La Fira Mediterrània de Manresa posa la participació al centre de la cultura popular
Comparteix
La 29a edició de la Fira, del 15 al 18 d’octubre, aplegarà 85 propostes per reforçar els formats participatius, l’associacionisme cultural i la creació d’arrel.
La cultura popular no es pot entendre sense la participació activa de la gent. Més que un patrimoni per preservar, és una pràctica que es construeix i s’articula col·lectivament. Es manté viva perquè hi ha persones que la canten, la ballen, la toquen i la transmeten. No hi ha castell sense una pinya que l’aguanti, ni sardana sense una rotllana de persones que la ballin. És precisament aquesta dimensió participativa la que vertebra la 29a Fira Mediterrània de Manresa, que se celebra del 15 al 18 d’octubre amb més d’una vuitantena de propostes artístiques vinculades a les arts d’arrel.
Aquesta aposta es tradueix en una programació àmplia i molt pensada perquè el públic pugui implicar-se en primera persona i formar-ne part activa, en comptes de limitar-se a ser simples espectadors. “Volem que participeu, que feu cultura popular i que els professionals us emporteu aquestes idees per programar a casa vostra”, assegura el Jordi Fosas, director artístic de la Fira, en un missatge publicat a les xarxes socials. Així, la mirada de la Fira també es dirigeix a les programadores i agents culturals, amb la voluntat que aquestes formes de participació tinguin continuïtat més enllà de Manresa i puguin traslladar-se a altres municipis.
La programació concreta aquest sentit participatiu de la cita en propostes com els ‘Saraus d’arrel’, que els vespres de dijous, divendres i dissabte convertiran la Taverna Cervesa Guineu en un espai sense escenari ni platea, on tothom podrà sumar-se al repertori de música i dansa tradicionals dinamitzat per Alidé Sans, Carles Belda i Trèvol.
En la mateixa línia, l’‘Hostal Càntut a la Fira’ recuperarà el costum de cantar al voltant de la taula, amb dinars compartits que combinaran cançons de tradició oral i repertoris de Sandra Monfort, Pitxorines i Arnau Tordera. També hi haurà tallers per apropar el públic a la polifonia tradicional catalana i a diferents gèneres de ball d’arrel, amb la idea que els aprenentatges adquirits es puguin posar després en pràctica en altres espais de la Fira.
Més enllà dels formats oberts a la participació del públic, la iniciativa també posa el focus en l’associacionisme que sosté bona part de la cultura popular durant tot l’any. En aquest sentit, l’itinerari ‘Fem Cultura Popular’ es consolida i reuneix setze propostes creades per entitats o que compten amb la participació activa d’entitats i col·lectius. És el cas, per exemple, de les ‘Sardanes cantades’ de Les Anxovetes, que a Manresa comptaran amb la implicació d’entitats sardanistes locals; de l’actuació castellera amb els Tirallongues de Manresa, els Castellers de Cornellà i els Castellers de Santpedor; o de la trobada de bestiari organitzada per l’entitat manresana Xàldiga Taller de Festes, amb cercaviles i la participació de diverses figures i colles d’arreu del país.
Una de les idees que plana sobre bona part de les propostes de la Fira és que mantenir viva la cultura popular no vol dir conservar-la intacta. També implica reinterpretar-la, barrejar-la amb llenguatges contemporanis i trobar noves maneres de portar-la al present. ‘BŌ’, de Brodas Bros i els Bastoners de Sant Cugat, és un bon exemple d’això, atès que parteix del ball de bastons i el combina amb dansa urbana, hip-hop, popping, locking i breakdance. Aquesta voluntat de revisitar l’arrel també apareix en altres disciplines, com a ‘El llibre vermell’, que combina folk, jazz i electrònica, o ‘Sirènia’, que porta l’Havanera cap a nous terrenys.
Participar també és un dret cultural
Com expliquen des de l’organització, la idea de la fira participativa també connecta amb el debat sobre els drets culturals. Participar en cultura no és només tenir la possibilitat d’accedir a una activitat, sinó també poder formar part activament de la vida cultural de la comunitat. La Fira hi dedicarà part de la programació professional del 15 d’octubre, amb sessions com ‘Contextos participatius i drets culturals’ i ‘De la participació a la cocreació: pràctiques de creació col·lectiva a les arts escèniques i la música’, aquesta última impulsada per l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central. La proposta posa el focus en la diferència entre programar activitats per a una comunitat i impulsar processos en què aquesta comunitat també participa en la creació i transmissió de la seva cultura.
Aquesta voluntat participativa també es trasllada als espais de la Fira. La Taverna Cervesa Guineu guanya pes com a punt de trobada i concentrarà bona part de les propostes pensades per fer cultura de manera compartida. Per altra banda, enguany la Plaça de la Fira es trasllada a la plaça Neus Català i Pallejà, on tindran una presència destacada les activitats vinculades a l’associacionisme de cultura popular i tradicional. Igualment, es reforçarà l’escenari de la plaça Sant Domènec, que acollirà els principals concerts a l’aire lliure.
En el rerefons d’aquesta edició es manté l’esperit de sempre, que l’ha situat com una de les principals referències quan es tracta de lluir el bo i millor de la cultura popular i tradicional catalana. “La Fira continua sent aquest gran aparador del que està passant en les arts d’arrel del país”, assenyala Fosas. Si donem un cop d’ull als números, la cita d’aquest 2026 reunirà 85 propostes artístiques en un total de 136 funcions, amb 51 estrenes, que representen el 60% de la programació. Del conjunt de funcions, 74 seran gratuïtes i 62 de pagament.
Una altra peça important de la Fira és l’Obrador d’arrel, el programa d’acompanyament a la creació que dona suport als artistes que treballen a partir de la tradició i la cultura popular. En aquesta edició, 23 de les 85 propostes de la programació, un 27%, estan vinculades als seus diferents programes. “La Fira ha ajudat a donar circuit a tots aquests projectes i, alhora, els ha provocat”, explicava Fosas en una entrevista a Xarxanet, en què definia l’Obrador com un espai perquè els artistes poguessin desenvolupar i arriscar amb noves propostes.
Com ja és habitual, la Fira també es vol projectar a l’exterior i aquest any se centra en Flandes. La cita acull cinc projectes artístics flamencs, entre propostes de música, circ i ball participatiu. “Podrem veure projectes de música, de circ, de ball participatiu de Flandes i, alhora, treballar moltes connexions perquè companyies catalanes actuïn a Flandes”, explica Fosas. D’aquesta manera, el focus també busca reforçar els vincles entre els dos territoris i obrir nous horitzons per a les companyies catalanes.
La cloenda tornarà a portar la idea de participació al centre. ‘Decostumari’, de L’Esbord i l’Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya (OMAC), convertirà la plaça Major en un espai de dansa i música compartides, amb la participació de diversos esbarts. “Volem que sigui una Fira molt participativa, perquè tothom pugui ballar, tocar i cantar”, rebla Fosas. Qui tingui ganes de participar i viure la cultura popular té una cita a Manresa del 15 al 18 d’octubre.
Afegeix un nou comentari