Quan la literatura dona paraules al que encara no sabem dir

Hi ha moments de l’adolescència en què encara no tens totes les paraules per explicar qui ets, però ja notes que els altres han començat a posar-te’n a sobre. Una etiqueta, un rumor, una mirada que canvia, una broma que no sembla greu per a qui la fa però que pot quedar-se molt de temps dins de qui la rep.

Per a molts joves LGTBI, la identitat no apareix sempre com una revelació clara i ordenada. De vegades arriba com una pregunta incòmoda. Com un silenci. Com una por difícil d’explicar. Com la necessitat de mirar al voltant abans de dir res, per saber si aquell espai és segur o no.

Aquí és on la literatura pot tenir un paper discret però profund. Un llibre no substitueix l’acompanyament, ni la feina educativa, ni les polítiques de protecció, ni l’escolta adulta. Però pot fer una cosa molt valuosa: donar paraules sense obligar ningú a parlar abans d’estar preparat.

Quan un adolescent llegeix una història que s’assembla, encara que sigui parcialment, a allò que viu, pot reconèixer-se sense haver de quedar exposat davant de tothom. Pot pensar “això també em passa” sense haver-ho de dir en veu alta. Pot entendre que el que sent no és una anomalia, ni una culpa, ni una cosa que hagi d’amagar per sempre.

La literatura juvenil també pot ajudar els adults. A vegades, famílies i docents volen acompanyar, però no saben com preguntar, quan intervenir o fins on acostar-se. Una novel·la pot obrir una conversa que, formulada directament, potser seria massa difícil. Pot permetre parlar d’un personatge per acabar parlant del grup, de les mirades, dels silencis, dels rumors o de la necessitat d’escoltar abans de jutjar.

Crec que la representació importa, però no només perquè un personatge “sigui” LGTBI. Importa quan aquell personatge té dubtes, contradiccions, pors, desig, ràbia, tendresa i futur. Importa quan no és una etiqueta amb cames, sinó una persona literària completa. Importa quan la història no converteix el dolor en destí ni l’esperança en una frase buida.

Per això em sembla essencial que la literatura juvenil LGTBI no parli només de sortir de l’armari, sinó també de poder viure després. De construir vincles. De trobar comunitat. De deixar de demanar perdó per existir. De recordar que cap jove hauria de travessar sol el camí de descobrir qui és.

Aquesta mirada és la que he intentat posar a 'El ruido', la novel·la amb què he guanyat el Premi Todo Mejora 2026 de literatura juvenil LGTBIQ+, vinculat a It Gets Better España, i que publicarà Kabo&Bero Ediciones el setembre de 2026. El premi reconeix obres que transmeten a joves un missatge de comunitat, inclusió, visibilitat, inspiració i esperança.

Per a mi, aquesta esperança no consisteix a dir-li a un jove que tot anirà bé. Consisteix a demostrar-li que no haurà de travessar-ho tot sol.