Els carrils bici són ideologia

Sol adjudicar-se el títol de ‘Pare de l'Urbanisme’ a l'enginyer català Ildefons Cerdà. En part perquè així ho va proposar ell -crear una ciència de les ciutats- i en part perquè és el primer professional de la modernitat que va proposar i va fomentar una manera d'organitzar les urbs. Sigui com sigui, gran part de la forma què tenim d'entendre l'urbanisme prové d'un moment històric, les dècades centrals del segle XIX, en les quals Cerdà va viure, va ensenyar i va planificar, entre altres coses, l'Eixample de Barcelona.

Entre les accepcions d'urbanisme trobaríem aquella que assenyala que es tractaria de l'‘organització i ordenació dels edificis i els espais públics d'una ciutat’. Només cal donar-li un cop d'ull a l'esmentat Eixample barceloní per a evidenciar que, efectivament, Cerdà va pensar en una extensió de Barcelona que organitzés i ordenés els futurs edificis i espais públics. Però això és una cosa i una altra ben diferent assenyalar que es tracta d'una ciència.

Avui dia, l'urbanisme no és considerat una ciència sinó, més aviat, un conjunt de tècniques i coneixements que són usats per a planificar el desenvolupament de les ciutats i, com a tal, està subjecte a consideracions ideològiques i polítiques. No és aquest el moment ni el lloc per a insistir sobre l'epistemologia de les ciències socials ni en quin grau es poden comparar o diferenciar de les ciències biofísiques i matemàtiques, però sí que és cert que, fins i tot avui dia, i encara que no s'esmenti així, l'urbanisme és presentat com a conjunt de tècniques i coneixements neutrals, equànime, objectius, això és, científics. Tanmateix, és més que evident que això no és així.

Que l'urbanisme és profundament ideològic ja ho va advertir el filòsof francès Henri Lefebvre a la dècada dels seixanta del segle passat. Les ciutats no s'organitzen i ordenen de manera natural, sinó seguint un patró dictaminat per poders polítics i, per tant, no sols conté, sinó que a més promou, determinada ideologia. De fet, la mateixa accepció d'ordenar ja significa posar en ordre, és a dir, determinar una jerarquia en funció de determinats principis triats. En conseqüència, quan l'urbanisme ordena, ho fa seguint consideracions polítiques clares.

D'aquesta manera, en el context de les democràcies liberals, les formes en les quals es conceben les ciutats estaran permeases per la manera d'entendre aquestes per part del partit polític hi hagi al govern. No respon als mateixos objectius i grup de votants una ciutat gestionada tecnocràticament, presa pels cotxes, amb poc transporti públic o zones esportives de lliure accés, que una altra oberta a la participació popular, amb infraestructures de comunicació i transport potents i de baix preu o àrees verdes i espais públics abundants. L'urbanisme ordenarà una ciutat o una altra en funció del programa polític de cada partit. És així que podem afirmar, per estrany que sembli, que el nombre de quilòmetres de carril bici que té una ciutat són una manifestació de la ideologia que governa el seu urbanisme.