Silvia De Gregorio: “És important apostar per la formació i sensibilització sobre el dret al temps”

Ludik Concilia és una entitat que treballa per facilitar la conciliació de la vida familiar, laboral i social, oferint espais de cura i activitats adaptades a les necessitats de famílies amb infants. Aquests serveis permeten que les persones adultes puguin participar en activitats formatives, laborals o comunitàries sense haver de renunciar a la cura dels infants, contribuint a una organització del temps més equilibrada i sostenible.

Com afecta el canvi d’hora a les rutines quotidianes de famílies i infants, especialment pel que fa al descans i a l'organització del dia?

L’impacte del canvi d’hora no és igual per a totes les famílies, i depèn molt de l’edat dels infants. Per exemple, en el cas dels nadons, el seu ritme no s’adapta al rellotge: es continuaran dormint i despertant-se a la mateixa hora de sempre. Això fa que siguin les persones adultes qui hagin d’adaptar-se, ajustant-se alhora al ritme biològic dels infants i als horaris socials establerts. Aquesta doble adaptació genera un cansament extra acumulat, sobretot durant els primers dies o la primera setmana després del canvi d’hora.

Quan els infants ja estan escolaritzats, també es fa evident en altres aspectes: poden estar més irritables, amb més dificultats de concentració o amb menys energia. De fet, aquests canvis funcionen com una mena de jet lag: I, al final, quan el descans es veu afectat, tot el dia es ressent, tant per als infants com per a les seves famílies.

Des de la vostra experiència a Ludik Concilia, quins impactes reals observeu en la conciliació familiar quan es produeix el canvi horari?

No veiem un impacte tan directe en la conciliació com podria passar en altres espais més continuats. Els infants que venen als nostres espais habitualment no hi són cada dia de la setmana ni durant moltes hores, i això fa que els canvis en les rutines no sempre es facin tan visibles en el nostre dia a dia. Tot i això, sí que detectem petits canvis que apunten al que passa fora del nostre espai: infants més cansats o una mica més sensibles els primers dies. I, sobretot, intuïm que l’impacte recau en les persones que els cuiden: són elles qui han d’ajustar horaris i sostenir el cansament durant el dia a dia.

En aquest sentit, el canvi d’hora no genera nous reptes de conciliació, però sí que pot intensificar els que ja existeixen. Quan el temps ja és just, qualsevol petit desajust, —com dormir pitjor—, acaba fent més difícil arribar a tot.

El debat sobre mantenir o eliminar el canvi d’hora torna cada any. Creieu que aquesta mesura té un impacte rellevant en els usos del temps de la ciutadania?

Actualment, hi ha el debat en molts països sobre si té sentit mantenir aquests canvis d’hora. Originalment, es van plantejar per aprofitar millor la llum solar i reduir el consum energètic, però cada cop hi ha més estudis que qüestionen si realment això compensa.

De fet, també s’ha vist que els dies i setmanes posteriors al canvi d’hora tenen alguns efectes poc desitjables: més cansament generalitzat, més dificultats de concentració, i fins i tot un augment d’accidents. Són conseqüències d’aquest petit desajust entre els nostres ritmes interns i l’horari que ens marca el rellotge.

Quins són els principals reptes de gestió del temps que detecteu actualment en les famílies amb infants?

El principal repte que veiem és la sensació constant de no arribar a tot. Moltes famílies organitzen el seu dia a dia al voltant dels horaris laborals i escolars, que sovint no encaixen entre si, i això deixa poc marge per al descans, el temps compartit o simplement per anar més tranquil·les. Això fa que el temps es visqui més com una pressa contínua que com un recurs propi. Hi ha moltes tasques a sostenir —feina, cures, desplaçaments, gestions— i poc espai per decidir com es vol viure el temps. I aquí és on apareix aquesta sensació de cansament acumulat i de no tenir prou temps per a tot el que és important.

També detectem que no totes les famílies ho viuen igual: la disponibilitat de xarxa de suport, el tipus de feina o el temps destinat a desplaçar-se marquen molt la diferència.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida por Ludik Concilia (@ludikconcilia)

Com poden les entitats socials i educatives contribuir a promoure una cultura del temps més saludable i equilibrada?

Les entitats socials i educatives tenim un paper clau perquè estem molt a prop de la vida quotidiana de les persones. Podem oferir espais que ajudin a alleugerir el dia a dia de les famílies, però també contribuir a generar una altra manera d’entendre el temps. Les entitats que treballem amb infants, per exemple, podem promoure ritmes més respectuosos amb les seves necessitats, donar valor al joc lliure o evitar la sobrecàrrega d’activitats, creant espais menys accelerats, on hi hagi marge per estar, per compartir i per anar més a poc a poc.

Al mateix temps, podem ajudar a fer visible que no és només una qüestió individual, sinó col·lectiva: no es tracta només d’organitzar-se millor, sinó de repensar com distribuïm el temps i quin valor donem a les cures, al descans i a la vida quotidiana.

Quin paper tenen els serveis de cura en la millora de la conciliació i la gestió del temps familiar?

Els serveis de cura tenen un paper fonamental perquè fan possible sostenir el dia a dia. No només en el cas dels infants, sinó també quan hi ha altres persones en situació de dependència, sigui per edat avançada, malaltia o discapacitat. La cura de les persones condiciona molt el temps de les famílies, i especialment el de les dones. En aquest sentit, els serveis de cura alliberen temps. I aquest temps és clau: és temps per treballar, per formar-se, per fer gestions, per descansar o per participar en la vida social i comunitària. Quan no existeix aquest suport, moltes persones es veuen obligades a renunciar a parts importants de la seva vida.

