Robert Quirantes: “El 2027 tornarem a celebrar tots els grans esdeveniments del calendari geganter”
Comparteix
El nou president de l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya defensa una entitat més propera, útil i arrelada al territori.
Fa pocs mesos que el Robert Quirantes i el seu equip han assumit la presidència de l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya (AGC). Tot un repte que afronten amb la voluntat de reconnectar amb les colles, reforçar la presència de l’entitat arreu del país, i també per donar un nou impuls als grans esdeveniments del calendari geganter.
Quirantes parla del moment que viu el món geganter, dels reptes del relleu generacional i de la necessitat d’adaptar-se als nous temps sense perdre l’essència de trepitjar carrer i viure la festa.
Fa prop de tres mesos que tu i el teu equip esteu al capdavant de l’AGC. Com ha començat aquesta etapa?
Ha començat de manera molt positiva. Han estat unes setmanes molt intenses i molt actives, en què s’han revifat moltes coses. Sobretot, hem parlat molt amb les colles, hem fet escolta activa i hem intentat entendre bé tant la realitat en què es trobava l’Agrupació com la situació general de les colles arreu del territori.
Què us han traslladat les colles?
Sobretot, ens han traslladat que necessiten una Agrupació molt més propera, més útil i més present al territori. Aquesta és la comanda principal que ens fan. A banda d’això, també apareixen inquietuds habituals, com el relleu generacional o la situació administrativa del dia a dia de les colles.
Precisament, al programa de la vostra candidatura parlàveu de “tornar a connectar amb les colles”. Què s’havia desconnectat?
Jo no parlaria tant d’una desconnexió, sinó més aviat d’un cert distanciament. Segurament, moltes colles percebien l’Agrupació com una estructura llunyana, un ens que acabava sent poc útil per al seu dia a dia, més enllà de proporcionar-los l’assegurança i poca cosa més. Quan parlem de tornar a connectar amb les colles, volem revertir això. Volem recuperar el sentiment de pertinença i que l’Agrupació no sigui només aquesta part immaterial de la festa, de trobar-nos i celebrar els nostres esdeveniments, sinó també un punt de referència material per a totes les colles geganteres del territori.
Com es concreta això?
Això vol dir oferir serveis, facilitar ajudes administratives o demandes de subvencions, donar assessorament geganter i ser també un espai real de participació oberta. En definitiva, recuperar proximitat, transparència i accions concretes de participació i debat.
Per tant, fer una agrupació més propera i menys centralitzada.
Exacte. Això vol dir, sobretot, trepitjar el territori i no estar sempre davant d’un correu electrònic o d’una pantalla. Per això volem que la figura dels vocals territorials torni a agafar pes, perquè són els qui tenen el contacte més directe amb les colles del seu àmbit. Juntament amb la comissió executiva, han de servir per reforçar les trobades territorials, millorar la comunicació i donar resposta a les necessitats del dia a dia de les colles, des de qüestions administratives fins a dubtes concrets com si cal tenir signatura electrònica com a associació.
Com es traduirà aquesta voluntat d’arribar més enllà?
També vol dir simplificar processos i intentar ser més àgils. Hem d’arribar a tot el territori, ja sigui a través dels vocals territorials, fent formació arreu de Catalunya o generant més presència fora dels espais habituals. Sovint, quan es parla de l’Agrupació, tot se centra a Barcelona, i no pot ser així. Una de les característiques de la nostra comissió executiva és, precisament, que hi ha representació de bona part del territori català.
Parlem dels gegants. Creus que passen per un bon moment?
Com qualsevol àmbit de la cultura popular, el món geganter té pujades i baixades. La Covid-19 va ser un cop important, sobretot socialment, perquè va costar reactivar-ho tot i es van perdre moltes colles pel camí. Però, de mica en mica, tot això s’ha anat recuperant. Crec que la cultura gegantera es va haver de reconvertir i avançar cap a un futur diferent, ni millor ni pitjor. Aquell cop també va servir per adaptar-nos.
Per tant, també té al davant reptes importants.
Ara mateix, el fet geganter és viu. Hi ha molta activitat i molta implicació, però també tenim reptes importants. Com qualsevol àmbit de la cultura popular, ens afecten els canvis socials, les noves formes de participació i el fet que la gent cada vegada tingui menys disponibilitat de temps. Això fa que el compromís sigui més difícil. Diria que és un bon moment, però també cal repensar-lo i entomar aquests reptes. Socialment, estem on estem: tot passa a través d’una pantalla. Però no hem de deixar perdre aquesta essència de trepitjar carrer i viure al carrer. Ens hem de repensar i adaptar. Estem en un bon moment? Sí. Dificultós? També.
Us preocupa el relleu generacional?
