La darrera sessió plenària del 7è Congrés del Tercer Sector Social de Catalunya, celebrat aquesta setmana al Petit Palau de la Música, ha posat al centre un agent protagonista del sector: les entitats.

Una taula de cinc persones expertes del sector ha reflexionat sobre les estratègies de resposta en la situació d’emergència que ha suposat la pandèmia, la superació de límits i els nous reptes del sector.

Miquel de Paladella, cofundador i CEO d’UpSocial, ha destacat la plasticitat de les entitats al llarg dels darrers anys. Un concepte que ha portat a moltes d’elles a recuperar el seu “origen i missió”, és a dir, a donar resposta a les necessitats socials més tangibles del seu entorn. Una característica a la qual Lluís Juncà, director general d'Innovació i Emprenedoria, ha afegit la rapidesa. “El Tercer Sector Social té molt clar que ha de canviar si les necessitats i l’entorn canvien”, ha manifestat.

Una velocitat en la resposta que es va donar malgrat les limitacions, pròpies i de l’entorn, i on “la implicació de les treballadores va ser clau”, ha apuntat Maria Sureda project manager de l’Institut d’Innovació Social d’Esade.

La sessió ‘La resposta des de les entitats: resiliència, innovació i planificació estratègica’ també ha comptat amb la participació de Sònia Castro, presidenta de la Plataforma del Tercer Sector Social de les Illes Balears, que ha remarcat que “la pandèmia ha posat de manifest què ha funcionat millor: l’obertura a la comunitat”. I ha aprofundit en aquesta idea valorant que aquelles entitats que tenien una major estabilitat en el seu finançament, sobretot en relació amb el sector privat, “van poder donar una resposta més immediata” que aquelles que depenen del sector públic.

“No hi ha res impossible”

“La Covid ens ha demostrat que no hi ha res impossible”, ha dit Nina González coordinadora de Finançament Ètic i Solidari (FETS). Per González, un exemple és que la banca ètica i solidària ha estat capaç de garantir un 16% més de préstecs a l’ESS, mentre que la banca tradicional tancava l’aixeta.

L’emergència i la crisi social han estat un temps de creativitat per a moltes entitats. “Hem pogut fer projectes que sempre ens havien dit que no es podien fer”, ha confessat Castro. Compartint el seu testimoni a les Illes Balears, Castro ha demanat a les administracions que “confiïn més”, afavorint la transversalitat i la flexibilitat dels projectes. La jurista ha convidat a aprimar els tràmits legals i facilitar la feina a les entitats: “nosaltres convidem als funcionaris a conèixer els projectes -ha compartit-. Cal que les administracions ens facin un vot de confiança”.

Claus per augmentar l’impacte

Cristina Riba, periodista catalana que ha dinamitzat tot el 7è Congrés del Tercer Sector Social de Catalunya, ha llençat una pregunta provocadora i pràctica a la plenària: “Què li cal al Tercer Sector Social per augmentar l’eficiència i aconseguir més impacte?”.

Per Sureda, la clau està a millorar l’avaluació de l’impacte. Recollir més dades i poder monitorar el que s’està fent a la vegada que es “fomenta una cultura on compartir dades” és un fet habitual.

L’element de la credibilitat ha anat de bracet de l’obertura als grups socials més joves. Planadella ha recordat que segons diversos estudis “és la primera vegada que a l’Estat espanyol les empreses són més creïbles que les ONG”. Un fet inaudit que demostra una confiança “alimentada per l’extrema dreta, ha apuntat l’economista i emprenedor social. “Cal transparència econòmica, però cal explicar què assoleix el tercer sector”, ha sentenciat.