Josep Maria Canyelles: “No pots apel·lar a la responsabilitat dels altres sense gestionar la teva”

Fer una donació a una entitat social no vol dir necessàriament ser una empresa socialment responsable. La responsabilitat social corporativa (RSC) va molt més enllà de les accions solidàries puntuals i té a veure amb la manera com les empreses gestionen la seva activitat i els impactes que generen en la societat. En aquest context, les entitats del tercer sector no només poden rebre suport econòmic, sinó que també tenen molt a aportar a l'hora d'identificar necessitats socials i construir aliances amb el món empresarial.

Aprofundim en aquesta qüestió amb el Josep Maria Canyelles, director de Respon.cat, una associació empresarial que promou la responsabilitat social a Catalunya. Parlem de com es poden construir relacions entre empreses i entitats que vagin més enllà de les donacions, les dificultats que encara existeixen per consolidar aquestes aliances i la importància de mesurar si les iniciatives que s'impulsen generen canvis reals.

Què entenem per Responsabilitat Social Corporativa?

No podem pressuposar que la responsabilitat davant de la societat sigui només de les empreses. És de totes les organitzacions, també dels ajuntaments, les fundacions o les cooperatives. Quan parlem de responsabilitat social corporativa, parlem de com una organització assumeix que no només té responsabilitats davant de la llei, sinó també davant de la societat.

Com es concreta aquesta responsabilitat?

Vol dir entendre que la seva activitat genera impactes positius i negatius, i intentar minimitzar els negatius i maximitzar els positius, tenint en compte les expectatives de la societat i dels grups d'interès més propers. És un enfocament que ha anat agafant força durant els últims trenta anys i que ha passat de la filantropia a una gestió de la responsabilitat social cada vegada més sistematitzada.

I les entitats del tercer sector, quin paper hi tenen?

En primer lloc, les entitats han de gestionar la seva pròpia responsabilitat social, que a vegades es dona per implícita. Com qualsevol organització, una entitat sense ànim de lucre ha de gestionar la seva missió, allò que li dona sentit, i assegurar que genera el màxim impacte amb la màxima eficiència. Pot passar que una organització neixi per un motiu i que, malgrat les declaracions i les intencions, acabi funcionant com una estructura d'autoocupació. No és cap crítica, però si ha perdut el sentit missional que hi havia en el seu origen, potser hauria de ser una cooperativa més que una associació.

Però la responsabilitat d'una entitat no s'acaba aquí.

També cal gestionar de manera transversal les altres qüestions que ens demana la societat. Al sector no lucratiu, el sentit vocacional i la dedicació a una causa concreta poden fer que ens oblidem d'altres matèries. Si treballes per la igualtat de les dones, no pots desatendre els aspectes ambientals, i si treballes en temes ambientals, no pots oblidar la diversitat cultural. La teva missió és l'objectiu prioritari, però això no vol dir que hagis de deixar de gestionar altres qüestions, ni que sigui com a principi d'actuació.

Per què és important que les entitats facin aquest exercici?

En primer lloc, per coherència. No pots apel·lar èticament a la responsabilitat dels altres sense gestionar la teva. Segurament és més complex fer-ho en una empresa industrial que fabrica productes químics, però una entitat també ho ha de fer. I hi ha una altra raó. Si el que vols no és només trucar a la porta d'una empresa perquè et doni calerons, sinó construir aliances, has de ser capaç de generar confiança. I difícilment generaràs confiança si no ets exemplar. No parlo només d'exemplaritat entesa com una qüestió d'imatge, sinó també de ser capaç d'entendre molt bé l'empresa amb qui vols col·laborar i les dificultats que té.

Com s'arriba a aquesta complicitat?

Quan tu mateix treballes per una missió i, al mateix temps, has de tenir en compte moltes altres qüestions, entens millor aquesta complexitat. Això et permet posar-te en el lloc de l'altre, generar una certa empatia i estar en condicions d'ajudar-lo a ser millor en la gestió d'aquestes matèries. Aquesta complicitat permet construir l'aliança en un terreny equivalent. Al final, encara que tinguem objectius molt diferents, tots som organitzacions que hem de gestionar una certa complexitat i els reptes que tenim avui dia.

Les entitats poden ajudar les empreses a identificar necessitats socials que potser desconeixien?

Efectivament. Cada vegada més, les empreses comencen a entendre que han de passar d'un enfocament filantròpic, reactiu o bonista a una manera de fer més sistemàtica. No vull que soni a crítica, perquè donar diners al primer que truca a la porta està molt bé, però arriba un moment en què cal identificar quins són els reptes socials o culturals més rellevants del territori i quins estan més alineats amb l'activitat de l'empresa. Això requereix un esforç més professional i una major sistematització, que va més enllà de la captació de fons.

Què més haurien de tenir en compte les empreses?

