David Baena: “Volem crear referents perquè ningú hagi d’amagar-se per ser qui és”

Tot i els avenços assolits i drets conquerits en les darreres dècades, la igualtat real encara no ha arribat de la mateixa manera a tots els pobles i racons del país. A la Conca de Barberà, com en altres zones rurals, ser una persona LGTBIQ+ encara pot comportar fer front a silencis, mirades, prejudicis i manca de referents en el seu dia a dia.

D’aquí neix la feina de l’Orgull Espluguí, una associació que impulsa iniciatives per crear referents, teixir comunitat i donar visibilitat al col·lectiu. L’entitat també combat el sexili, un fenomen que empeny moltes persones a abandonar els entorns rurals per poder viure la seva identitat amb llibertat.

Parlem amb el David Baena, president de l’entitat, sobre la construcció de referents als pobles, la importància dels espais segurs i l’Orgull Rural, la festa major queer de Catalunya que enguany arriba a la cinquena edició a l’Espluga de Francolí, del 25 al 28 de juny, amb una programació gratuïta que combina música, cultura popular, activitats familiars i reivindicació LGTBIQ+ des del món rural.

En quin moment vau decidir fundar Orgull Espluguí i per què?

El detonant va ser l’assassinat de Samuel Luiz a Galícia. A partir d’aquell moment, vam començar a organitzar-nos amb un grup de WhatsApp per estar en contacte i coordinar-nos una mica. Ja es feien petites accions pel 28J, però aleshores vam decidir fer un pas més, constituir-nos com a entitat i provar d’impulsar l’Orgull Rural.

L’Orgull Rural és el vostre moment de més visibilitat, però quines accions i activitats feu durant l’any?

Sempre diem que la nostra tasca i la nostra lluita són els 365 dies de l’any. Sobretot, fem feina de visibilització, de defensa dels drets de les persones del col·lectiu als entorns rurals i de lluita contra el sexili. Per posar un exemple, hem constituït una taula de salut en què participen el Servei d'Atenció Integral (SAI) del Consell Comarcal, Salut Comunitària, també del Consell Comarcal, l’Àrea Bàsica de Salut de la Conca de Barberà, alguns regidors d’Igualtat, com la regidora de l’Espluga, i nosaltres mateixos. 

Quins passos us agradaria fer ara com a entitat? 

Ara sembla que per fi tindrem el nostre local, que serà el primer local LGTBI de la Conca de Barberà i pràcticament del Camp de Tarragona. La idea és que això ens permeti fer més activitats durant l’any. En aquest sentit, també treballem molt acompanyades del SAI.

Treballeu per fer possible que la gent del col·lectiu no hagi de marxar del poble per viure qui és. Què hauria de canviar perquè quedar-se sigui una opció real i no una renúncia?

Sí, això és el que anomenem sexili. Creiem que, amb associacions com la nostra i amb les activitats que fem, podem crear referents i ajudar que una persona del col·lectiu no se senti sola ni tingui la necessitat d’amagar-se. Al final, es tracta que la gent vegi que també pot viure lliurement al seu poble.

En aquest sentit, quines mancances detecteu en els entorns rurals?

El que dona la ciutat i que no dona un poble és l’anonimat. En un poble, potser d’entrada és més difícil sortir de l’armari. Però si tens referents i veus que hi ha gent com tu que ho viu amb total llibertat, potser aleshores pensaràs que no cal marxar.

Com es construeixen espais segurs quan no hi ha tants llocs de trobada?

En entorns rurals, una altra dificultat és que sovint és més complicat socialitzar. Al final, el que hem de fer és crear xarxes i espais segurs on trobar-nos. Per això tenim un teixit bastant important amb altres associacions LGTBI del Camp de Tarragona i també de zones properes, com la Baixa Segarra. Al capdavall, pel fet de no tenir espais físics, s’han de crear aquestes comunitats per poder socialitzar.

Parlem de l’Orgull Rural. Com heu aconseguit que no sigui només una festa del col·lectiu, sinó una festa compartida pel poble?

