Taula rodona a la Fundació Via-Guasp per reivindicar la salut mental en el Dia Mundial

El passat divendres, 10 d’octubre, es va celebrar el Dia Mundial de la Salut Mental, instaurat l’any 1992 per la Federació Mundial per a la Salut Mental (WFMH). Des de 1994, cada edició es centra en un tema específic; enguany, el 2025, el lema ha estat la salut mental en situacions d’emergència humanitària, que inclou guerres, desastres naturals i altres crisis que impacten en el benestar de la població.

Amb motiu d’aquesta jornada, la Fundació Via-Guasp i l’Associació Residencial Maragall, dues entitats socials que treballen amb persones amb diagnòstic en salut mental, van organitzar una taula rodona amb persones usuàries, amb l’objectiu de visibilitzar aquesta realitat i combatre els prejudicis encara existents.

Una mirada integral

Des de la Fundació Via-Guasp es reivindica la necessitat de posar el focus en les condicions socials i polítiques que afecten la salut mental, especialment en situacions d’emergència però també en contextos de pau. Reduir la salut mental a una qüestió purament individual, vinculada al funcionament del cervell, és insuficient per entendre i afrontar els reptes actuals.

Aquesta perspectiva s’alinea amb el 'Pacte Nacional de Salut Mental', aprovat pel Govern de Catalunya el desembre de 2024, que reconeix que la inclusió social, l’educació, un habitatge digne i ingressos suficients són tan determinants per a la salut mental com els tractaments mèdics. Tal com es fa constar en el Pacte: 'la salut mental no és només un problema de salut'.

A Barcelona, per exemple, els problemes de salut mental es donen amb més freqüència en dones, en persones amb un nivell socioeconòmic baix o en aquelles nascudes en països de renda baixa, tal com recull el 'II Pla de Salut Mental' de la ciutat.

L’estigma, una barrera persistent

L’estigma continua sent un dels principals obstacles. Segons l’estudi 'L’estigma i la discriminació en salut mental' d’Obertament, el 80,1% de les persones amb trastorn mental ha patit un tracte injust en algun àmbit de la seva vida i el 50,7% ha estat rebutjada o evitada pel seu diagnòstic.

Per això, la taula rodona organitzada el 10 d’octubre va donar la paraula a persones usuàries de les dues entitats. La Núria, el David, la Vanesa i l’Antonio van coincidir a assenyalar que les persones amb diagnòstic són com qualsevol altra i que el rebuig social encara és una realitat. 

També van remarcar la importància de l’acompanyament social i professional en moments clau com el del diagnòstic o la primera crisi. Tal com va expressar l’Antonio, amb el suport necessari 'de todo se sale'. 

Un espai de diàleg i reivindicació

El debat es va obrir posteriorment als assistents —familiars, veïns, professionals i altres usuaris/es—, que van reclamar més recursos per a la salut mental, un ús responsable i no estigmatitzat de la medicació psiquiàtrica, la transformació del relat mediàtic sobre les persones amb trastorn i un treball més intensiu a les escoles per prevenir dificultats futures. L’acte es va cloure amb un petit refrigeri a l’exterior de la Fundació, que va permetre continuar la conversa en un ambient distès i celebrar conjuntament el Dia Mundial de la Salut Mental.

Les entitats organitzadores

La Fundació Via-Guasp és una entitat social creada el 1989 a Barcelona, que atén persones amb diagnòstic en salut mental, oferint mesures de suport a la capacitat i impulsant altres serveis o projectes per millorar la seva qualitat de vida.

L’Associació Residencial Maragall és l’entitat gestora de la Llar-residència La Ginesta, un recurs residencial inaugurat l’any 2017 per atendre a persones amb trastorn mental en la ciutat de Barcelona. 

Des de la seva constitució, les dues entitats no han deixat de créixer en el nombre de d’assistències, places residencials i persones ateses.

La taula va posar en valor la importància de l’acompanyament social i professional en els moments claus.

Des de la Fundació Via-Guasp es valora positivament l’enfocament del 'Pacte Nacional de Salut Mental' i d’altres documents marc que incorporen la dimensió social dels trastorns mentals. Tot i així, l’entitat considera que cal anar més enllà perquè no sigui només un enfocament.

No es pot continuar traslladant a les entitats socials i als seus professionals la responsabilitat d’afrontar problemàtiques estructurals —com l’habitatge, la pobresa cronificada, la violència institucional o l’exclusió social— que tenen un impacte devastador en la salut mental i que no poden ser resoltes amb els recursos de què disposen. Igualment, no es poden 'curar' només els efectes de la vulnerabilitat sense abordar-ne les causes, ni parlar d’un canvi de paradigma en l’atenció sense assumir els riscos i transformacions que aquest comporta.