El vincle entre iguals al programa Start! Noves Oportunitats

Des del Centre de Noves Oportunitats acompanyem joves d'entre 16 i 24 anys que, per raons diverses, es troben en situació d'inactivitat formativa i laboral. En  el marc d'aquest acompanyament integral, constatem que el vincle entre iguals opera com un factor d'èxit sovint infravalorat en els models d'orientació  convencionals. Entenem que l'orientació formativa i laboral no pot limitar-se a la  transferència d'informació o a l'adquisició de competències tècniques: ha  d'incloure, necessàriament, la dimensió relacional i comunitària del procés de  transició a la vida adulta.

Els i les joves que participen en el programa Start!, es troben en una etapa vital marcada per la incertesa i, en molts casos, per experiències prèvies de fracàs o  desconnexió del sistema educatiu. Actualment, vivim en entorns volàtils, incerts, complexos i ambigus on la pressió sobre les persones joves és especialment  intensa. En aquest escenari, les estratègies d'intervenció que no tinguin en  compte la dimensió emocional i social dels i les joves difícilment podran generar  un impacte sostenible i significatiu. S'ha de tenir en compte, a més, que l'abandonament escolar prematur a Catalunya se situava en el 19% el 2019, i  que les taxes d'inactivitat juvenil continuen essent un problema estructural que  demana respostes innovadores i integrals. 

La recerca en psicologia social i educació afirma que l'aprenentatge entre iguals és significativament més efectiu en contextos d'alta vulnerabilitat emocional.  Quan un jove escolta un altre jove que ha superat obstacles similars, els  mecanismes de defensa i desconfiança es redueixen considerablement. El  missatge arriba des de la complicitat i l'experiència viscuda, no des d'una mirada  formal i tècnica. Aquesta dinàmica és especialment rellevant en una etapa on la identitat personal està en construcció i on la percepció de ser comprès per  l'entorn proper opera com un factor protector davant el risc d'exclusió social. Així,  des del Centre de Noves Oportunitats entenem el vincle i el suport entre iguals  no com un fet que succeeix casualment i de manera aïllada, sinó com un resultat  transversal que impregna tot el recorregut del programa i que cal sostenir i  promoure de manera conscient i consistent. 

Cal subratllar, a més, que aquest vincle beneficia ambdues parts. El o la jove  que, en un moment determinat, acompanya un company o companya des de la  seva pròpia experiència no només trasllada el que ha viscut: consolida el propi aprenentatge, reforça la seva autoestima i dota de significat el recorregut  realitzat. Compartir el camí amb algú que entén de primera mà les dificultats del procés és, en si mateix, un exercici de creixement personal i de desenvolupament de competències transversals clau com són l’empatia, la comunicació o la gestió emocional, que difícilment s'assoleixen per la via  exclusivament formativa. Des d'aquesta perspectiva, el vincle entre iguals  contribueix a reduir els índexs d'abandonament del programa i a generar un sentiment de pertinença i comunitat que sosté els i les joves en els moments de  dificultat més alta. 

D’aquesta manera, considerem que crear comunitat dins del programa és una decisió metodològica i política. En un context en què l'aïllament social és un dels  factors de risc més presents entre la població jove —agreujat per la pandèmia i  per una digitalització que no sempre va acompanyada de competències  socials— els espais de trobada, de reconeixement mutu i de construcció  col·lectiva no són un luxe: són una necessitat. Compartir vivències, reconèixer-se en l'altre i saber que el propi procés no és excepcional si no compartit genera  una base de seguretat que facilita l'avanç en totes les altres dimensions del  programa: la formativa, la laboral i la personal. 

L'orientació integral de les persones joves requereix incorporar totes les dimensions que les sostenen, i el vincle entre iguals en forma part de manera  innegable. Als Centres de Noves Oportunitats apliquem una proposta educativa  que reconeix els i les joves com a agents actius del seu propi procés de canvi i  del canvi dels qui els envolten. El vincle que es construeix entre ells i elles durant el pas pel programa és, en aquest sentit, una de les expressions més coherents  del nostre model: aquella que posa el focus no en allò que li falta al jove, sinó en  allò que ja té i que pot oferir.