Maria Carme Jiménez: “L’abandonament dels pobles respon a processos històrics llargs, no a una sola causa”

Parlar de despoblament rural no és només parlar de pobles que han quedat buits. També és posar el focus en aquells que encara conserven habitants, però travessen una situació vulnerable, i en els que intenten recuperar l'activitat després d'haver estat abandonats. Conèixer aquestes realitats i entendre com han evolucionat és el punt de partida de ‘Pobles abandonats’, un projecte de recerca nascut el 2018 a la Universitat Autònoma de Barcelona, al qual posteriorment es van sumar l’Institut Ramon Muntaner i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana.

Aquest octubre, el projecte ha celebrat a Barcelona el Congrés Internacional (Des)Abandonament, una trobada per compartir experiències i connectar iniciatives que treballen per mantenir vius els territoris. El congrés també ha servit per inaugurar una exposició sobre la recerca, que ara inicia un recorregut itinerant. En parlem amb Maria Carme Jiménez, codirectora del projecte i directora de l’Institut Ramon Muntaner.

Per què vau posar en marxa ‘Pobles abandonats’?

El projecte va començar el 2018 amb l’objectiu de fer un estat de la qüestió de l’abandonament per poder abordar el despoblament. Ens semblava important partir d’aquesta realitat per fer una radiografia de la situació. Per això, no estudiem només pobles abandonats, sinó també nuclis de menys de trenta habitants i d’altres que en algun moment han viscut un procés de recuperació.

La majoria dels nuclis que heu inventariat encara estan habitats.

Sí. Fins ara hem documentat 1.495 nuclis, la major part a Catalunya, i el 68% tenen menys de trenta habitants. És una dada que ens sembla especialment significativa, perquè són nuclis que encara estan vius, però que es troben en una situació molt vulnerable. Per això és important conèixer la seva situació i el context en què es troben.

Qui ha participat en aquesta recerca?

El projecte està coordinat per l’Institut Ramon Muntaner, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, però també ha comptat amb la col·laboració d’altres institucions i de molts investigadors i investigadores, tant en el treball de camp com en la validació de les dades.

I com heu organitzat tota aquesta feina?

Inicialment, vam dedicar molt temps a definir la metodologia, el tipus de fitxes que utilitzaríem i quina informació havien de recollir. Un cop teníem aquesta estructura, vam crear un portal web amb una doble funció. D’una banda, és una eina de treball intern que ens permet incorporar dades i treballar simultàniament en diferents territoris. Aquestes dades, un cop fet el treball de camp, són validades per investigadors i revisades per l’equip coordinador abans de publicar-les. De l’altra, un cop validades, les fitxes queden obertes perquè tothom les pugui consultar.

Què expliquen les dades que heu recollit?

Del total de nuclis inventariats, un 68% encara estan vius, un 20% estan totalment abandonats i un 12% es troben en procés de recuperació. L'àmbit pirinenc és on n'hem registrat més, tant d'abandonats com de petits nuclis de menys de trenta habitants.

Quins tipus de nuclis heu inclòs en l'inventari?

Aquí cal tenir en compte que, quan parlem de pobles, ens referim a diferents tipologies. Per a nosaltres, un poble és un espai que ha tingut activitat social i econòmica, no necessàriament un municipi. Per això, l'inventari inclou parròquies, masos que havien tingut tota una vida al voltant, colònies industrials i fins i tot algunes urbanitzacions abandonades. Tot i això, la majoria dels nuclis que hem documentat són pobles.

Quines són les principals causes que expliquen l'abandonament de tants pobles?

És un fenomen multifactorial, resultat de processos històrics sovint molt llargs. Hi intervenen canvis en l'activitat econòmica, conflictes bèl·lics o, en alguns casos, la construcció d'embassaments, sobretot a la Franja. També hi ha causes naturals, com els incendis que han provocat el desplaçament de població d'un nucli a un altre. Al final, no trobem una sola causa, sinó una acumulació de factors que fan que la vida en un nucli deixi de ser viable. La manca de serveis, les dificultats de comunicació o les oportunitats que ofereixen els pobles del voltant poden acabar provocant que la població marxi. El més important és que les persones que hi volen viure tinguin, com a mínim, les necessitats bàsiques cobertes.