Hi ha un pas més, vinculat directament a la responsabilitat social. Les empreses no es relacionen amb la comunitat, les empreses són comunitat, en formen part. Per tant, han de ser actors que ajudin a desenvolupar-la i assumir un compromís proactiu. Cada vegada més, aquesta relació amb la comunitat hauria d'estar integrada en la seva gestió i en el seu model d'empresa. Durant els últims trenta anys, les empreses han anat incorporant al seu perímetre de gestió qüestions que abans en quedaven fora.

Per exemple?

La gestió ambiental és un bon exemple. Abans les empreses pràcticament no se n'ocupaven, però de mica en mica l'han incorporada a la seva gestió, no només per les obligacions legals, sinó també per qüestions d'eficiència i economia circular. Amb els temes socials, en canvi, encara no s'ha fet aquest pas de manera generalitzada. Hi ha empreses que els gestionen, i algunes molt bé, però majoritàriament continuen fora del perímetre de gestió empresarial. El repte és integrar-los en la gestió de l'empresa i entendre que són una qüestió substancial, no una cosa que s'aborda de manera reactiva o per bonisme.

Què cal perquè aquestes aliances entre entitats i empreses funcionin?

En primer lloc, crear confiança. A partir d'aquí, cal que hi hagi un acompanyament mutu en la gestió de la responsabilitat social de cadascú i un aprenentatge compartit. Que no sigui només anar a demanar alguna cosa a l'altra part. També és important poder analitzar conjuntament quins són els reptes i les necessitats del territori. Evidentment, aquí qui en sap més és l'entitat, però cada vegada hi ha més empreses interessades a participar en aquest procés de diàleg, a entendre els perquès. Si han participat en la identificació de les necessitats, també serà més fàcil implicar-les en el projecte. I després hi ha una altra qüestió important, que és la transparència.

 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Respon.cat (@respon.cat)

Parlem de transparència.

La transparència és un concepte que sovint s'entén malament, també al tercer sector. Moltes entitats pensen que n'hi ha prou amb tenir la memòria publicada i els pressupostos auditats. I està molt bé, però per generar confiança amb una empresa cal anar més enllà. Si una empresa vol col·laborar amb una entitat petita del barri, li interessarà saber qui hi ha al darrere, quin projecte té i quina és la seva estratègia. També voldrà saber si aquest projecte tindrà continuïtat encara que hi hagi canvis a la junta directiva. Fer entendre que hi ha un projecte de llarg termini també és transparència, no només publicar els comptes.

Això, les entitats ho tenen prou assumit?

El sector ha avançat molt, però encara hi ha entitats que truquen a la porta d'una empresa pensant que, com que no tenen ànim de lucre i fan coses interessants, tenen dret a rebre suport. I les coses no funcionen així. Per construir una aliança, l'entitat s'hauria de preguntar què pot fer perquè aquella empresa sigui millor i, alhora, l'empresa què pot fer perquè l'entitat sigui millor. No es tracta només de donar diners a canvi de sortir a la foto o a la premsa, tot i que això és legítim. Cal un procés de confiança, un festeig en comú, compartir valors i objectius. Si no, encara que en diguem aliança, serà la col·laboració de sempre, en què cadascú mira què pot arreplegar de l'altre. 

També cal tenir en compte els interessos de cada part.

Exacte. Per això cal molta transparència i explicar clarament què busca cadascú. Una empresa pot voler, per exemple, que les persones que hi treballen interioritzin uns valors que ja formen part del seu discurs, però que potser no s'estan treballant prou internament. En aquest cas, una col·laboració amb una entitat, a través del voluntariat, pot ajudar a reforçar aquests valors. Però cal explicar quina és la necessitat real per decidir què es pot fer. De vegades, una empresa impulsa un projecte de voluntariat simplement perquè ha vist que altres ho fan, sense acabar d'explicar què vol aconseguir.

Com responen les entitats a aquestes propostes?

A vegades la mateixa entitat tampoc no ho pregunta, perquè ja li va bé començar a treballar amb una empresa. Per això és important posar les coses sobre la taula i entendre les motivacions de totes dues parts. Si es parla clar, tothom pot sortir-ne més enfortit. I si es veu que aquell tipus d'aliança no interessa, es pot buscar una altra fórmula de col·laboració. I no passa res.

Com veus la situació de la responsabilitat social corporativa a Catalunya? Les empreses estan cada vegada més conscienciades?

Jo diria que sí, que el nivell de consciència ha anat creixent. Cada vegada es parla més de la necessitat que la responsabilitat social sigui transversal i estigui integrada en l'estratègia de l'empresa, també des de l'alta direcció. És una idea que defensem des del principi, però ara es posa molt el focus en el propòsit. El concepte no és nou, però remarca que l'empresa hauria d'explicitar quina contribució vol fer a la societat, més enllà del producte o servei que ofereix. Aquesta declaració de propòsit sovint substitueix la missió de l'empresa i posa l'accent en com vol contribuir a fer un món millor, dit de manera genèrica. En aquest sentit, crec que estem avançant.

I quines dificultats hi detectes?

