Les transferències globals d’armes creixen i a Europa es dispara la demanda

El volum de transferències internacionals d’armes majors ha crescut un 9,2% entre els períodes 2016–2020 i 2021–2025, segons les noves dades publicades per l’Institut Internacional d’Investigació per la Pau d’Estocolm (SIPRI). Es tracta de l’increment més gran des del període 2011–2015 i, en part, ve facilitat per inversions i prèstecs d'entitats bancàries com el BBVA, segons denuncia la campanya Banca Armada.

L'augment a escala global s’explica sobretot pel fort increment de les transferències cap a Europa, impulsat per la guerra a Ucraïna i per l’augment de la percepció d’amenaça per part de Rússia. De fet, Ucraïna va rebre el 9,7% de totes les transferències d’armes del món entre 2021 i 2025.

Segons Mathew George, director del Programa de Transferències d’Armes del SIPRI, “tot i que les tensions a l’Àsia i a l’Orient Mitjà continuen impulsant importacions importants, el fort increment dels fluxos cap als estats europeus ha fet créixer el volum global gairebé un 10%”.

Els Estats Units consoliden el lideratge com a exportador

Els Estats Units continuen sent el principal proveïdor mundial d’armes, amb el 42% de totes les exportacions internacionals entre 2021 i 2025, davant del 36% del període anterior.

Durant aquest temps, Washington va exportar armament a 99 estats, repartits entre Europa, les Amèriques, l’Àfrica, l’Àsia i l’Orient Mitjà. Per primera vegada en dues dècades, Europa va superar l’Orient Mitjà com a principal destinació de les exportacions nord-americanes.

Altres països també han reforçat el seu pes en el mercat global. França es manté com el segon exportador, amb el 9,8% del total, mentre que Rússia ha registrat una forta caiguda del 64% en les seves exportacions, reduint la seva quota mundial fins al 6,8%.

Europa és la principal regió importadora

Europa ha passat a ser la regió que més armes importa del món, amb el 33% del total global. Les importacions dels estats europeus s’han triplicat (+210%) en comparació amb el període anterior.

Després d’Ucraïna, Polònia i el Regne Unit han estat els principals importadors europeus. Les compres d’armament també han augmentat notablement entre els membres europeus de l’OTAN, que han incrementat les seves importacions un 143%.

Els Estats Units han subministrat el 58% de les armes importades pels membres europeus de l’aliança, seguits de Corea del Sud, Israel i França.

La banca al punt de mira

En paral·lel a aquestes dades, la campanya Banca Armada ha denunciat durant la junta general d’accionistes del BBVA els vincles de l’entitat financera amb empreses vinculades a la indústria militar i a l’ocupació de Palestina.

Segons una investigació recent citada per la campanya, el BBVA ha finançat empreses que operen en assentaments il·legals a Palestina amb 8.671 milions de dòlars entre 2023 i 2025. A més, durant el 2025 mantenia inversions en bons i accions d’aquestes empreses per valor de 3.389 milions de dòlars. En total, l’entitat hauria canalitzat més de 12.060 milions de dòlars cap a empreses vinculades a l’ocupació i el conflicte.

Activistes de la campanya assenyalen que el BBVA va ocupar el tercer lloc en el rànquing estatal de finançament de la indústria armamentística el 2025, només per darrere de la SEPI i el Banco Santander.

Segons les dades presentades, entre 2022 i 2024 el banc va invertir més de 1.639,6 milions de dòlars en empreses d’armament, incloent-hi companyies implicades en la producció o modernització d’armes nuclears. La campanya ha advertit que aquestes inversions es produeixen en un context global marcat pel rearmament, l’augment de les tensions geopolítiques i el risc de proliferació nuclear.

❗️El@bancosantander y el @bbva son los bancos españoles que más han financiado los fabricantes de las armas utilizadas para cometer el genocidio en Gaza.
Lo revela un informe del @centredelas sobre la Banca Armada española👉https://t.co/Y1QKUxKikn#NoBancaArmada pic.twitter.com/3DJL8QspVY

— EnriqueDíezGutiérrez 🔻 (@EnriqueJDiez) October 13, 2025