Carmen Méndez: “Hi ha diferències entre la llei de drets dels animals sobre el paper i la seva implementació"

Tot i que la llei reconeix drets bàsics per als animals (habitatge segur, cures sanitàries, protecció davant del maltractament i dret a relacions socials), la realitat del dia a dia és més complexa. Les entitats que treballen amb animals rescatats, colònies urbanes i centres d’acollida afronten reptes constants amb recursos limitats, voluntariat i conscienciació ciutadana. 

En aquesta entrevista, la presidenta de l’ADDA, explica com aquests drets teòrics es tradueixen en accions concretes, quins obstacles es troben i quines pràctiques contribueixen a fer realitat el benestar animal.

ADDA compleix cinquanta anys de trajectòria. Quins canvis legals i socials destacaries com a grans fites en aquest mig segle?

Quan nosaltres vam començar l’any 1976, el panorama era molt desèrtic, perquè no hi havia lleis. L’única normativa que existia provenia de mandats antics, de l’època d’Alfons XIII. Sense un ordenament jurídic amb què recolzar-nos, no podíem avançar en res. La llei de protecció animal que es va aprovar va ser de referència per a altres comunitats. 

A més, dins dels objectius de l’ADDA, també volíem impulsar un canvi de sensibilitat i comportament en una part important de la societat, abordant temes com els correbous o les festes populars amb animals, molt presents en aquell moment. També vam iniciar campanyes contra els abrics de pell, que fins aleshores provenien de la captura i cria d’animals només per a aquest ús. Vam ser pioners en plantejar aquest debat.

Durant els anys 80 i 90, ADDA va impulsar campanyes per la defensa dels drets dels animals. Com vau abordar-les i quin impacte van tenir?

Vam presentar a Madrid un milió i mig d’assignatures recollides per denunciar l’ús d’animals en festes populars. Abans aquestes firmes es recollien manualment, però amb la campanya vam rebre adhesions de tot Europa i del món.

Vam començar les primeres campanyes contra els abrics de pell, que provenien de la captura i cria d’animals salvatges només per complir amb aquesta finalitat, és a dir, que es convertissin en peces de vestir. Fins aleshores, a Catalunya i l’estat espanyol pràcticament no se’n parlava, i amb aquestes accions vam obrir el debat i el camí per a futures regulacions.

ADDA ha estat clau en la construcció de la legislació de benestar animal. Quins drets dels animals estan avui reconeguts sobre el paper però costen de garantir a la pràctica?

Un punt d’inflexió va ser el reconeixement dels animals com a éssers sensibles, que va començar a Àustria el 1992 i es va consolidar amb el Tractat de Maastricht, que obliga les polítiques de benestar animal a tenir-ho en compte. L'estat espanyol es va incorporar a aquest marc legal amb la Llei de Protecció dels Drets i Benestar dels Animals, reconeixent així formalment els animals com a éssers sensibles. Tot i això, encara avui hi ha aspectes legislatius europeus que cal implementar a nivell estatal, i això fa que, malgrat que els drets estan reconeguts sobre el paper, sigui difícil garantir-los completament en la pràctica.

A més, la relació entre la normativa europea i la seva aplicació a l'estat espanyol requereix adaptar regulacions i establir mecanismes de control, cosa que evidencia que la protecció efectiva dels animals depèn tant de la legislació com de la seva implementació i seguiment. Això mostra que els drets teòrics han de convertir-se en accions concretes per tenir un impacte real en el benestar animal.

Tenim lleis de protecció animal, però continuen existint abandonaments, maltractaments i explotació. On es trenca aquest pas entre la norma i la vida real dels animals?

Hi ha diferències entre la llei sobre el paper i la seva implementació. Els motius principals són administratius, la manca de recursos humans i el seguiment insuficient.

També hi ha un problema social: les persones que encara tenen poca o nul·la consciència vers els animals. Potser no s’adonen que pateixen, tenen necessitats i, en molts casos, actuen amb egoisme, considerant els animals com a objectes. Per això són necessàries les lleis, la vigilància i l’educació per frenar aquests comportaments.

La prohibició de les corrides de toros a Barcelona i posteriorment a Catalunya va ser una fita històrica. Què va suposar per l'entitat?

