Laura García Maraña: “La tecnologia no és només programar, la tecnologia són moltes ”

Agrònoma de formació i especialitzada en sistemes d’informació geogràfica, Laura García Maraña ha convertit la tecnologia en una eina per transformar el territori i donar resposta a necessitats socials i ambientals. Fundadora de la cooperativa Sialsig, entitat que desenvolupa projectes tecnològics amb mirada comunitària, ha impulsat iniciatives que combinen dades, mapes i participació ciutadana per millorar serveis, visibilitzar col·lectius i facilitar la presa de decisions. 

Enguany, García Maraña ha estat auardonada amb el Premi DonaTIC, que li ha servit per reivindicar la importància de conciliar, de perdre la por a la tecnologia i de construir xarxes de suport entre dones. Des de Xarxanet, hem parlat amb ella. 

Com ha estat la teva trajectòria fins arribar als sistemes d’informació geogràfica i a crear la teva cooperativa?

Vaig estudiar Enginyeria Agrònoma perquè volia ajudar a posar en valor la feina de les persones que treballen al camp. Durant el projecte final de carrera vaig descobrir els sistemes d’informació geogràfica i vaig veure clar que organitzar i analitzar dades georeferenciades ens donava una perspectiva molt potent per entendre què passa al territori i prendre decisions. Sempre he tingut una obsessió per automatitzar processos i fer que la tecnologia tingui un impacte social real.

Després de treballar en enginyeries i, més endavant, de dedicar-me plenament a la maternitat, vaig començar a imaginar com volia que fos la meva feina ideal. Em vaig trobar amb moltes mares que volien treballar però no podien conciliar, i vaig decidir crear Sialsig, una cooperativa tecnològica on les dones perdessin la por a la tecnologia i poguessin treballar de manera flexible. Ha estat dur: conciliar, ser dona, fer projectes socials viables i portar totes les tasques d’una empresa. Però també ha valgut molt la pena.

Per a qui no conegui els sistemes d’informació geogràfica, com els explicaries de manera senzilla?

Un sistema d’informació geogràfica és un conjunt d’eines que permet treballar amb dades que tenen una posició al territori. No és només una taula de números: és informació que passa en un lloc concret. Això permet analitzar no només estadístiques, sinó també relacions espacials.

Per exemple, pots saber quantes escoles hi ha en una zona, quants infants hi viuen i si en falten. Pots calcular rutes òptimes per a carreteres, identificar zones inviables, o crear mapes interactius perquè joves trobin formacions properes a casa seva. Els sistemes d'informació geogràfica organitzen la informació en capes —carrers, arbres, població, equipaments— i permeten relacionar-les per entendre millor el territori i prendre decisions informades.

Què ha significat per a tu rebre el Premi DonaTIC?

Sincerament, mai m’hauria presentat. Em feia vergonya i sempre pensava que les dones que veia al meu voltant eren molt més potents. Però em van animar i vaig pensar que, si servia per ser referent per a algú, valia la pena intentar-ho.

Quan em van dir que era finalista ja em vaig donar per satisfeta. I quan vaig rebre el premi, va ser una sorpresa enorme. Em va arribar en un moment de dubtes, i va ser un impuls per continuar. Et dona seguretat saber que algú reconeix la feina, encara que sigui difícil, encara que econòmicament no sempre sigui fàcil, i que el que fas té un valor social.

📍 #PremisDonaTIC 

Les guanyadores en les categories Professional, Empresària i Emprenedora són:

🏆 M. Carme Fernández Tallón➡️ Professional 
🏆 Laura García Maraña➡️ Empresària 
🏆 Yolanda Lupiáñez Rodríguez ➡️Emprenedora

Lliura els premis la SPD @mariagalindogd pic.twitter.com/9ZZ9mGQQdg

— TIC Catalunya (@tic) October 2, 2025

Quin paper han tingut els referents en la teva trajectòria?

He tingut referents homes i dones, però mai vaig notar diferències fins que vaig ser més gran. A la carrera i a l’institut érem poques noies, però jo m’hi integrava bé. Ara sí que veig que les dones sovint parlem menys, ens infravalorem més i tenim més por de no fer-ho perfecte.

Els espais de dones m’han aportat molt: suport, col·laboracions, amistats i projectes compartits sense cap interès econòmic. El mite que les dones competim entre nosaltres no té res a veure amb la realitat que jo he viscut. Aquests espais són necessaris i molt potents.

Quins reptes tens ara mateix com a tecnòloga i com a impulsora de projectes socials?

El meu repte principal és no carregar-me tant de feina. No puc fer-ho tot sola. Sempre he volgut impulsar projectes col·laboratius, però una cosa és la teoria i una altra la pràctica: costa molt que les col·laboracions es materialitzin.

Vull que empreses i administracions comptin amb mi per aportar la part tecnològica: eines senzilles perquè qualsevol persona pugui introduir dades i obtenir mapes, informes i anàlisis útils. Continuaré creant projectes propis, però amb més mesura. M’agradaria dedicar el meu temps a iniciatives que realment tinguin impacte i que no quedin en un calaix.

Què diries a una nena o jove que es planteja estudiar una carrera tecnològica?

Li diria que pot fer-ho, que la capacitat no depèn del gènere. Que no es freni. A vegades les noies ens aturem abans d’arribar a la pilota, com dic sempre amb l’exemple del futbol. Però si continues corrent, hi arribes.

També li diria que la tecnologia no és només programar: és recollir informació, analitzar-la, mostrar-la, millorar processos i donar resposta a necessitats reals... són moltes més coses. I que conciliar no és només responsabilitat nostra: és una feina de tothom. Les dones aportem visions i solucions molt valuoses, i el sector tecnològic necessita aquesta mirada.