Ada Vilaró: “Hem professionalitzat l’Escena Poblenou sense perdre l’esperit dels inicis”
Comparteix
Conversem amb la directora artística i cofundadora de l’Escena Poblenou, que fa balanç dels vint-i-cinc anys del festival amb la vista posada en l’edició d’enguany, que se celebra del 22 al 25 d’octubre.
L’Escena Poblenou va néixer de la necessitat de donar espai a artistes i companyies que exploraven llenguatges escènics allunyats del teatre convencional. Amb els anys, i enguany en compleix vint-i-cinc, el festival s’ha consolidat i ha ampliat la seva activitat amb propostes de teatre, dansa, circ i performance, convocatòries de suport a la creació i projectes que impliquen el veïnat.
Tot plegat, en un barri com el Poblenou, que ha viscut una profunda transformació urbana i social. En parlem amb la directora artística i cofundadora del festival, Ada Vilaró, qui reivindica la força del teixit associatiu per mantenir viva la identitat del barri, però també posa sobre la taula les dificultats que arrossega el sector de les arts escèniques, des de la precarietat de les companyies fins a la incertesa pressupostària dels festivals independents.
La nova edició se celebrarà del 22 al 25 d’octubre i combinarà estrenes i espectacles de carrer amb una festa especial per celebrar els vint-i-cinc anys de trajectòria del festival. Una oportunitat per reivindicar, també, el valor de la trobada presencial entre artistes, veïnat i públic, un dels trets que han definit sempre l’Escena Poblenou.
Escena Poblenou va néixer per donar espai a artistes i companyies amb propostes allunyades del teatre més convencional. Vint-i-cinc anys després, aquesta necessitat continua existint?
Sí, encara falten espais per a artistes i companyies que treballen amb aquests llenguatges. Cada vegada hi ha gent més talentosa, que fa projectes i produccions meravelloses, però que tenen un recorregut molt curt. I això és un problema. Escena Poblenou vol contribuir a ser un esglaó més en aquest recorregut i generar sinergies amb altres professionals del sector i amb el públic.
Si mires enrere, què destacaries d'aquests vint-i-cinc anys de trajectòria?
Destacaria que Escena Poblenou va néixer d'una necessitat real, i això va fer que fos un projecte autèntic. Any rere any hem continuat fidels a aquell objectiu. Amb el temps, el festival s'ha anat professionalitzant i consolidant. Hem guanyat experiència i sabem enfocar millor les coses, però l'esperit inicial es manté. Crec que aquesta és la gràcia del projecte.
El Poblenou també ha canviat molt en aquests vint-i-cinc anys. Com valores aquesta transformació?
Crec que el Poblenou és el barri de Barcelona que més s'ha transformat en aquests vint-i-cinc anys. Ha vingut molta gent de fora, molta del nord d'Europa, i això ha fet pujar molt els preus. És una problemàtica del barri, però també de tota la ciutat.
I com ha respost el veïnat a tots aquests canvis?
La gent del Poblenou és molt tossuda, bonicament tossuda. Continua lluitant i manté un esperit associacionista molt gran, que és el que fa que el barri segueixi sent barri. Crec que ara és el moment de fer pinya amb tota aquesta gent que lluita perquè el Poblenou continuï sent un lloc on viure, obert als nouvinguts, però sense que es decanti la balança.
Una de les vostres apostes sempre ha estat el suport a la creació. Què aporteu a les artistes i companyies que volen tirar endavant nous projectes?
Oferim ajuts econòmics, espais de residència i la possibilitat de fer xarxa amb altres professionals que poden acompanyar les artistes i companyies durant el procés de creació. Teixir aquesta xarxa és molt important, perquè com més recursos tens, més pots fer créixer el teu projecte. I no oblidem que és un sector molt precari, on mai tenim prou ajudes.
Com creus que han canviat les condicions per crear en les arts escèniques?
Crear sempre ha estat difícil, per un motiu o per un altre. Abans l'escena era més tancada pel que fa als estils i als llenguatges, però en aquests vint-i-cinc anys s'ha obert moltíssim a noves mirades i hi ha pogut cabre molta més gent. Tot i això, molts professionals de la creació que no viuen del cinema, la televisió o les grans produccions continuen en una situació molt precària. Jo també soc artista i sé les dificultats que tenim per tirar endavant els nostres projectes. Encara no tenim un Estatut de l'artista ben fet, per exemple.
En aquest sentit, hi ha exemples propers, com França.
Exacte. I aquí sempre estàs una mica amb una mà al davant i una altra al darrere. Una temporada et pot anar molt bé, però la següent potser no, i no tens on acollir-te. És un ofici molt variable i, a més, la creació necessita temps per madurar. Aquí encara falta entendre què implica un procés de creació i que es pugui pagar als artistes aquest temps en què estan més en guaret.
El feminisme té un paper important en el projecte. Més enllà de la programació, com incorporeu aquesta mirada feminista en el funcionament del festival?
Els feminismes sempre han travessat la manera de fer del festival. És important que siguem força dones a l'equip i que els homes que en formen part també tinguin aquesta consciència feminista. Es tracta de posar les dones al centre, després de molts anys d'estar als marges, i de tenir un espai on puguem compartir. És una cosa que a Escena Poblenou tenim molt present.
Què és el més difícil de mantenir un festival independent com Escena Poblenou?
El més difícil és el pressupost, poder saber amb què comptes cada any. Les subvencions són variables, i no sempre a l'alça. Això fa que estiguem constantment a la corda fluixa, sense saber si ens retallaran diners per motius que no depenen de nosaltres. Aquesta incertesa és molt difícil de sostenir, tant econòmicament com anímicament. També complica mantenir un equip professional estable, perquè trontollen coses que et pensaves que ja tenies assegurades.
Què trobarem en aquesta edició del festival?
Destacaria totes les propostes, però especialment alguns dels projectes que acompanyem, com 'Nacionalitat espanyola', de Maria Solà, que és molt potent. També 'Aquí', de Llum de Fideu; 'Tros', el nou espectacle de circ de Sputniks, que s'estrena al festival; 'Xirinxina', de L'Atapeïda, una proposta familiar, i 'Torcidxs', de la companyia navarresa Las Nenas, a la Sala Beckett.
També hi haurà una celebració dels vint-i-cinc anys.
Sí, la festa dels vint-i-cinc anys, un cabaret amb artistes còmplices del festival, com Glòria Ribera, Llum de Fideu o Hotel iocandi, i música de DJ Nicky per acabar ballant. En un món on la pantalla és el gran imperi, a Escena Poblenou reivindiquem la trobada presencial. Per mi, el més important és aquesta barreja de públics, professionals del sector, gent del barri i persones que venen d'arreu. Que la gent es trobi, que parli i que celebri.
Si mirem el futur, quins reptes teniu sobre la taula?
Com deia, el principal repte continua sent el pressupost. Hem anat millorant amb els anys, però la incertesa és molt difícil de sostenir. Fa dos anys vam patir una retallada de diners i em vaig posar a plorar. Després de tants anys, és molt dur haver de lluitar pel pressupost cada any. Aquesta lluita ens ocupa molt de temps que no podem dedicar a crear, repensar i reflexionar. Necessitem seguretat pressupostària per fer bé la nostra feina, estar a prop dels artistes, donar suport a la creació i oferir aquest espai de trobada. I el gran objectiu, per a mi, és que la precarietat deixi d'existir en el sector.
Afegeix un nou comentari