Les corrides de toros són un exemple clar de maltractament. A Catalunya, la majoria de la ciutadania voldria que no fossin permeses. Però es mantenien per falta de voluntat política i motius electoralistes, pressionats per les persones vinculades a aquest tipus d'espectacles.

Això ens ensenya que la societat pot avançar abans que la legislació, però cal mobilització, pressió ciutadana i persistència per aconseguir canvis.

Tot i els avenços, encara hi ha espectacles i usos dels animals controvertits. Creieu que la societat avança més de pressa que la legislació o al contrari?

Hi ha una relació complexa. La societat avança en sensibilitat, però la política sovint va enrere, pressionada per interessos econòmics i culturals. Això fa que encara es mantinguin pràctiques tradicionals o amb interès econòmic, com la caça, la tinença per col·leccionisme o alguns espectacles amb animals.

Des de la vostra experiència, quins interessos econòmics o culturals continuen dificultant l’aplicació real dels drets dels animals?

En tots els àmbits hi ha resistències. Darrere de moltes pràctiques hi ha interessos econòmics, com la producció intensiva d’animals destinats al consum humà, l’experimentació, la captura i captivitat d’animals, i la caça esportiva. També hi ha excuses culturals o tradicionals per mantenir pràctiques que impliquen patiment, com els correbous o alguns espectacles amb animals.

ADDA manté una relació estreta amb moviments ecologistes. Per què és important vincular la defensa dels drets dels animals amb la defensa de la natura?

Sense animals no hi ha natura, i sense natura no hi ha animals. ADDA va ser una de les entitats fundadores d’Ecologistes en Acció, perquè la defensa de la natura i dels animals són inseparables. Es tracta de protegir la biodiversitat i garantir el futur del planeta, del qual depenem.

Quin ha estat el paper del voluntariat i la mobilització social en els èxits de l’ADDA al llarg d’aquests cinquanta anys?

Ha estat fonamental. Quan ADDA es va fundar, no hi havia recursos econòmics ni humans: tot depenia de la voluntat i del treball altruista de les persones fundadores. Aquesta dedicació va permetre aconseguir fites legislatives i de sensibilització.

Encara avui, tot i la professionalització parcial, el voluntariat és clau per mantenir projectes i implicar la ciutadania.

Durant deu anys vau impulsar el Saló del Benestar dels Animals Abandonats. Com va sorgir aquesta proposta i quin impacte va tenir?

La idea va sorgir al despatx de l’ADDA i la passarel·la va ser proposta per Manuel Casas, vicepresident de l'entitat, per presentar els animals amb dignitat, especialment aquells amb menys possibilitats d’adopció.

Durant deu anys, es van adoptar més de 2.000 animals. A més, el públic podia contactar directament amb els centres d’acollida, entendre la tasca de les protectores i participar col·laborant. Va ser un projecte molt dinàmic i un referent per a altres ciutats.

ADDA va formar part de la Iniciativa Legislativa Popular per prohibir les corrides de toros a Catalunya. Mirant enrere, què va significar aquella experiència?

Vam preparar el camí perquè el Parlament acabés prohibint les corrides. Es van recollir 453.000 signatures i es va mobilitzar la ciutadania. Tot i que després la plataforma de la Iniciativa Legislativa Popular va continuar sense que ADDA formés part directa, la nostra feina inicial va ser clau per aconseguir el canvi.

Mirant cap al futur, quins són els grans reptes pendents en drets i benestar dels animals a Catalunya?

Hi ha diversos reptes. Molts milions d’animals continuen patint en granges intensives. Cal implementar alternatives a l’experimentació amb animals. La caça i els correbous continuen sent problemàtics, amb impactes sobre poblacions i ecosistemes.

Quin missatge enviaríeu a la ciutadania perquè els drets dels animals deixin de ser una declaració d’intencions?

Cal educació i cultura. La ciutadania ha de ser conscient que compartim necessitats, sentiments i patiments amb els animals. La relació humana amb altres éssers vius ha de ser més respectuosa i responsable. També depèn de la política i dels mitjans que facin efectius els drets dels animals en la vida quotidiana.