Sí, de fet, tot el poble ja espera l’Orgull Rural, perquè és com una altra festa, com una segona festa major. Nosaltres ens enfoquem al col·lectiu LGTBI, però la idea és convidar-hi tot el poble. No volem fer una festa només per a nosaltres, perquè al final no tindria sentit. El que volem és visibilitzar el col·lectiu al nostre entorn. La manera de fer-ho és crear un programa apte per a tots els públics i que doni resposta a necessitats diverses. Des dels espais familiars fins a la tria d’artistes i convidats, intentem que tothom s’hi pugui sentir representat.

 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by OE! • Orgull Espluguí • ORGULL RURAL FEST (@orgull_esplugui)

A l’Orgull Rural sempre tenen molta presència els elements de la cultura popular.

Sí, vam descobrir que el que més ens representava era la cultura popular i la llengua catalana, tot allò que ens identifica com a societat en aquest entorn. No va ser així des del principi. Va ser cap al segon o tercer any que vam veure clar que aquest era el camí que havíem de seguir.

Enguany, el fil conductor és el ball de gitanes.

Sí, justament. Enguany tot gira una mica al voltant del ball de gitanes, tant en la decoració com en el fil conductor del festival. Nosaltres sempre intentem agafar la tradició i portar-la cap al nostre terreny.

Hi ha tradicions que sovint s’han llegit des d’una mirada molt normativa?

Crec que tenim molt instaurada la idea que la cultura popular és una cosa molt heteropatriarcal, i nosaltres volem reivindicar que no. Volem ocupar tots els espais i donar-hi aquesta volta. Per exemple, l’any passat va funcionar molt bé el ball del fanalet. Potser semblava una xorrada, però va ser un dels moments més emotius del festival. Al final, agafem una tradició en què se suposa que el nen ha de ballar amb la nena i la passem per la nostra mirada.

Ara arribeu a la cinquena edició i l’Orgull Rural atrau cada cop més gent de fora. Us preocupa créixer massa i perdre l’escala de festa de poble?

Sempre hi ha aquesta preocupació sobre què pot passar si continuem creixent, però de moment el creixement ha estat gradual i s’ha anat autoregulant força bé. No volem que es converteixi en una cosa massiva ni en un macrofestival.

Amb tot, aquest creixement també planteja alguns reptes.

Sí, però tenim molt clar que volem que es mantingui als Jardins dels Francolins, al centre del poble, perquè aquest és el seu lloc. Si haguéssim de marxar fora, estaríem renunciant al nostre objectiu, que és visibilitzar-nos al poble. Encara tenim marge per créixer, però tenim molt clar que no volem perdre l’essència del projecte. De fet, ens agrada més parlar de la festa major queer de Catalunya que no pas d’un festival.

Heu viscut molt suport, però també episodis d’LGTBI-fòbia. Com es respon a l’odi sense renunciar a ocupar el carrer i celebrar l’orgull?

Una conseqüència d’haver creat aquesta associació i de fer-nos molt visibles és que també pateixes aquesta mena d’atacs. Quan ets a casa teva pots fer el que vulguis, però quan comences a visibilitzar-te ja no. Són pocs atacs, però poden fer mal, perquè són cridaners. Al final, això ens demostra que cal continuar celebrant l’Orgull i reivindicant-nos. Fins que no puguem viure la nostra vida amb total normalitat, haurem de continuar lluitant.

Què demanaríeu a les administracions per facilitar la vida de les persones LGTBIQ+ als pobles?

Una mica, el que ja estem fent. Nosaltres tenim molt de suport de l’administració, realment. Quan detectem algun problema, intentem abordar-lo directament i al detall. Per exemple, vam veure mancances en temes de salut comunitària i hem creat aquesta taula. No crec que sigui tant una falta de l’administració en general. Ara bé, com a entitat petita sí que tenim més dificultats que altres entitats més grans. Per posar un exemple, en el tema de les subvencions. Ara mateix, per aconseguir-ne una del Departament d’Igualtat de la Generalitat, gairebé havia de fer un màster.

Cal més suport en aquest sentit.

Caldria tenir més en compte les entitats petites, que fan una feina molt important. Pensem que la burocràcia hauria de ser una mica més fàcil. Ara bé, en la resta, jo diria que nosaltres sí que tenim molt acompanyament directe i recursos a nivell d’administració. Tenim la Xarxa SAI, que és una cosa meravellosa i que s’hauria de donar més a conèixer, perquè és un servei d’atenció al col·lectiu molt important.