Miquel Rodríguez: “La nostra vida a La Constel·lació ja ha començat, però necessitem més suport públic”

A poc a poc, models com el de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús s’obren pas com una alternativa al mercat immobiliari convencional, però el camí no sempre és fàcil. A Badalona, el projecte La Constel·lació impulsa un edifici pensat per a persones grans i persones amb discapacitat física, amb un important component comunitari i amb l’objectiu d’esquivar les lògiques especulatives del mercat.

Impulsada el 2017, la cooperativa va fer un salt decisiu el 2022 amb la compra d’un solar al barri del Progrés, una oportunitat poc habitual en una ciutat tensionada pels preus del sòl. D’aleshores ençà, però, el projecte avança a un ritme molt més lent del desitjat, condicionat pels tràmits urbanístics i per la manca de suport públic, tant econòmic com institucional.

Parlem amb el Miquel Rodríguez, un dels socis de La Constel·lació, que explica l’origen del projecte, el seu funcionament i la importància de la vida comunitària, però també reclama que l’Ajuntament de Badalona agilitzi els processos perquè el projecte pugui tirar endavant.

Què és La Constel·lació i com va començar?

La Constel·lació és una cooperativa d’habitatge que va començar a funcionar el 2017. El projecte arrenca a partir de la iniciativa d’una persona —l’actual presidenta— que pateix esclerosi múltiple i que va impulsar un primer intent restringit al col·lectiu de persones amb discapacitat física. Aquell plantejament inicial, però, no va acabar de quallar, en part perquè moltes persones amb discapacitat tenen menys recursos econòmics i afronten més dificultats per assumir un projecte d’aquest tipus. 

Com va evolucionar el projecte per poder tirar-lo endavant?

Davant d’això, es va decidir ampliar la base a persones jubilades, fet que va permetre completar la cooperativa. Avui, La Constel·lació té com a objectiu construir un edifici per viure-hi, amb la particularitat d’ajuntar aquests dos col·lectius en un mateix projecte d’habitatge cooperatiu.

El 2022, el projecte fa un salt qualitatiu.

El juliol d’aquell any es localitza un solar a Badalona que es pot comprar perquè té un preu assequible. Es tracta d’una oportunitat poc habitual en aquesta zona, al barri del Progrés, tocant al Gorg, on els preus del sòl acostumen a ser molt més elevats.

Amb tot, l’avenç del projecte no ha estat el que esperàveu.

Des del 2022 fins avui han passat més de tres anys marcats per dificultats importants amb l’Ajuntament de Badalona, entès com a institució. Els tràmits avancen amb molta lentitud i això ha obligat la cooperativa a carregar-se de paciència, insistir, reiterar i tornar una vegada i una altra a les mateixes gestions. És una situació frustrant perquè, d’una banda, el pas del temps encareix el projecte i, de l’altra, les persones que en formem part ens fem grans. No parlem de gent de trenta anys, sinó de persones que encaren l’última etapa de la seva vida, i els anys passen de manera inexorable.

 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by AteneuBNord (@ateneubnord)

Per què vau optar per aquest model cooperatiu d’habitatge en cessió d’ús? 

Habitualment, la gent té al cap dues opcions per viure: comprar o llogar, cadascuna amb els seus avantatges i riscos. Nosaltres optem per una tercera via. En el nostre cas, l’edifici és propietat de la cooperativa, no dels socis. Aquests fan una aportació inicial que, si en algun moment es desvinculen del projecte o moren, és retornable o heretable, actualitzada amb l’IPC, de manera que funciona com una petita inversió. A més, es paga una quota d’ús que dona dret a fer servir un espai privatiu, és a dir, un pis dins de l’edifici. Aquesta quota es manté estable en el temps i no està sotmesa a variacions.

Per tant, no implica una inversió fora mesura. 

Exacte, no cal gastar una milionada en una entrada ni carregar-se amb una hipoteca elevada que, davant qualsevol problema laboral o trasbals vital, pugui posar en risc l’habitatge. El que es fa és una aportació inicial que es retorna o que poden heretar els hereus. A això s’hi suma una quota mensual que, habitualment, se situa per sota del preu de mercat del lloguer i que es manté estable en el temps, sense variacions. Aquest és l’aspecte econòmic del model. 

El projecte també té un important component comunitari.

