Catalunya va registrar més de 350 casos d’LGTBIfòbia el passat 2025
Comparteix
L’informe del 2025 evidencia una discriminació persistent i invisibilitzada i demana reforçar la prevenció, la detecció i l’acompanyament.
L’Observatori Contra l’LGTBI-fòbia ha presentat les conclusions del seu informe sobre l'Estat de l'LGTBI-fòbia a Catalunya l'any 2025, que confirma una estabilització de les comunicacions d’incidències per motius d’orientació sexual, identitat o expressió de gènere i característiques sexuals a Catalunya i manté la tendència dels darrers anys: la discriminació continua sent una realitat estructural, transversal i persistent. Tot i els avenços legislatius, com la nova Llei 13/2025, l’entitat alerta que sense recursos suficients i voluntat política, les eines jurídiques no es tradueixen en polítiques efectives.
Segons l’informe, les agressions i discriminacions registrades no són fets aïllats, sinó expressions d’un sistema de normes i relacions de poder que legitimen la desigualtat envers les dissidències sexuals i de gènere. La gaifòbia continua sent la tipologia més freqüent, seguida d’una transfòbia en creixement. L’Observatori destaca que les discriminacions es produeixen tant en espais públics com en àmbits laborals, serveis institucionals, internet i xarxes socials, fet que evidencia una diversificació dels contextos on es manifesta l’LGTBIfòbia.
Una de les conclusions més rellevants és la persistència de la infradenúncia, motivada per la por a represàlies, la desconfiança institucional, el desgast emocional o la normalització de la violència. L’informe assenyala que en alguns casos els cossos i forces de seguretat no reconeixen adequadament la motivació discriminatòria, generant situacions de revictimització. En altres, però, s’ha detectat un suport correcte i ajustat a la normativa.
L’Observatori també posa el focus en el sensellarisme i les dificultats d’accés a un habitatge digne, una dimensió sovint invisibilitzada de l’LGTBIfòbia. Segons l’entitat, les persones LGTBI, especialment joves, persones trans* i migrants, estan sobrerepresentades en situacions d’exclusió residencial per motius com el rebuig familiar, la precarietat econòmica o la discriminació en el mercat de lloguer. Aquesta realitat, sovint infraanalitzada, evidencia que l’habitatge és un element clau de seguretat i benestar i que la seva absència incrementa la vulnerabilitat.
L’informe conclou que cal reforçar els dispositius d’acompanyament jurídic, social i psicosocial, millorar la coordinació institucional i garantir entorns amables que facilitin la reparació de la dignitat de les persones afectades. L’Observatori defensa que la resposta a les discriminacions no pot ser exclusivament punitiva i aposta per mecanismes de justícia restaurativa, mesures alternatives i accions que evitin la reincidència.
Finalment, l’entitat reclama impulsar polítiques públiques integrals, basades en la prevenció, la sensibilització i la transformació dels contextos socials on es produeixen les discriminacions. També demana fomentar la complicitat entre entitats, administracions i comunitat, i garantir que totes les persones puguin viure la seva orientació sexual, identitat i expressió de gènere amb llibertat, seguretat i dignitat.
Afegeix un nou comentari