En els últims anys he notat un cert relaxament en empreses que havien impulsat processos de diàleg amb els grups d'interès, amb espais on parlaven amb les entitats. Inicialment, potser perquè era una cosa nova i hi havia més desconeixement, aquests processos es feien amb més rigor. Ara sembla que algunes empreses ja donin per fet que coneixen les entitats i saben què volen. El problema és que aquests processos de diàleg es mantenen més per una obligació metodològica que no pas per una voluntat de crear valor compartit i generar aliances. En aquest sentit, no s'ha avançat prou.

Hi ha altres factors que hi influeixen?

També notem que, després de la pandèmia, les empreses van més saturades que mai. Alhora, les exigències europees de transparència vinculades a la responsabilitat social s'han anat relaxant. Cal recordar que la responsabilitat social és voluntària. A això s'afegeix que als Estats Units s'han penalitzat les polítiques de diversitat, equitat i inclusió (DEI). Tot plegat fa que algunes empreses que continuen compromeses amb aquests valors tinguin dificultats per trobar temps i demanin que els ho donem més mastegat. Per tant, la responsabilitat social continua avançant, també pel que fa al propòsit, però el progrés no és lineal. Segons el sector, el moment i els riscos econòmics, hi ha alts i baixos. Cal estar atents a com evoluciona.

Com treballeu des de Respon.cat per facilitar aquestes aliances?

A Respon.cat treballem les diferents dimensions de la responsabilitat social, però amb la nova presidència hem posat el focus estratègic en dues qüestions, el propòsit de les empreses, vinculat al bon govern, i la seva relació amb la comunitat, en l'àmbit social. Sobretot volem ajudar les empreses a sistematitzar aquesta relació i disposar de canals per desenvolupar-la. Per exemple, la Federació de Voluntariat Social pot facilitar que una empresa que vulgui impulsar accions de voluntariat trobi vies per fer-ho.

I com ho voleu concretar?

Nosaltres no podem dedicar-nos a canalitzar totes aquestes demandes, perquè ens saturaria, però sí que estem parlant amb organitzacions per promoure espais de trobada, com ara marketplaces, que permetin avançar cap a una cultura compartida. Creiem que la relació amb la comunitat hauria de tenir més pes en el model català de responsabilitat social. El model britànic, per exemple, ha estat molt basat en aquesta relació, i penso que a Catalunya té tot el sentit apostar-hi, per la importància que l'associacionisme i el món fundacional han tingut en la nostra vertebració social durant l'últim segle i mig.

Com podem saber que una iniciativa de responsabilitat social té un impacte real?

Aquest és un gran tema. Crec que una de les tendències importants hauria de ser el càlcul de l'impacte, tot i que potser és més un desig que una realitat. Parlàvem de la necessitat d'enfortir i sistematitzar la relació de les empreses amb la comunitat, i una conseqüència d'això hauria de ser poder mesurar l'impacte que generen aquestes iniciatives. És una qüestió molt tècnica i no és fàcil, perquè les eines que existeixen tenen una certa complexitat. Però, més enllà de les metodologies concretes, crec que hi ha una qüestió de fons molt important a l'hora de valorar aquest impacte.

Quina és?

Que les entitats socials no som aquí per acumular activitats, cursos o jornades, sinó per generar el màxim impacte possible vinculat a la nostra missió, i fer-ho amb eficiència. Hem d'aprendre a valorar si tot allò que fem produeix realment un canvi. Més enllà de les metodologies concretes per calcular-ho, cal honestedat a l'hora de revisar la nostra pròpia activitat.

Això no sempre és fàcil.

Perquè massa sovint passa que una activitat pot estar molt ben dissenyada, però queda condicionada pels terminis d'una subvenció. Una cosa que necessitaria dos anys s'ha de fer en dos mesos i, encara que l'activitat s'acabi fent, l'impacte s'esvaeix i pràcticament només ha servit per complir els criteris de la subvenció. Aquí hi ha una responsabilitat pública per la manera com es gestionen les subvencions, que sovint surten tard, però les entitats també haurien de buscar altres vies de finançament. És un tema llarg i complex, però al final hem de ser honestos i veure quin impacte estem generant.

Com avancem en aquesta direcció?

Aquí és on té sentit construir conjuntament, entre empreses, entitats, ajuntaments i altres actors, maneres de valorar i orientar les activitats cap a l'impacte. Hi ha empresaris, empresàries i persones directives que voldrien dedicar part del seu temps, coneixement i experiència a algun projecte social. La donació econòmica vindria després, com una conseqüència d'aquest procés compartit per entendre quin impacte podem generar. És una manera d'implicar persones del món de l'empresa que potser no busquen només visibilitat.

Què els pot motivar a implicar-s'hi?

A vegades les entitats pensem que aquestes persones no tenen temps i que els ho hem de donar tot molt mastegat, prometent-los presència a la premsa. Però potser la porta d'entrada és una altra. Hi ha persones vinculades a empreses familiars, molt implicades i amb un gran sentit dels valors, que també volen conèixer els intríngulis del projecte i entendre com es pot convertir tota aquesta energia humana en un impacte real. Hem de treballar des d'aquesta perspectiva, pensant quin impacte volem generar.