Des del punt de vista cooperatiu i comunitari, el projecte parteix de la idea que un dels grans problemes de la tercera edat és la solitud. Aquest model d’habitatge posa l’accent, precisament, en la vida compartida, en el fet de no viure aïllats, sinó de construir vincles i impulsar projectes en comú. La dimensió comunitària no és un afegit, sinó un element central del projecte.

Aquest aspecte es té molt en compte en el disseny de l’edifici.

A nivell arquitectònic, l’edifici s’allunya clarament del model d’habitatge convencional. El projecte preveu dues plantes senceres i tot el terrat destinats a espais comunitaris, a més d’un gran jardí. En un bloc d’habitatges habitual, més enllà del passadís d’accés al pis, gairebé no hi ha espais compartits. Aquí, en canvi, el disseny afavoreix la convivència i la voluntat de fer coses plegats, un element clau per promoure un envelliment actiu.

I està adaptat als col·lectius que hi viuran.

L’edifici està pensat des del principi amb criteris d’accessibilitat universal. Més enllà de disposar de molts metres quadrats d’espais comunitaris, tot el disseny està adaptat perquè hi puguin viure persones que es desplacen en cadira de rodes. Això inclou detalls concrets del dia a dia, com ara cuines concebudes perquè s’hi pugui accedir còmodament, amb el taulell lliure a la part inferior per facilitar que tothom pugui cuinar amb autonomia.

Com es decideix l’ús dels espais?

L’ús dels espais comunitaris es decideix de manera col·lectiva. Actualment, per exemple, el grup s’ha organitzat en comissions i aquest mateix desembre hi ha prevista una trobada per començar a concretar com es volen utilitzar aquests espais. El projecte ja s’acosta a la fase de construcció i cal definir qüestions com els usos de les sales, l’organització del jardí o l’entrada de l’edifici. Així i tot, també assumeixen que moltes decisions acabaran prenent-se amb el dia a dia, un cop hi comencin a viure, i que els usos s’aniran ajustant amb el temps.

Aquest model també és una manera de fugir de les lògiques del mercat immobiliari actual.

En la pràctica, això vol dir treure habitatge del mercat immobiliari. Si hi ha dotze unitats de convivència, dotze pisos, aquestes persones viuran sempre a un preu fix. Aquests habitatges no es poden vendre ni comprar, no s’hi pot fer negoci ni especular. Queden fora del mercat.

El projecte també s’ha de llegir en clau de ciutat i del moment que viu Badalona pel que fa a l’habitatge.

Badalona és una ciutat amb barris molt diferenciats. N’hi ha alguns profundament castigats, amb problemes d’habitatge molt greus, on moltes persones es veuen obligades a ocupar perquè no tenen alternatives. El barri del Progrés no respon a aquest perfil i té una composició més aviat de classes mitjanes. Per això, més que entendre el projecte com una aportació concreta al barri, el situem a escala de ciutat. La Constel·lació és el primer projecte d’habitatge cooperatiu que està a punt de tirar endavant a Badalona, i vol ser el primer de molts altres que, com ja passa en altres ciutats de Catalunya, acabaran arribant.

Anem al present: en quin punt es troba el projecte?

Fa aproximadament un parell de mesos es va aprovar el pla especial urbanístic, un pas clau per al projecte. El terreny que es va comprar és privat, però està qualificat de sòl destinat a equipaments del barri, cosa que ha obligat a signar un conveni amb l’Ajuntament. En aquest acord, la cooperativa es compromet a destinar-lo a habitatge propi amb un caràcter dotacional, tenint en compte que s’adreça a persones grans i a persones amb discapacitat física.

El camí que us ha dut fins aquí no ha estat senzill.

Tot aquest procés ha requerit una argumentació sòlida i no ha estat fàcil. El pla especial ha estat aprovat per l’Ajuntament de Badalona i validat posteriorment per la comissió corresponent de l’Àrea Metropolitana. Ara el projecte es troba en la fase prèvia a la sol·licitud de la llicència d’obres, amb tràmits com la cessió de deu metres del solar per ampliar la vorera del carrer del Progrés, un requisit habitual en les noves edificacions de la zona.

Els pròxims passos ja no depenen de vosaltres…

Ara el principal repte és que l’Ajuntament no trigui un any i mig a tramitar la llicència d’obres. Badalona, de fet, acostuma a aparèixer als rànquings d’ajuntaments més lents en aquest tipus de tràmits. Des de l’àrea d’urbanisme, però, hi ha el compromís que el procés podria resoldre’s en uns quatre mesos. Estarem amatents i molt a prop de l’Ajuntament perquè sigui així.

