Marta Esteve: “La cultura compromesa ens interpel·la sobre el món en què vivim i les coses que ens preocupen”
Comparteix
La directora de la Fundació Carulla explica les claus de la Plenària Mutare 2026, que enguany posa el focus en el paper de la cultura davant la polarització, el racisme, la deshumanització i els discursos que fracturen la societat.
En un temps marcat per l’auge dels discursos d’odi, la polarització i la normalització de relats que divideixen i deshumanitzen, la cultura pot semblar un espai fràgil enfront dels reptes que tenim al davant. Des de la Fundació Carulla reivindiquen que pot ser tot el contrari: una eina per obrir els ulls, generar pensament crític, construir vincles i imaginar respostes col·lectives davant d’allò que ens fractura com a societat.
Des d’aquesta convicció, l’entitat impulsa la vuitena edició de la Plenària Mutare, que enguany se celebrarà el 15 de maig a la Nau Bostik de Barcelona sota el lema ‘Cultura compromesa: la cultura (ens) desperta’. Les inscripcions són gratuïtes i estan obertes per a totes les persones interessades a participar en la jornada.
En aquest marc, la trobada vol posar el focus en el paper de la cultura i les arts davant dels grans reptes socials actuals, des de l’individualisme i els discursos d’odi fins a l’amenaça climàtica, la minorització lingüística i cultural o la necessitat de generar cohesió social. La Plenària es planteja com un espai de diàleg, inspiració i connexió entre professionals, agents culturals, projectes comunitaris i persones vinculades al món educatiu i social, però no vol quedar-se només en la reflexió. Ben al contrari, la jornada busca identificar malestars, donar visibilitat a iniciatives que ja hi estan responent i activar compromisos concrets.
El programa arrencarà amb la conferència ‘Les certeses d’avui’, a càrrec del sociòleg Miquel Missé, i s’articularà al voltant de tres moments: el mapa de certeses, el mapa d’iniciatives i el mapa de compromisos. La jornada combinarà veus i projectes vinculats a les arts comunitàries, l’antiracisme, la desinformació, la pau, la llengua, l’humor o la música, amb la participació de propostes com L’Inevitable, Inèdit Diari, FES! Cultura o la Riborquestra, entre altres.
Amb direcció artística de Neus Masdeu i producció de La Sullivan, la Plenària Mutare aposta per un format participatiu, escènic i experiencial, pensat perquè les persones assistents no siguin només públic, sinó també part activa de la conversa. En parlem amb la Marta Esteve, directora de la Fundació Carulla, per entendre què vol dir avui parlar de cultura compromesa i quin paper pot jugar en un moment que reclama respostes.
Què és la Plenària Mutare i quin paper vol jugar dins del sector cultural i social?
Mutare neix com un espai per posar en diàleg la cultura amb altres sectors. A la Fundació Carulla creiem que la cultura és un motor de transformació social i que, combinada amb altres àmbits, obre interseccions molt potents per millorar la vida de les persones.
De fet, cada edició ha posat la cultura en diàleg amb algun repte del moment.
Sí, fins ara ho hem fet parlant de cultura i intel·ligència, cultura i emergència emocional, cultura i vulnerabilitat… Són espais que sempre parteixen de l’actualitat i del que estem vivint. I, en aquesta edició, teníem clar que la Plenària havia de parlar del món en què vivim, sobretot pel que ha passat en els darrers mesos, però també per una realitat que crec que ha anat avançant en els darrers anys.
La Plenària es presenta sota el lema ‘Cultura compromesa: la cultura (ens) desperta’. Per què heu triat aquest enfocament?
Perquè estem convençudes que la cultura i les arts ens permeten connectar molt emocionalment. Vivim un moment en què rebem i escoltem notícies bastant surrealistes, terribles, increïbles, que ens acaben adormint. Les acabem normalitzant. I, en aquest sentit, creiem que la cultura pot generar nous relats, però també noves oportunitats de connectar, de despertar, de no donar-ho tot per bo i d’entendre que hem de trobar maneres de reaccionar o, com a mínim, de no deixar-ho passar.
