Cristina Ibañez: “El patiment animal a les granges pelleteres és inevitable”

Aquest diumenge 18 de gener, AnimaNaturalis havia convocat una mobilització a Barcelona per tornar a posar el focus sobre les granges pelleteres i el patiment estructural que genera aquesta indústria. Ajornada al 8 de febrer per les condicions meteorològiques adverses, la protesta servirà per reclamar el tancament definitiu d’un model de producció que implica milions d’animals criats en gàbies i sotmesos a un sofriment inevitable, segons avala l’evidència científica.

La pressió social arriba en un moment clau. Més d’un milió i mig de persones han donat suport a la iniciativa ciutadana europea (ICE) ‘Fur Free Europe’, que reclama prohibir la cria i la comercialització de pells d’animals a tota la Unió Europea. Aquesta iniciativa ha propiciat un dictamen de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (ESFA) que conclou que el benestar animal és incompatible amb el funcionament de les granges pelleteres.

Ara, la decisió està en mans de la Comissió Europea, que en els pròxims mesos ha de posicionar-se sobre una possible prohibició a escala comunitària. En parlem amb la Cristina Ibañez, una de les coordinadores d’AnimaNaturalis, qui analitza el moment polític, l’impacte social i ambiental de la indústria pelletera i el paper del teixit associatiu per avançar cap a una protecció animal més efectiva.

Quin missatge central voleu transmetre amb la manifestació del 8 de febrer?

Fa molts anys que des d’AnimaNaturalis impulsem aquesta protesta, però enguany la convocatòria té un caràcter especial. A la manifestació farem una acció simbòlica similar a la d’edicions anteriors, en què les persones participants representaran amb els seus propis cossos la vida dels milions d’animals que cada any moren a la indústria pelletera. Amb aquesta acció, el missatge central que es vol transmetre és exigir a Europa el tancament definitiu de les granges pelleteres.

Enguany teniu més raons que mai. 

Sí, perquè tenim el suport d’un informe científic de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (ESFA) que és històric i s’ha publicat molt recentment. Bàsicament, l’informe confirma, amb aval científic, allò que fa anys que denunciem: que el patiment animal a les granges pelleteres és inevitable i que els sistemes actuals de gàbies són totalment incompatibles amb el benestar animal.

Aquest dictamen ha sortit a la llum gràcies a la pressió ciutadana.

És així, l’hem conegut perquè la Comissió Europea el va sol·licitar arran d’una iniciativa ciutadana europea (ICE), Fur Free Europe, que va aconseguir recollir més d’un milió i mig de signatures. És a partir d’aquesta pressió ciutadana que es va sol·licitar l’informe i ara, de cara al mes de març, s’espera que la Comissió Europea (CE) prengui una decisió definitiva sobre si prohibeix a tota la Unió Europea la cria i la comercialització de pells d’animals com els visons o les guineus, entre altres.

Quina és la realitat que viuen aquests animals, segons l’informe de l’EFSA?

Viuen amb els moviments completament restringits, sotmesos a un estrès molt elevat per l’aïllament. Això els provoca lesions greus, conductes d’automutilació —arriben fins i tot a menjar-se les seves pròpies extremitats—, coixeres i comportaments absolutament estereotipats. Més enllà del sofriment físic, pateixen danys psicològics greus i irreversibles. Amb tot, el més interessant de l’informe és que tot això és inherent al sistema i que no es pot resoldre ni tan sols amb millores de les condicions. És absolutament impossible.

Per tant, això invalida l’argument que pot existir una pelleteria responsable.

Efectivament, alhora que confirma el que fa dècades que denunciem: que mantenir els animals en gàbies diminutes els provoca un patiment crònic que no es pot alleujar ni prevenir de cap manera.

L’impacte de les granges i de la indústria pelletera va més enllà del benestar animal…

Evidentment, nosaltres som una organització de defensa dels animals, però l’impacte d’aquesta indústria va molt més enllà de l’ètica. Les granges representen una greu amenaça per a la salut pública i també per al medi ambient. Ho hem vist recentment amb la Covid-19, quan prop de 500 granges es van infectar a Europa i Amèrica i això va acabar amb el sacrifici de milions d’animals. A més, l’espècie més utilitzada és el visó americà, catalogat com a espècie exòtica invasora, i és habitual que s’escapi de les granges i acabi al medi natural, amb un impacte molt greu sobre la biodiversitat.

Tornem a la Iniciativa Ciutadana Europea per prohibir les granges pelleteres. Confieu que la decisió de la CE sigui positiva?

Sí, hi confiem perquè tenim molts elements a favor. Disposem d’un informe científic que avala les nostres demandes, comptem amb un rebuig social molt ampli, reflectit en més d’un milió i mig de signatures, i també veiem com fins i tot la indústria de la moda està responent a aquesta pressió social. Cada cop són més les grans marques i dissenyadors —Prada o Gucci en són exemples— que adopten polítiques lliures de pells d’animals i aposten per materials alternatius, com la pell sintètica o altres teixits.   

🔴📢 ¡AVISO IMPORTANTE!

🌧 Debido a las condiciones meteorológicas, la acción prevista para mañana en Barcelona queda aplazada.

👉 Se pospone al domingo 8 de febrero 2026.

Misma hora. Mismo lugar. pic.twitter.com/WdlaJ08dUq

— AnimaNaturalis (@AnimaNaturalis) January 17, 2026

De fet, la tendència general és prohibir aquestes granges.

Sí, molts països de la Unió Europea ja estan prohibint aquestes granges i, de fet, en queden molt pocs que les mantinguin. Per vergonya de les persones que hi vivim, Espanya és un dels països que encara permet aquesta indústria i s’ha convertit en un refugi per a empresaris que no volen abandonar aquesta crueltat. Tenim tots els elements a favor i només falta la decisió final de la Comissió Europea, prevista per al mes de març, que hauria de suposar el tancament definitiu d’aquestes granges.

Per què l’Estat espanyol s’ha convertit en un pol d’atracció d’aquest negoci?

Sap greu que Espanya, massa sovint, estigui a la cua a l’hora d’avançar en drets dels animals. Encara tenim pràctiques com la tauromàquia, per tant, què podem esperar d’un país que permet això? Entenc que hi ha interessos econòmics al darrere que, malauradament, continuen passant per davant de l’ètica i d’una demanda social que cada vegada és més clara.

Espanya està cada cop més sola en aquest aspecte.

A la Unió Europea només queden cinc països que mantinguin granges pelleteres. Fins i tot Polònia, que és el principal productor d’Europa i el segon del món després de la Xina, ja les ha prohibit. Em fa pena que, a Espanya, l’única via per acabar amb aquesta indústria sigui una prohibició de la Comissió Europea i no una decisió que neixi de la voluntat del mateix govern.

Quin paper creus que juguen el teixit associatiu i les entitats per avançar cap a una protecció animal més efectiva?

Penso que és cabdal, perquè al final les polítiques avancen en funció del que demana la ciutadania. Organitzacions com AnimaNaturalis, i moltes altres, fem de pont entre aquesta demanda social i la política. La prova és que hem impulsat una ICE que ens permet demostrar davant la CE quina és realment la voluntat social, una cosa que difícilment sorgiria per iniciativa pròpia de les institucions. Les entitats el que fem és reflectir el que vol la societat, i aquest és un paper molt important.