IA i tercer sector: una qüestió (no només) tècnica

La intel·ligència artificial (IA) ha arribat a tots els àmbits de la nostra vida: educació, salut, cultura… i també al tercer sector. Encara que pugui semblar una tecnologia llunyana o complexa, la realitat és que moltes entitats socials ja l’utilitzen (conscientment o no), amb eines basades en IA per fer traduccions automàtiques, generar continguts, gestionar dades o optimitzar processos.

La IA obre noves oportunitats: pot ajudar entitats a estalviar temps, ampliar impacte, personalitzar serveis o prendre decisions informades gràcies a l’anàlisi de dades. Algunes eines són gratuïtes, accessibles i poden empoderar col·lectius vulnerables si s’utilitzen amb criteri. En un entorn amb recursos escassos, això pot marcar la diferència.

Aquesta oportunitat també és un repte:  perquè aquesta tecnologia sigui realment transformadora, cal garantir que tothom hi tingui accés i la pugui entendre. La bretxa digital (tecnològica, però també formativa i lingüística) pot deixar fora moltes persones i entitats. Sense acompanyament, formació i adaptació a contextos diversos, la IA no només no empodera: pot excloure encara més. 

És un canvi tecnològic que ens interpel·la no només com a professionals, sinó com a societat. Sovint ens centrem en la part tècnica (en les eines, les dades, les funcionalitats) i oblidem que darrere de cada tecnologia hi ha valors, prioritats i impactes socials profunds. Quan ens concentrem només en el com, oblidem el perquè i per a qui. No és una qüestió només tècnica, sinó ètica i col·lectiva.

Els algoritmes poden reproduir (i reprodueixen) els mateixos biaixos que el sector social intenta combatre: discriminacions de gènere, racialització, invisibilització de minories, exclusió digital. La bretxa digital no és només una qüestió d’accés: també ho és de representació. Qui no és a les dades, no hi serà en les decisions. 

Les eines d’IA no són neutres, perquè aprenen de dades i contextos que tampoc ho són. I, per tant, sense una mirada crítica, podem acabar reforçant desigualtats estructurals en lloc de combatre-les. La tecnologia no és neutral, però tampoc inevitable. Entendre-la, qüestionar-la i aplicar-la amb sentit crític és, avui, una eina més del canvi social.

I aquí entra la gran pregunta: qui dissenya aquestes tecnologies? Qui decideix com i per a què es fan servir? Si les entitats socials no hi participen activament, d’altres decidiran per elles. I el tercer sector té molt a dir en aquest debat. Pot exigir una IA ètica, justa, participativa i al servei del bé comú. Pot formar-se, experimentar i generar coneixement des de l’experiència de base. Pot posar les persones al centre, també en l’àmbit digital. 

La IA no és només una eina: és un canvi de paradigma. I com a societat civil, tenim també el repte de comprendre-la, acompanyar-ne els usos i aportar-hi una mirada crítica i humanista. No es tracta de rebutjar-la ni d’abraçar-la acríticament, sinó de fer-nos preguntes: Quina IA volem? Per a qui? Amb quin impacte?

 La tecnologia no té totes les respostes, però ens convida (i obliga) a formular-nos millors preguntes. I això, potser, ja és molt.