Les entitats ambientals exigeixen un finançament estable i estructural per conservar la natura
Comparteix
Amb la vista posada en les negociacions pels pressupostos del 2026, la Xarxa per a la Conservació de la Natura reclama garanties pressupostàries per desplegar el Fons de Patrimoni Natural i desbloquejar l’Agència de la Natura de Catalunya.
Som realment conscients de tot el que ens juguem si no protegim la natura? L’aigua que surt de l’aixeta, l’aire que respirem o la capacitat de resistir una riuada, una sequera o un incendi depenen de la salut dels ecosistemes. Boscos, rius, aiguamolls i espais naturals tenen una funció decisiva —i massa sovint poc valorada— en el nostre dia a dia: des de sostenir la vida quotidiana fins a protegir la salut i assegurar l’activitat econòmica.
No preservar aquesta infraestructura essencial de país té conseqüències. Si parlem de biodiversitat, pilar de la vida a la terra, en les darreres dues dècades Catalunya ha perdut de mitjana un 28% de les poblacions de fauna salvatge, segons l’Indicador del Planeta Viu 2024, un retrocés que posa en risc serveis i recursos essencials per a la vida. Igualment, l’informe constata una davallada del 40% en els ambients agrícoles i prats, així com en els ambients d’aigües continentals, mentre que en boscos i matollars es quantifica en un 15%.
La Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN) no es cansa d’alertar que aquests indicadors, lluny de millorar, empitjoren any rere any. Per això, coincidint amb la negociació dels pressupostos de 2026 del Govern de Catalunya, l’entitat ha alçat la veu per reclamar un finançament estable i estructural per a la natura. “Ens juguem que la natura continuï sent un actiu de país, perquè és la base de la nostra economia i també de la nostra salut”, adverteix la Sandra Carrera, directora de la XCN.
La reivindicació de la XCN arriba en un moment clau. Després de dos anys de pressupostos prorrogats, el debat dels comptes del 2026 obre una finestra d’oportunitat per revertir deficiències que s’arrosseguen des de fa temps en les polítiques de conservació a Catalunya. Un dels factors clau és el bloqueig de l’Agència de la Natura de Catalunya, que acumula més de cinc anys de retard. Sense aquest organisme, el sistema que hauria de garantir una planificació i gestió dels espais naturals queda coix. I de retruc, també queda compromès el Fons de Patrimoni Natural, el principal instrument de finançament per conservar la natura.
Per a Carrera, el problema de fons és que Catalunya no disposa avui d’un “organisme amb les competències assignades” que lideri aquestes polítiques amb estratègia i continuïtat. “Des del 2010, que es va desmantellar el Departament de Medi Ambient, el que hem vist és que totes aquestes polítiques han anat pivotant entre el Departament d’Agricultura, el de Territori i altres polítiques sectorials”, afirma, i afegeix que tot plegat “es tradueix en manca d’estratègia clara i de competències ben definides”.
Menys d’un euro de cada mil per protegir la natura
Per entendre l’abast de l’infrafinançament de la natura, només cal donar un cop d’ull a les dades. El pressupost total de la Generalitat de Catalunya per al 2026 se situa al voltant dels 40.000 milions d’euros. D’aquests, només quinze milions es destinen de manera estructural a les polítiques de conservació de la natura. O dit d’una altra manera: de cada mil euros de despesa pública, menys d’un euro va directament a protegir el patrimoni natural.
Una xifra que des de la XCN consideren del tot insuficient, i més tenint en compte que els espais naturals protegits de Catalunya ocupen més d’un milió d’hectàrees. En dades, això es tradueix en uns quinze euros anuals per hectàrea, una quantitat que, d’acord amb les entitats ambientals, no permet garantir una gestió bàsica adequada de boscos, rius o aiguamolls.
En aquest escenari, Carrera posa el focus en dues conseqüències centrals: la manca d’estabilitat i de capacitat per respondre als reptes actuals. “Aquesta situació fa que no tinguem assegurat un pressupost estable i, sobretot, que sigui totalment insuficient per donar resposta als reptes actuals de biodiversitat i climàtics que té Catalunya”, assenyala. Alhora, aquesta precarietat implica “no poder mantenir els equips de treball necessaris per gestionar els espais naturals protegits”.
