi afegeix un nou escenari: la Biblioteca de Cal Parramon, que s’estrena com a espai d’activitats amb propostes literàries i de música tradicional.
L’aire, el fil conductor d’aquesta quarta edició
Si hi ha una idea que travessa l’edició d’enguany, és l’aire. “Els artistes han treballat a partir d’aquest tema i també l’hem proposat als poetes que participaran en el recital”, diu Ferrer.
Una part important d’aquesta idea es podrà veure als carrers d’Estamariu. Vint-i-sis artistes han rebut el mateix objecte —una menjadora de gallines— per transformar-lo lliurement en una peça artística, que s’exposarà pels carrers d’Estamariu. A l’Espai Joan Planes, una vintena de membres del col·lectiu l’Aparador presentaran obres inèdites de pintura, escultura i fotografia inspirades també en l’aire. En total, hi participen artistes de l’Alt Urgell, la Cerdanya i el Pallars Sobirà.
El mateix tema arribarà dissabte a l’església de Santa Cecília amb una de les novetats d’aquesta quarta edició: un recital de poesia catalana i occitana. Hi participaran el Ramon Besora, la Meritxell Nus, l’Eva Arasa, el Marco Mastrocola i l’Eloi Planes, amb l’acompanyament de la violinista Núria Llobet. “És una proposta totalment nova, perquè fins ara havíem fet activitats més relacionades amb la novel·la i l’assaig”, remarca la directora de la fundació.
La presència del poeta occità Marco Mastrocola obre, a més, una línia que la Fundació Planes Corts vol explorar en el futur. L’entitat ja havia participat en un festival a Ostana, al Piemont, per conèixer-ne el projecte i començar a establir vincles. “La idea és que, en el futur, puguem desenvolupar més coses conjuntament; hem començat una mica amb aquest recital”, apunta Ferrer.
El poble és l’escenari
Durant aquests tres dies, bona part del poble d’Estamariu serà l’espai de festival. Un dels plats forts arribarà dissabte al vespre a l’església de Sant Vicenç, on Roger Mas actuarà amb les pintures murals del temple com a teló de fons. El mateix espai acollirà divendres el concert de Celeste Alias i Santi Careta.
La música també sortirà al carrer. Pep Lizandra i Allona Riera conduiran un taller de cançó improvisada que desembocarà en una cercavila de corrandes, mentre que diumenge els Moixons del Segre recorreran el poble abans que una ballada de swing tanqui el festival a la plaça de la Font Vella. L’Escola Folk del Pirineu, per la seva banda, proposarà un taller de construcció i un concert de rabequet, un instrument tradicional conegut també com a violí de pastor.
Amb tot, el programa també busca que el públic no sigui només un mer espectador. Hi haurà una sortida ornitològica, un bany de bosc, tallers de circ i origami i una nova col·lecció de deu jocs gegants de fusta que quedarà instal·lada durant el cap de setmana a la plaça Major. Els ha construït Pep Rafanell, fuster d’Estamariu. “Sempre intentem comptar amb la gent que viu aquí”, destaca Ferrer.
Aquest vincle també està present en la gastronomia. Diumenge, formatges de la Fira de Sant Ermengol es maridaran amb el vi KADINO, elaborat per Vinyes d’Estamariu. Al llarg del cap de setmana, la plaça Major acollirà igualment una mostra gastronòmica i el municipi tindrà mercat d’artesania. Més que concentrar les activitats en un únic recinte, el Festimariu vol repartir-les pel poble i aprofitar espais que formen part de la vida i del patrimoni d’Estamariu.
El Festimariu implicarà enguany prop d’un centenar de persones entre artistes, personal tècnic i organització. Una xifra considerable per a un poble d’uns 130 habitants i que ajuda a entendre l’abast que ha anat agafant el festival en només quatre edicions. La proposta manté, però, la mateixa idea amb què va néixer. La voluntat és que la cultura tingui un lloc propi a Estamariu i contribueixi a generar activitat al poble. Un any més, i durant tres dies, el festival tornarà a posar aquesta aposta al centre.
Afegeix un nou comentari