També tenen un impacte en la salut i el benestar, però no només. Parlem també de desenvolupament personal i professional, estretament relacionat amb la situació econòmica. Per això, garantir serveis de cura accessibles i de qualitat no és només una qüestió de conciliació, sinó una condició per avançar cap a una societat amb un repartiment del temps més equilibrat i amb més oportunitats per a tothom.

Heu observat diferències en la gestió del temps entre famílies segons factors com el tipus de feina, els horaris laborals o la disponibilitat de xarxa de suport?

Sí, les diferències són molt clares. El tipus de feina i, sobretot, la flexibilitat horària o la possibilitat de teletreball marquen molt la capacitat de les famílies per organitzar el seu temps. No és el mateix tenir un horari previsible que treballar a torns, caps de setmana o amb canvis constants, on la conciliació es complica molt més. La xarxa de suport també és clau. Comptar amb familiars o persones de confiança amb qui compartir les cures pot alleugerir molt el dia a dia. En canvi, quan aquesta xarxa no existeix, tota la responsabilitat recau en la família nuclear, i això sovint genera més pressió i menys marge.

Altres factors també condicionen, directament o indirectament, la disponibilitat de temps. Per exemple, el gènere, la classe social, l’origen o la situació familiar —no és el mateix una família on hi ha més d’una persona adulta que cuida que una família monoparental, o una família amb infants i persones grans a càrrec—, així com la presència de persones amb diversitat funcional.

El tercer sector sovint cobreix buits de conciliació. Quines polítiques o mesures públiques creieu que serien necessàries per millorar els usos del temps?

Per millorar els usos del temps, calen polítiques que posin la vida al centre. Això implica, per exemple, repensar els horaris, apropar serveis als diferents barris per reduir els desplaçaments i garantir serveis de cures accessibles i de qualitat.

També és important apostar per la formació i sensibilització sobre el dret al temps, així com visibilitzar bones pràctiques que puguin inspirar tant empreses com institucions públiques.

Com afecta la pressió dels horaris laborals i escolars al benestar d'infants i a la qualitat del temps compartit en família?

Moltes vegades, els ritmes del dia a dia són intensos i poc flexibles, i això fa que tot passi amb presses. En el cas dels infants, això es pot traduir en cansament acumulat, menys temps de descans i dificultats per tenir moments de joc lliure o de desconnexió.

En l'àmbit familiar, especialment en dies de feina i escola, el temps compartit queda sovint reduït a estones molt curtes o molt organitzades, amb poc marge per simplement estar. Quan tot va ajustat, costa més connectar, escoltar o gaudir d’aquests moments. I, al final, es perd aquest temps més tranquil, tan important per al benestar i per a les relacions familiars.

Quines bones pràctiques recomanaríeu a les famílies per adaptar-se millor als canvis d’hora i mantenir rutines saludables?

Una de les coses que pot ajudar és fer els canvis de manera progressiva, ajustant una mica els horaris de son i dels àpats els dies previs, sobretot en el cas dels infants. També és important respectar al màxim les rutines i evitar sobrecarregar aquests dies amb massa activitats.

La llum natural té un paper clau: exposar-se a la llum del dia ajuda a regular el ritme, així com mantenir espais tranquils abans d’anar a dormir. I, sobretot, tenir una certa flexibilitat i no exigir-se massa durant aquests dies, entenent que és un moment d’adaptació. Al final, no es tracta de fer-ho perfecte, sinó de donar temps al cos i a la rutina perquè es reajustin de manera progressiva.

Des de Ludik Concilia, com treballeu per facilitar una millor organització del temps en el dia a dia de les famílies amb qui col·laboreu?

Facilitar la conciliació i promoure uns usos més equilibrats i sostenibles del temps forma part de l’essència de Ludik Concilia i està directament vinculat amb els serveis que oferim. Nosaltres treballem amb organismes públics i privats, creant i gestionant espais de cura que permeten que les persones amb infants puguin participar en activitats de tota mena. Ens adaptem a les diferents necessitats i contextos, fent possible que les famílies no hagin de triar entre cuidar o participar, ja sigui assistir a una formació, a un esdeveniment o, fins i tot, anar a treballar.

En aquest sentit, els espais infantils en èpoques de vacances escolars faciliten especialment la conciliació davant el desajust entre els dies de vacances dels infants i els de les persones treballadores. En el cas d’activitats puntuals o esdeveniments, també són molt útils quan es realitzen en dies o horaris no lectius. Al final, el que busquem és generar aquest marge que sovint falta en el dia a dia, i contribuir a una organització del temps més compatible amb la vida quotidiana i les cures.

Mirant cap al futur, com imagineu una societat amb uns usos del temps més sostenibles i compatibles amb la vida familiar i comunitària?

Imaginem una societat on el temps no estigui tan condicionat pel treball, sinó més equilibrat amb les necessitats de la vida quotidiana. On hi hagi més marge per cuidar (i cuidar-se), per descansar, per participar i per estar en comunitat. Això implica repensar horaris, redistribuir les cures i donar més valor al temps personal i relacional. També per garantir que totes les persones tinguin accés a recursos i serveis que facin possible aquesta organització del temps.

En definitiva, una societat on no hàgim d’anar sempre amb presses i on el temps estigui més alineat amb el benestar de les persones i la vida. Una societat on tinguem temps per allò que realment importa.