 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Institut Ramon Muntaner (@iramuntaner)

Heu documentat casos en què s'ha pogut revertir l'abandonament.

Sí, tenim casos en què grups de famílies s'han traslladat a un nucli i han aconseguit revitalitzar-lo, generar-hi una activitat continuada i fer-lo créixer. També hi ha iniciatives que no han reeixit, però el que detectem és que la clau acostuma a ser la voluntat d'una comunitat de traslladar-s'hi i implicar-se perquè funcioni. Quan l'arribada de població respon només a una iniciativa puntual, a la llarga no acostuma a funcionar.

Quins casos destacaries?

Penso, per exemple, en la colònia de Cal Rosal, al Berguedà, on una comunitat li ha donat una segona vida amb iniciatives artístiques i residències. Un altre cas és el de les Masies de Castelló, on les famílies mantenen les cases tot i que la manca de serveis impedeix viure-hi. A través d'una associació, els propietaris s'han compromès a conservar el nucli i dinamitzar-lo amb activitats, que cada vegada generen més activitat. És un nucli abandonat, però no mort del tot. També trobem colònies reaprofitades com a habitatge turístic.

Recentment, heu impulsat el Congrés Internacional (Des)Abandonament. Què buscàveu amb aquesta trobada?

Volíem posar el projecte en context europeu i conèixer què s'està fent en altres territoris. Aquí ja hi ha moltes iniciatives, com el treball d'ARCA, l'Agenda Rural o l'Associació de Micropobles, i ens semblava important donar-los visibilitat i afavorir que es connectessin. També vam conèixer l'experiència d'un grup d'estudi de Saragossa que fa anys que treballa el despoblament i que ens va aportar algunes idees.

També vau poder conèixer iniciatives d'altres països.

Vam escoltar experiències d'Itàlia i França, de territoris que havien patit processos d'abandonament o tenen poca població, però que han impulsat iniciatives que els permeten mantenir-se connectats i vius. El que preteníem amb el congrés era, sobretot, escoltar aquestes experiències, trobar-nos i establir contactes que poguessin ser el punt de partida de nous projectes en col·laboració.

Estudiar els pobles abandonats pot ajudar a anticipar el despoblament d'altres nuclis?

Sí, precisament és el que pretenem amb el projecte. Documentem els processos d'abandonament, la pèrdua de població i les iniciatives de repoblament perquè tot aquest coneixement ens serveixi per prendre decisions de futur. Al portal hem creat, amb Power BI, un índex d'abandonament i un altre de recuperació a partir de les dades recollides a les fitxes.

Com funcionen aquests índexs?

Tenim en compte variables com el nombre de cases en peu, els serveis que es conserven o la distància als nuclis més grans. Això ens permet valorar si alguns nuclis abandonats es podrien recuperar i, sobretot, si els pobles de menys de trenta habitants tendeixen cap a l'abandonament o encara tenen possibilitats de tirar endavant. És en aquests nuclis petits on més ens interessa detectar si encara hi ha marge per recuperar-los o si es troben en una situació de declivi molt avançat.

I ara, com es pot traslladar tot aquest coneixement a la pràctica?

Nosaltres hem creat una base de dades que pot servir de punt de partida perquè el món acadèmic, les administracions i les iniciatives que ja estan en marxa puguin estirar fils. És una base científica molt sòlida, fruit del treball de camp a peu dels nuclis i de tota la documentació que hem pogut recollir.

Què hi podem trobar en aquesta base de dades?

El projecte reuneix més de 23.000 recursos documentals, vinculats a cada nucli. A les fitxes, a més de les dades recollides sobre el terreny, es poden consultar bibliografia i imatges que permeten tenir una visió més transversal de cada cas. L'objectiu és que tot aquest coneixement serveixi per donar continuïtat a la recerca i ajudar a impulsar iniciatives de recuperació de nuclis o dinamització del territori. Nosaltres estem a disposició per col·laborar-hi.