Com us imagineu que funcionarà el projecte en el dia a dia, especialment pel que fa a la vida comunitària i a l’organització?

En realitat, aquest funcionament ja s’està posant en pràctica. Les persones que formem part de la cooperativa no ens coneixíem prèviament i hem anat arribant d’una en una, de manera que la feina principal ha estat, des del primer moment, construir comunitat. No només entre els dotze socis residents —el grup ja està complet—, sinó també amb els socis expectants.

Hi ha més gent esperant per incorporar-se al projecte?

Sí, els socis expectants són persones que tenen la voluntat d’incorporar-se al projecte en el futur, en cas que hi hagi canvis o algú deixi la cooperativa. Amb totes elles, residents i expectants, es treballa la relació comunitària a través de trobades, activitats i espais compartits que ajuden a generar vincles. A més, l’experiència mostra que els dos col·lectius estan molt més connectats del que podria semblar, perquè moltes persones de més de 65 anys també tenen alguna discapacitat física. No es tracta, per tant, de grups separats, sinó de realitats que molt sovint coincideixen.

Què necessita ara el projecte?

Ara mateix, el projecte necessita visibilitat i suport públic. Que se’n parli ajuda a pressionar l’Ajuntament perquè els tràmits avancin, i en aquest sentit és clau que els mitjans s’hi interessin i expliquin el model d’habitatge cooperatiu, que cada cop és més present en el debat públic.

I més ajuda econòmica.

Sí, també ens cal suport econòmic per part de les institucions. Fins ara, l’únic ajut confirmat és una subvenció de 18.000 euros del Departament de Drets Socials, una xifra molt modesta si es té en compte que el projecte supera els dos milions d’euros. A més, en els darrers anys s’han deixat de convocar línies de subvencions específiques per a habitatge cooperatiu, i amb el canvi de govern a la Generalitat aquestes ajudes no s’han reactivat. El resultat és una sensació de desert pel que fa al suport públic.

Amb tot, la rebuda del projecte és positiva?

La rebuda és clarament positiva. Ningú no parla malament del projecte; al contrari, la reacció habitual és d’aprovació i de veure’l com una bona idea. El problema és que aquest suport verbal no s’ha traduït en suport polític ni econòmic efectiu. En part, això s’explica perquè encara hi ha poca cultura d’aquestes fórmules d’habitatge, que en altres països funcionen amb molta més normalitat. A Badalona mateix, per exemple, hi ha entitats que treballen per impulsar l’habitatge cooperatiu —com l’associació Caliu— que, tot i l’esforç, encara no han aconseguit trobar cap solar. Això mostra fins a quin punt el context continua sent difícil, malgrat la bona acollida del model.

Cal un canvi de mentalitat en aquest sentit.

Sí, i també en els governs d’esquerres, que en teoria haurien de ser més propensos a impulsar fórmules cooperatives. Encara predomina una cultura molt arrelada de construir blocs d’habitatge públic de manera centralitzada, sovint en mans de grans empreses. Quan es parla de fer habitatge, l’imaginari continua sent aquest, com en el cas de les grans promocions anunciades des de la Generalitat. L’habitatge cooperatiu, en canvi, no forma part del seu horitzó mental i no es té prou en compte. Per això, des del projecte, toca insistir i fer pressió perquè aquest model també sigui una opció real.

Tu mateix viuràs en aquest edifici. Com ho vius tot plegat?

Amb molta il·lusió, no només per anar-hi a viure, sinó perquè el projecte ja ens està aportant coses abans d’arribar-hi. Ja estem construint amistats entre les persones que formarem part de la cooperativa, amb trobades informals que han ampliat el meu cercle de relacions.

De fet, ja esteu participant de la vida del barri. 

Sí, la nostra implicació amb el barri ja ha començat. Abans fins i tot d’instal·lar-nos-hi, hem començat a treballar amb l’associació de veïns del Progrés, donant suport a iniciatives de millora del barri, com la pacificació dels carrers o la revitalització del mercat Torner. D’alguna manera, la nostra vida allà ja ha començat. És una vida activa, i quan hi siguem, segur que encara se’ns acudiran moltes més coses per fer.