Un nou observatori permet radiografiar per primer cop el sistema alimentari dels municipis metropolitans

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha posat en marxa l’Observatori del Sistema Alimentari Metropolità, una nova plataforma que permet conèixer, per primera vegada de manera sistemàtica, com funciona el sistema alimentari dels 36 municipis metropolitans. L’eina ofereix una visió integral sobre la producció, la distribució i el consum d’aliments, així com sobre els impactes socials, econòmics i ambientals que se’n deriven.

L’Observatori ha estat desenvolupat a partir del sistema d’indicadors elaborat per l’Institut Metròpoli, basant-se en treballs previs de l’Institut Cerdà, i neix amb la voluntat de reforçar el coneixement sobre l’alimentació metropolitana, facilitar la presa de decisions públiques i promoure una major sensibilització ciutadana sobre la importància del sistema alimentari.

Una eina per orientar les polítiques públiques

La nova plataforma vol esdevenir un recurs útil tant per a les administracions com per a la ciutadania. Entre els seus objectius hi ha donar suport a les polítiques relacionades amb la salut pública, la sostenibilitat ambiental, la cohesió social i la planificació territorial.

Durant la presentació de l’eina, Raquel Gil, consellera delegada d’Anàlisi de Polítiques Metropolitanes de l’AMB, va destacar: “volem que l’Observatori esdevingui una eina de referència per informar-se i contribuir a la sensibilització ciutadana, al reforç de les polítiques alimentàries locals i a l’impuls de projectes per part del a societat civil”.

Gil també va reivindicar el paper de les polítiques alimentàries en la construcció de territoris més equilibrats i cohesionats, considerant-les un element essencial per avançar cap a ciutats més sostenibles i pròsperes.

El sistema alimentari metropolità genera 11.763 milions d’euros de valor afegit i ocupa prop de 130.000 persones. Font: AMB

Un sector amb un pes destacat a l’economia

Les dades recollides per l’Observatori mostren la importància del sistema alimentari metropolità en l’economia de l’àrea de Barcelona. Actualment, genera 11.763 milions d’euros de valor afegit, una xifra que representa el 7,5% de l’economia metropolitana, i dona feina a prop de 130.000 persones, l’equivalent al 15,5% de l’ocupació total.

L’anàlisi també posa de manifest que el model alimentari metropolità està fortament concentrat en el sector de la restauració, que acumula més del 80% de la riquesa generada i el 85% dels llocs de treball vinculats al sistema alimentari.

L’Observatori evidencia igualment les limitacions territorials d’una àrea fortament urbanitzada. L’any 2024, només el 8,5% del sòl metropolità tenia ús agrari, una xifra molt inferior al 44% que representava a mitjan segle XX. En aquest context, el delta del Llobregat es manté com una de les principals zones productores. Segons les dades recollides, dues terceres parts de la seva superfície corresponen a conreus de regadiu i el 70% de la producció es destina a alimentació humana.

La plataforma també mostra la forta dependència exterior de la metròpolis. Entre 2016 i 2024, només el 14% de les fruites i verdures comercialitzades a Mercabarna procedien de Catalunya, mentre que el 57% arribaven de la resta de l’Estat i el 29% de la resta del món.

Desigualtats reflectides en l’alimentació

Un dels aspectes destacats de l’Observatori és la seva capacitat per identificar les desigualtats socials vinculades a l’accés a l’alimentació. Les dades indiquen que la despesa alimentària ha augmentat significativament en els darrers anys fins a situar-se en 2.249 euros anuals per persona el 2024. Aquest increment ha estat superior al creixement dels salaris, fet que ha repercutit en la capacitat adquisitiva de moltes llars.

A més, un 5,2% de la població metropolitana no es pot permetre consumir un àpat amb proteïna cada dos dies. Paral·lelament, l’Observatori detecta diferències importants entre municipis pel que fa als índexs d’obesitat infantil i adulta, amb territoris que superen àmpliament les mitjanes metropolitanes.

Informació municipal

Una de les principals aportacions de la nova eina és la territorialització de les dades. Per primera vegada es disposa d’informació sistematitzada a escala municipal, fet que permet identificar millor les diferències entre territoris i adaptar les polítiques públiques a les necessitats específiques de cada municipi.

L’Observatori es basa en un sistema de 65 indicadors organitzats segons les diferents fases del sistema alimentari —producció, transformació i distribució, i consum— i incorpora quatre dimensions d’anàlisi: ambiental, econòmica, social i de governança.

Aquest enfocament integral permet entendre les interrelacions entre factors socials, econòmics i ambientals, així com fer un seguiment de l’evolució del sistema alimentari al llarg del temps.

Un sistema alimentari més just

L’AMB considera que aquesta nova infraestructura de coneixement arriba en un moment marcat per la crisi climàtica, l’augment de les desigualtats socials i la pressió sobre els recursos naturals.

Per aquest motiu, l’Observatori està concebut com una eina per contribuir al desplegament del Pla d’acció per a l’alimentació sostenible 2025-2027, facilitar recursos tècnics als municipis i afavorir un debat públic més informat sobre alimentació, salut i sostenibilitat.

La plataforma es complementa amb l’informe ‘Estat del sistema alimentari metropolità’, elaborat per l’Institut Metròpoli, que aprofundeix en la diagnosi del sistema alimentari, les fonts utilitzades i la metodologia emprada per construir els indicadors, i que servirà de base per a futures actualitzacions i seguiments.