De quin compromís parlem? Quin paper hauria d’assumir avui el sector cultural: polític, comunitari, educatiu, social… o tot alhora?
Jo crec que tot alhora. Al final, estem parlant de posar les persones al centre i de parlar del que estem vivint constantment. La cultura compromesa ens interpel·la sobre el món en què vivim i sobre les coses que ens preocupen: l’individualisme, l’amenaça climàtica, la minorització cultural i lingüística, els discursos d’odi, el feixisme… De tot això en podem parlar, i n’hem de parlar.
Perquè això tingui impacte, també cal que la cultura sigui accessible.
Sí, hem d’eliminar barreres i facilitar l’accés a la cultura, sobretot a aquests projectes que estan clarament compromesos amb la realitat que vivim i que ens parlen de coses que ens preocupen. Perquè els projectes culturals poden arribar a molta gent. Fins i tot un mural al carrer el veu tothom.
Així, la cultura ens ha d’ajudar a reconstruir vincles en una societat tan polaritzada?
Sí, i també ens ha d’ajudar a generar cohesió social. Per exemple, ara sembla que, per als partits d’extrema dreta, la immigració sigui el pitjor. Davant d’això, ens hem de preguntar com podem construir espais segurs on trobar-nos amb persones de diversos orígens que viuen al nostre costat, on puguem conèixer-nos i entendre’ns, perquè som veïns i veïnes.
La Plenària comptarà amb veus com Miquel Missé i amb projectes com L’Inevitable, Inèdit Diari, FES! Cultura o la Riborquestra. Què aporta aquesta diversitat de mirades a la reflexió sobre la cultura compromesa?
Potser el més important és que és una plenària que té un alt component escènic i immersiu. No és una jornada convencional. Quan arribis, et trobaràs una mena d’àpat popular de festa major, amb la gent asseguda en taules molt llargues. I això és el que passa en aquests espais: la gent parla, es fa preguntes i comparteix reflexions.
Això també explica que el programa combini formats i llenguatges molt diversos.
Aquesta és una mica l’essència d’aquest Mutare: seure-hi i deixar que vagin passant coses, com la conferència de Miquel Missé, projectes com L’Inevitable, que és un festival d’arts comunitàries a Salt, o la intervenció d’Anna Ferrer, amb una glosa més artística. Crec que és una plenària molt artística, que ens permetrà connectar amb l’emoció en cada moment.
Les persones assistents també hi tenen un paper actiu.
Sí, i com passa a totes les plenàries Mutare, les persones que hi assisteixen també podrien pujar a l’escenari a compartir les seves experiències. Per això és tan important el coneixement cocreat que neix en aquesta jornada.
La Plenària s’organitza en tres moments: mapa de certeses, mapa d’iniciatives i mapa de compromisos. Per què heu plantejat aquest recorregut i què voleu que hi passi?
El que volem és prendre consciència del que estem vivint. Després, conèixer que són moltes les persones i els projectes que hi estan treballant dia a dia. Aquesta sensació d’“ostres, estem sols davant de tot el que està passant” no és veritat. Hi ha molta gent fent coses i, al final, el que hem de fer és donar-nos més la mà i conèixer-nos més els uns als altres.
I d’aquest reconeixement també n’ha de sortir un compromís.
És clar, aquí apareix la pregunta: davant de tot això, jo a què em comprometo? A explicar-ho, a compartir-ho, a fer venir la gent, a aprofitar cada vegada que tinguem un micro a la mà per dir-nos-ho. I, a partir d’aquí, també nosaltres com a fundació podrem plantejar un pla de treball posterior.
Com us agradaria que marxessin les persones que participin en la plenària?
Ens agradaria que sortíssim tots molt desperts i amb moltes ganes de fer coses. Jo sempre dic que hem d’anar obrint escletxes allà on sembla que no n’hi ha, i donar la possibilitat que creixi la natura entre aquestes escletxes. Que emergeixi la cultura i, amb ella, la possibilitat de seguir creient que una altra manera de fer les coses és possible.
Afegeix un nou comentari