Sí, i és un dels temes de què més es parla ara mateix. El relleu generacional s’ha d’incentivar i treballar. El relleu hi és, però no està garantit. Hi ha colles que ho tenen molt ben treballat i que fan un treball intergeneracional, des dels més petits fins als adults, per entendre i viure la cultura gegantera al municipi. Però n’hi ha moltes altres que no.
Així, com es pot treballar aquest relleu?
El relleu no pot passar sol. S’ha de treballar i cuidar perquè sigui atractiu, perquè la gent vegi interès no només en portar un gegant, sinó també en tot el que significa i d’on ve la cultura gegantera. Això implica obrir-nos, innovar i donar espai a aquest relleu dins les colles.
El repte és mantenir el vincle quan els infants creixen.
També hem de tenir en compte que, quan els infants són petits, sovint hi ha molta dèria o devoció perquè els pares els apunten. Però quan arriba la preadolescència es crea un buit, cau la participació i després costa molt tornar-los a connectar. Per això s’han de trobar fórmules perquè no hi hagi aquests buits i perquè el món geganter sedueixi tothom. El relleu hi és, però no està garantit i s’ha de treballar.
Es tracta també de mantenir l’equilibri entre preservar una herència i adaptar-se a nous públics?
Exacte, i sobretot es tracta de mantenir-ho. Aquest equilibri s’ha de treballar molt bé. Hi ha models molt consolidats, com les Santes de Mataró, Vilafranca del Penedès o algunes festes majors, on els grups de cultura popular, no només els gegants, tenen llistes d’espera pel que representen simbòlicament i territorialment. I això és per algun motiu. A més, són llistes d’espera totalment intergeneracionals.
I pel que fa a les grans cites del calendari geganter, creieu que cal repensar-les?
Són projectes molt importants per a l’Agrupació, perquè són els esdeveniments nacionals de l’àmbit geganter. Parlem de la Fira, la Ciutat Gegantera, el Concurs i també la Trobada Nacional de Capgrossos. El problema és que cada vegada costava més que se celebressin tots en un mateix any, perquè per la seva magnitud no sempre hi havia colles que els volguessin entomar.
Cal que siguin més accessibles.
Tenim clar que aquests esdeveniments han de ser adaptables, tant en el format com en la manera d’entendre’ls. Han de ser accessibles per a les colles que els organitzen i, alhora, atractius per al públic. Un dels objectius era fer treball de camp i tornar-ho a moure tot, especialment la Trobada Nacional de Capgrossos, que volem recuperar.
En aquest sentit, teniu un objectiu molt clar.
En aquests dos mesos hem fet molta feina i, si no hi ha cap canvi, el 2027 l’Agrupació tornarà a fer tots els esdeveniments. Ja hi ha colles interessades i estem en procés de votació perquè es facin la Fira, la Ciutat Gegantera, el Concurs i també la Trobada Nacional de Capgrossos, disset anys després. L’objectiu és recuperar aquests esdeveniments, aquesta part immaterial de l’Agrupació que és la festa, i fer-los renéixer, però actualitzant-los.
De quina manera?
Per exemple, abans en una Ciutat Gegantera hi podia haver cercaviles quilomètriques, però l’any 2026 això ja no és necessari. Hi ha moltes altres maneres de posar de manifest que un gegant balli. S’ha de fer accessible, recuperar els esdeveniments i aconseguir que tothom hi tingui el seu paper.
Quina relació ha de tenir el món geganter amb altres àmbits de la cultura popular catalana?
La cultura gegantera no pot viure aïllada. Tenim molt clar que és important col·laborar i generar projectes compartits amb altres associacions i àmbits de la cultura popular. Sovint posàvem com a exemple l'agrupació del Bestiari, una federació germana, que ha liderat molts projectes, com els carnets 3D de figures. En aquest sentit, els geganters anem més enrere i tenim camí per recórrer.
Què us pot aportar aquesta relació amb altres federacions?
Aquests processos ens han de permetre alinear-nos més amb altres federacions de cultura popular, anar junts, aprendre els uns dels altres i defensar el que calgui. Hem de tenir més capacitat de projecció com a cultura dins del nostre país. És una línia que hem començat a treballar molt lleument, perquè en dos mesos tampoc hem tingut gaire marge. Però hem d’anar agafats de la mà. Al final, caminant junts arribarem més lluny. Som un país amb una cultura fantàstica i l’hem de defensar plegats allà on faci falta.
Si d’aquí a quatre anys haguéssim de resumir el mandat del teu equip en unes poques idees, quines t’agradaria que fossin?
Si la gent torna a sentir-se l’Agrupació com a seva, com una eina útil i realment connectada amb la realitat del territori, crec que haurem fet una bona feina. Més enllà de posar l’Agrupació al dia, recuperar esdeveniments i posar-ho tot a lloc, el més important és recuperar aquest sentiment de pertinença. Si ho aconseguim, estaré satisfet.
Afegeix un nou comentari