L’aFFaC reclama que el futur de l’educació es construeixi des dels centres i la comunitat educativa

Les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC) celebra que el Govern vulgui obrir un debat sobre el futur de l’educació, però considera que aquest procés ha de partir de les necessitats que ja fa anys que assenyala la comunitat educativa. En aquest sentit, l’entitat defensa la necessitat d’impulsar un Acord per l’Educació Pública que permeti establir prioritats compartides entre famílies, docents i altres agents, amb compromisos concrets, calendari, pressupost i mecanismes d’avaluació.

La proposta de l’aFFaC parteix de les mancances estructurals que encara afecten la xarxa pública i que, segons l’entitat, no han rebut una resposta suficient per part de l’Administració. Entre els àmbits que assenyala hi ha la planificació de la xarxa pública, la gratuïtat real, el desplegament de l’educació inclusiva, unes infraestructures adaptades a les noves condicions climàtiques i una inversió pública suficient.

Un acord que parteixi de la realitat dels centres

L’aFFaC va situar la necessitat de treballar aquest acord el passat mes de maig i defensa que el debat actual no hauria de començar de zero. Per a l’entitat, bona part dels reptes del sistema educatiu ja estan identificats en polítiques, drets i compromisos que no s’han desplegat prou o que encara no s’han fet efectius. Per això, planteja posar el focus en què està impedint que aquestes polítiques arribin als centres i en quines decisions cal prendre per transformar aquesta realitat.

“Les famílies fa anys que assenyalem els problemes de l’educació pública i també aportem propostes. Ara cal que aquestes veus no siguin només escoltades, sinó que puguin participar en la construcció de les prioritats i de les solucions. Necessitem un procés que parteixi dels centres i dels territoris i que després es tradueixi en decisions, pressupostos i compromisos concrets”, afirma Jordi de Carreras, president de l’aFFaC.

La proposta de l’entitat planteja partir dels centres i els territoris i posar en comú l’experiència de famílies, alumnat, docents i altres membres de la comunitat educativa de la xarxa pública. A partir d’aquí, l’objectiu és contrastar les necessitats identificades amb l’evidència empírica disponible i convertir-les en una agenda compartida, amb compromisos, calendari i pressupost, així com mecanismes que permetin avaluar-ne el compliment.

La xarxa pública, al centre del procés

Per a l’aFFaC, l’educació pública ha de ser el punt de partida de l’acord, ja que prop del 70% del sistema educatiu és públic. L’entitat assenyala que és en aquesta xarxa on s’escolaritza la majoria de l’alumnat, on treballa una part majoritària dels professionals i on participen la majoria de les famílies del país.

L’aFFaC també vincula aquesta centralitat amb les responsabilitats de l’Administració, especialment pel que fa a la planificació de la xarxa, la dotació de professionals i recursos, les infraestructures i la garantia del dret a l’educació en condicions d’equitat i qualitat. Per això, defensa que situar la xarxa pública al centre significa partir de la realitat de la majoria de centres i famílies i, alhora, de les responsabilitats que corresponen a les institucions.

L’entitat recorda que Catalunya ja va viure un gran debat polític sobre el model educatiu que va culminar l’any 2009 amb l’aprovació de la Llei d’educació de Catalunya (LEC), fruit d’un ampli consens parlamentari. Disset anys després, però, considera que continuen pendents problemes estructurals i compromisos establerts per aquella mateixa llei. Entre aquests, situa l’objectiu d’arribar al 6% del PIB en educació que el president Illa torna a plantejar.

“Ja vam tenir un gran consens parlamentari amb la LEC i, disset anys després, continuem reclamant compromisos que aquella llei ja va establir. No podem tornar a definir la política educativa només des dels equilibris polítics. Cal construir els consensos des de la realitat dels centres, amb la comunitat educativa i a partir de l’evidència disponible. I després exigir que les institucions el converteixin en polítiques, pressupostos i recursos”, assenyala de Carreras.

Més participació de la comunitat educativa

L’aFFaC considera que el Parlament té un paper imprescindible en l’aprovació de les lleis, els pressupostos i els compromisos polítics que se’n derivin. Tanmateix, defensa que, en un procés que no té com a objectiu elaborar una nova llei educativa, els grups parlamentaris no haurien de substituir la comunitat educativa en la definició de les prioritats.

En aquest marc, l’entitat també qüestiona que el Consell d’Educació de Catalunya (CEC) sigui l’espai on es concentri aquesta iniciativa. L’aFFaC recorda que la consellera d’Educació, Esther Niubó, ha assenyalat l’existència d’una crisi de confiança en el sistema educatiu i considera que aquesta situació requereix ampliar els espais de participació i donar més pes a la comunitat educativa i al territori.

“Si el diagnòstic del Govern i la conselleria és que hi ha una crisi de confiança, la resposta no pot ser fer més del mateix. Cal obrir un procés en què famílies, alumnat, professionals de l’educació i altres agents de la comunitat educativa puguin tenir un paper real en la definició de les prioritats i les solucions. L’Acord per l’Educació Pública és la proposta que l’aFFaC ha posat sobre la taula per fer-ho possible”, conclou el president de l’aFFaC.