La realitat virtual immersiva pot ajudar a prevenir l’assetjament sexual?

L’experiència d’una situació d’assetjament canvia radicalment quan es viu des de dins i no des de fora. Aquesta és la premissa del projecte REVISE, una recerca de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) que vol analitzar com la realitat virtual immersiva pot contribuir a prevenir l’assetjament sexual generant empatia, canvi actitudinal i conductes prosocials. La hipòtesi és clara: experimentar una situació des de la identitat d’una persona estimada pot provocar transformacions més profundes que observar-la o rebre’n informació.

El projecte parteix d’una idea central: moltes persones reconeixen que l’assetjament sexual és un problema greu, però tenen dificultats per comprendre l’impacte emocional i relacional que té sobre qui el pateix. Per això, l’equip investigador vol explorar eines immersives que permetin generar experiències significatives, especialment en relació amb els homes, que sovint perceben aquestes situacions com a distants o abstractes.

REVISE no planteja la realitat virtual com una eina de sensibilització tradicional, sinó com un instrument d’intervenció psicològica basat en la presa de perspectiva. El protocol de recerca, ja publicat, preveu treballar amb noranta parelles heterosexuals voluntàries per analitzar com diferents experiències immersives influeixen en variables relacionades amb l’empatia, les actituds cap a la violència sexual i les respostes prosocials. El reclutament es farà a través de la pàgina web del projecte.

La recerca es basa en un intercanvi d’identitat: els participants experimentaran una situació des de la perspectiva de la seva parella. Segons els investigadors, aquest ancoratge relacional pot transformar una reacció moral general en una experiència emocionalment rellevant. L’equip parteix d’un estudi preliminar —encara no publicat— que ja va mostrar diferències significatives entre participants que utilitzaven un avatar genèric i participants que interactuaven amb un avatar basat en la seva parella.

El protocol estableix tres condicions experimentals: realitat virtual immersiva amb intercanvi d’identitat en un escenari d’assetjament sexual, realitat virtual immersiva en un escenari neutral i observació d’un escenari d’assetjament sexual. La intervenció consisteix en una única sessió, amb avaluacions inicials, immediates i al cap de tres mesos. Les respostes es recolliran mitjançant qüestionaris psicològics, entrevistes qualitatives i mesures fisiològiques com el seguiment de la mirada i la pupil·lometria.

L’estudi vol mesurar si aquesta experiència immersiva aconsegueix reduir creences associades a l’agressió sexual, incrementar l’empatia, modificar actituds de gènere, afavorir conductes prosocials i millorar dinàmiques relacionals. També vol analitzar com les persones narren l’experiència, quins elements recorden i quines converses emergeixen posteriorment amb les seves parelles. L’equip espera generar coneixement metodològic sobre l’ús de la realitat virtual immersiva en recerca psicològica i prevenció de violència sexual.

A llarg termini, l'equip investigador considera que aquestes eines podrien complementar programes educatius, comunitaris o universitaris orientats a la prevenció de la violència sexual. També apunten que, si els resultats ho avalen, podria explorar-se la seva aplicació en intervencions amb persones que han exercit violència o en entorns penitenciaris. El projecte s’emmarca en la missió de recerca 'Tecnologia ètica i humana' de la UOC.