El COCARMI alerta que l’accessibilitat és el principal dret vulnerat per a les persones amb discapacitat
Comparteix
L’entitat ha recollit 248 denúncies durant el 2024, amb l’educació, la salut i la participació cultural i esportiva com altres àmbits especialment afectats
El dret a l’accessibilitat continua encapçalant les vulneracions denunciades per les persones amb discapacitat a Catalunya. Així ho constata el segon informe de Seguiment de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, corresponent a l’any 2024, que ha fet públic el Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI) coincidint amb el Dia Internacional dels Drets Humans.
L’informe, elaborat amb la col·laboració de les entitats federades, recull un total de 248 denúncies, 278 propostes de millora i 94 avenços significatius. Les dades mostren que, més enllà de l’accessibilitat, també es mantenen com a motius habituals de denúncia els drets relacionats amb l’educació, la salut i la participació en activitats culturals, recreatives, de lleure i esportives.

Quan es parla d’accessibilitat, l’informe posa l’accent en una concepció àmplia que inclou tant l’accessibilitat física com la sensorial i la cognitiva. Això implica poder utilitzar el transport públic, accedir de manera autònoma als edificis o comptar amb entorns digitals adaptats, però també disposar de subtitulació i interpretació en llengua de signes, documents en lectura fàcil o informació comprensible. Garantir l’accessibilitat és, en molts casos, la condició imprescindible per poder exercir la resta de drets.
Tal com ja s’assenyalava en el primer informe, que abastava el període 2019-2023, el COCARMI alerta que persisteixen vulneracions estructurals que dificulten el compliment efectiu de la Convenció. Aquestes mancances continuen condicionant el dia a dia de moltes persones amb discapacitat i limiten la seva participació en igualtat de condicions en diferents àmbits de la vida social.
Les denúncies, per drets vulnerats
Pel que fa al detall de les denúncies, l’informe recull que 40 fan referència al dret a l’accessibilitat (article 9 de la Convenció), 31 al dret a l’educació (article 24), 24 al dret a la salut (article 25) i 24 al dret a la participació en activitats culturals, recreatives, de lleure i esport (article 30). També es posa el focus en la situació de les nenes i dones amb discapacitat, així com en les dificultats vinculades a la capacitat jurídica i a l’accés a la justícia.
Les dades agregades per gènere indiquen que el 68% de les denúncies han estat presentades per dones, mentre que els homes concentren el 32% restant.

Pel que fa a l’edat, el 52% de les denúncies corresponen a persones d’entre 40 i 64 anys, seguides del 16% de persones d’entre 25 i 39 anys i del 12% de persones majors de 65 anys.

L’informe ha comptat amb el suport del Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat i s’ha elaborat a partir de la documentació generada pel mateix Comitè, així com de les dades aportades per 12 federacions membres, que han recollit els incompliments específics vinculats a cada tipus de discapacitat en diferents àmbits de la societat.
Aquesta metodologia permet oferir una mirada global que posa de relleu tant la diversitat de situacions com els reptes compartits. Tal com assenyala el COCARMI, les persones poden viure múltiples vulneracions alhora, i és aquesta pluralitat la que cal tenir present per entendre la realitat del conjunt del col·lectiu.
Crida a una aposta institucional decidida
En les conclusions, l’informe insisteix que les persones no són vulnerables per naturalesa, sinó que són les barreres, la discriminació i la manca d’accessibilitat les que provoquen les vulneracions de drets. En aquest sentit, fa una crida a una aposta institucional decidida per garantir i implementar el Codi d’accessibilitat, reforçar els recursos en educació i salut, assegurar l’exercici de la capacitat jurídica i garantir que el personal d’atenció disposi de la formació adequada.
L’informe també reclama avançar cap a models de suport centrats en la persona, universalitzar la cobertura dels productes de suport essencials i impulsar una planificació rigorosa basada en dades i evidències. Només així, conclou el COCARMI, es podrà garantir una societat amb igualtat d’oportunitats, dignitat i una inclusió real per a les persones amb discapacitat.
Afegeix un nou comentari