Nerea Mellaerts: “Cantar en cor és una de les expressions més humanes que podem fer com a comunitat”
Comparteix
La tresorera del Cor Trans BCN explica com aquest projecte recent ha esdevingut un espai de comunitat, expressió i suport mutu per a persones trans i no-binàries a Barcelona.
El Cor Trans BCN va néixer de la necessitat de crear un espai coral on les persones trans i no-binàries poguessin cantar, trobar-se i construir vincles des de la confiança. Tot i tenir menys d’un any de vida, el projecte ja ha fet les primeres actuacions i ha començat a consolidar una comunitat pròpia.
Sense audicions d’entrada i amb una clara voluntat social, el cor posa al centre les persones, la comunitat i la possibilitat de fer xarxa a través de la música. En parlem amb Nerea Mellaerts, tresorera del Cor Trans BCN.
El Cor Trans BCN és un projecte molt recent. Com va néixer la idea de crear-lo?
Va ser fruit d’una idea que feia temps que arrossegàvem la Nico Pérez i jo. Jo no coneixia gaire el món de les corals queer, però sí el de les corals clàssiques, i sabia que, com a dona trans, mai no m’hi podria sentir 100% a gust.
D’altra banda, a l’inici del meu trànsit vaig sentir que m’havia faltat una comunitat amb continuïtat, un cercle d’amistats trans. Així que, quan vaig quedar amb la Nico per prendre una xocolata i vam veure que compartíem aquestes mateixes necessitats, vam decidir buscar la manera de fer-ho realitat.
Tot i tenir menys d’un any de vida, ja heu fet les primeres actuacions. Com heu viscut aquests inicis?
Ha estat una sorpresa molt positiva, perquè en un principi no esperàvem fer concerts durant el nostre primer any d’existència. La idea era focalitzar-nos a conèixer-nos entre nosaltres i a conèixer la nostra veu.
Però fa uns mesos ens van començar a demanar si volíem cantar en diversos actes, i vam decidir que sí, que en teníem ganes. La resposta del públic ha estat molt acollidora. Recordo que una persona del públic ens va dir, en un concert, que no havia vist mai tantes persones trans juntes cantant i que havíem brillat.
Més enllà de la música, quin paper té el cor com a espai de comunitat i suport mutu?
La part de comunitat és fonamental en allò que buscàvem com a cor. Per això no hi ha audicions d’entrada. Crec que això ens diferencia d’altres cors més clàssics, on l’enfocament se centra en el resultat i la tècnica.
Òbviament, volem sonar bé i bonic, però no a costa de deixar persones fora. Fa uns mesos em va fer molta il·lusió veure que es creava, de manera independent, una comissió d’activitats per organitzar trobades, projeccions de pel·lícules i altres propostes. Crec que això mostra molt bé la voluntat de formar vincles dins del cor.
Posar en marxa un projecte des de zero no és fàcil. Quins han estat els principals reptes?
Un dels principals reptes va ser trobar un espai. Al principi va ser bastant complicat trobar un lloc d’assaig amb capacitat, ventilació i material.
Vam tenir sort que, com que tres membres de la junta som estudiants de l’Escola Superior de Música, la direcció ens va cedir un espai d’assaig setmanal amb molt bon equipament.
En aquest moment de creixement, quines són les necessitats més importants del Cor Trans BCN?
Actualment, el que ens ajudaria més són els recursos econòmics. Com que és el primer any i som un cor amb una voluntat social molt clara, no volíem posar una quota gaire alta a les persones sòcies.
A més, si algú no la podia assumir per motius econòmics, buscàvem solucions. El problema és que això ens ha deixat amb pocs recursos per comprar material, pagar tallers o organitzar caps de setmana de treball. És el suport del qual ens beneficiaríem més.
Com pot col·laborar la ciutadania, les entitats o les institucions amb el projecte?
La ciutadania pot venir als nostres concerts i parlar de nosaltres. Si sou persones trans o no-binàries, podeu venir un dia al cor a provar-ho.
Pel que fa a les entitats i institucions, és important donar suport a espais com aquest, convidant-nos a cantar en actes de manera remunerada. En la visibilitat tenim força. En els darrers anys, els discursos d’odi i de deshumanització cap a les persones trans han agafat molta força, i penso que precisament cantar en cor és una de les expressions més humanes que podem fer com a comunitat cap enfora.
Què us ha sorprès més des que vau començar?
"La rapidesa amb què les persones cantaires s’han sentit el cor seu i se l’han fet seu".
És un gran honor que un projecte que va començar tan petit sigui, en un any, una realitat sense la qual a mi, i a moltes altres persones, ens costa imaginar-nos.
Si mireu cap al futur, com us agradaria que fos el Cor Trans BCN d’aquí a un any?
No sé si d’aquí a un any, però, amb vista al futur, personalment crec que seria molt enriquidor poder fer projectes amb artistes trans de diferents disciplines i construir una dinàmica simbiòtica amb els esdeveniments queer de la ciutat.
El missatge que deixaria a altres persones que estan pensant a impulsar un projecte social o comunitari és que, si noteu aquesta necessitat de construir-lo, no sou l’única persona que se sent així. En una ciutat tan gran com Barcelona, la gent indicada ja hi és. Cal no rendir-se davant la burocràcia, perquè les relacions interpersonals que després floreixen fan que tot valgui la pena.
Afegeix un nou comentari