3.1. Xarxa “núvol de mosquit”

Aquest tipus de xarxa no té un únic nucli central de relació, sinó que cada persona o organització està vinculada directament amb la resta de persones i entitats que la configuren. D’aquesta manera, les relacions entre les parts no necessàriament ha de ser formal, sinó que la vinculació és flexible. De fet, els membres acostumen a ser del mateix tipus (àmbit de treball, territori, dimensió, etc.), cosa que facilita l’establiment de relacions horitzontals entre ells.

Una altra característica és que necessiten que més d’una persona o entitat es comprometi a promoure iniciatives de forma simultània per l’assoliment del seus objectius, generalment molt concrets i operatius. En aquest sentit, cal tenir present que la manca d’una estructura clara i definida de presa de decisions fa que sigui necessari el debat i consens entre les parts, cosa que li resta agilitat.

Aquesta manca d’estructura formal també afecta a la visibilització de la mateixa, però permet que la informació flueixi entre els membres que la integren.

3.2. Xarxa vertical

Aquest model es basa en l’existència d’un únic nucli central de decisió i gestió, amb participació de representants de les diferents entitats membres. De fet, sovint, hi ha una estructura- amb pressupost propi-- que s’encarrega de centralitzar les relacions bidireccionals dels membres i la informació acostuma a circular “de dalt cap a baix”.

Així, per tal que funcioni, es requereix d’ una estructura força jerarquitzada i normativitzada, amb nivells i mecanismes de participació definits i amb representats que decideixen en nom de la xarxa. D’aquesta manera, els òrgans de direcció de les organitzacions participants s’han d’implicar a la xarxa.

Finalment, assenyalar que aquesta tipologia també es caracteritza pel poc contacte multidireccional entre els membres, generant-se alts nivell de desconeixement.

3.3. Xarxa horitzontal

Aquest tipus de xarxa es caracteritza per la relació directa i horitzontal entre els membres. Però, a diferència del núvol mosquit, aquesta està estructurada.

En concret, acostuma a comptar amb un nucli o equip central que s’encarrega de donar unitat a les accions, concretar els interessos, coordinar les accions, dinamitzar les relacions i afavorir la participació. Aquest equip respon davant l’assemblea que els ha escollit. I tots els membres que participen a la xarxa compten amb mecanismes de control i avaluació de la gestió desenvolupada per part d’aquest nucli. Així, es pot dir que les relacions que s’estableixen són tant verticals (membres i equip central) com horitzontals (entre les entitats que la configuren), en funció de les necessitats o tipus d’accions que es desenvolupin.