No és un tema menor, atès que Catalunya ha de complir uns compromisos definits a escala europea pel que fa a la conservació i restauració de la natura. Per a la directora de l'entitat, és evident que amb l’actual finançament serà inviable assolir els reptes que fixa Europa en aquest àmbit. “La legislació europea exigeix restaurar el 30% dels hàbitats degradats abans del 2030; amb aquest pressupost, serà impossible arribar-hi”, anticipa.
Aquest pressupost estructural de quinze milions es complementa amb un pressupost finalista d’uns vint-i-cinc milions del Fons de Patrimoni Natural, que sumen uns quaranta milions d’euros anuals. Una part important d’aquesta quantitat prové del 50% de la recaptació de l’impost sobre el CO2 dels vehicles, recollit a la Llei 16/2017 de canvi climàtic.
Amb tot, la llei no preveu només aquest impost, sinó que també estableix la creació d’altres tributs sobre emissions de gasos d’efecte hivernacle d’activitats econòmiques contaminants —com indústries i grans instal·lacions— i sobre emissions marítimes dels grans vaixells que operen als ports. Aquests impostos, però, mai s’han arribat a activar. El resultat de tot plegat és que una part molt important dels recursos previstos per la llei no s’han recaptat mai i el Fons no ha tingut els ingressos estructurals que es preveia.
Més enllà d’aquesta inacció, Carrera alerta de la fragilitat d’aquest model de finançament. “Dependre d’un tribut com el d’emissions de CO2 dels vehicles és molt vulnerable, perquè un pressupost no pot fonamentar-se en un impost que en qualsevol moment pot desaparèixer”, rebla.
Una precarietat que té conseqüències
Garantir aquests vuitanta milions anuals del Fons de Patrimoni Natural no és demanar res més que el que marca la llei. De fet, també és un compromís explícit de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, qui en la compareixença posterior a la seva investidura va assegurar que l’executiu compliria i destinaria aquests vuitanta milions d’euros al Fons. “El Govern és perfectament conscient que Catalunya, que és rica en biodiversitat, ha de preservar aquest patrimoni”, va sentenciar.
Per a les entitats ambientals, és el mínim per frenar la pèrdua de biodiversitat i conservar la natura, objectius que l’administració té el deure d’assumir. “És el pressupost mínim per poder gestionar més d’un milió d’hectàrees d’espais que la Generalitat té l’obligació de preservar, conservar i restaurar” diu Carrera, qui remarca que aquesta tasca “exigeix equips de treball i inversió sostinguda en la restauració d’aquests espais”.
La realitat, però, és que passen els anys i l’infrafinançament crònic per a la conservació i restauració de la natura persisteix. I té conseqüències. Des de la xarxa asseguren que es tradueix en impactes sobre el terreny, com la manca de garanties de personal tècnic assignat als espais naturals. En aquest sentit, recorden que fa uns mesos es va fer públic que s’havia hagut de prescindir de personal en alguns parcs perquè no hi havia garanties pressupostàries.
Aquesta precarietat també afecta de valent a les entitats que treballen al territori, com ja va fer palès l’estudi ‘Indicadors socioeconòmics i de gènere: Informe de la situació actual de les entitats de conservació de la natura a Catalunya’, impulsat per la XCN i elaborat en el marc del projecte ‘Custforest’. Per exemple, Carrera posa el focus en el bloqueig de convocatòries i ajudes per a projectes de cogestió, sensibilització i educació ambiental, així com en l’acumulació d’impagaments que dessagnen els comptes de les entitats.
El resultat de tot plegat és “un sector molt fràgil i una estructura interna feble dins la mateixa Generalitat per gestionar aquestes accions”. I un escenari poc favorable de cara al futur. “Si no fem espais més resilients davant l’emergència climàtica, tot això tindrà uns costos molt més elevats en els pròxims anys”, augura Carrera.
Davant d’aquesta urgència ecològica i social, les entitats ambientals reclamen responsabilitat institucional i que es compleixin els compromisos adquirits. “És inèdit que després de cinc anys encara no s’estigui complint un mandat del Parlament, per això demanem a tots els partits polítics que siguin responsables amb aquest mandat”, insisteix Carrera. El missatge de la XCN és clar: ja no valen excuses, la natura no pot esperar més.
Afegeix un nou comentari